dimarts, 12 de novembre del 2024

Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de les tertúlies de setembre i octubre...

Setembre:

El paradís rere el mar, de Mercè Carandell

En la primera sessió de les Tardes Literàries d’enguany, vam tenir la sort de comptar amb la presència de l’autora, Mercè Carandell, metgessa que exercí durant anys a Sant Pere de Ribes, coneguda i apreciada per totes nosaltres. Filla d’una família d’intel·lectuals, i ella mateixa activa lectora, escriptora i investigadora, va explicar-nos la gènesi de la novel·la El Paradís rere el mar. Una història on es mostra la interrelació entre una família menestral de mitjan segle XIX –la de la Susina- amb la d’una família d’aristòcrates decadents, que hi casen el seu fill Francisco. A l’entremig, en una trama sentimental i aventurera a l’ensems, en Blai, enamorat de a Susina, viatja a Cuba on farà fortuna amb el negoci dels esclaus, molt ben descrits en unes escenes escruixidores, que ens mostren unes granges humanes de les quals l’autora ens en dona detallada notícia.

El col·loqui entre la Mercè Carandell i les avesades lectores de les Tardes Literàries va culminar en un agraït aplaudiment i un merescut obsequi de part de la Laia Bertran, directora de la Biblioteca Manuel de Pedrolo.





Octubre:

L’amiga genial, d’Elena Ferrante

En la segona sessió de les Tardes Literàries, vam comentar una novel·la coneguda de les lectores, algunes de les quals n’havien llegit els quatre títols de la sèrie i fins i tot n’havien vist l’adaptació televisiva. Malgrat que algunes clubaires van trobar que l’obra no els havia acabat de fer el pes, potser per un excés en les descripcions i la gran quantitat de personatges, una bona majoria va considerar que la novel·la bé valia una relectura, sobretot per la commovedora història de l’amistat entre les dues protagonistes, la Lila i la Lenù. Havent crescut, des de nenes, en un barri molt humil i perifèric de Nàpols, les dues nenes són molt intel·ligents i beuen com esponges del saber que els ofereix l’escola. A les respectives famílies, el tracte no és pas el mateix; la Lila –possiblement, l’amiga genial- pateix maltractaments del pare, que l’arriba a llançar per la finestra, i no li permeten fer estudis secundaris, mentre que la Lenù no és pas una nena mimada, però en canvi aconsegueix anar estudiant, gràcies als bons oficis de les mestres. La història d’aquesta novel·la arriba fins al casament de la Lila i la ruptura del prometatge de la Lenù, però ens va entusiasmar tant que vam suggerir de quedar un dia, potser ja a final de curs, perquè les companyes més avesades ens expliquessin amb pèls i senyals com culminava la història d’aquestes dues amigues especials que se’ns han fet tan pròximes i amb les quals, en certa manera, ens hem sentit identificades.




Maria Rosa Nogué

Conductora del Club de lectura

Novembre 2024