Club de lectura Dijous entre lletres

Cinc cèntims de la tertúlia de gener...

JUNIL A LES TERRES DELS BÀRBARS. Joan-Lluís Lluís

A la trobada del mes de gener del club de lectura ‘Dijous entre lletres’ vam llegir i comentar la novel·la Junil a les terres dels bàrbars (Club Editor, 2021) de l’escriptor de Perpinyà Joan-Lluís Lluís

Joan-Lluís és un escriptor, traductor i columnista català. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos premis literaris, especialment el premi Sant Jordi per Jo sóc aquell que va matar Franco i el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any per Junil a les terres dels bàrbars. Té obres traduïdes en basc, castellà, francès i txec.

Com a escriptor ha cultivat, en diverses etapes, tant la poesia com sobretot l'assaig i la novel·la: va aconseguir als seus inicis trencar amb una mena de complex d'inferioritat que afectava una gran part dels autors d'expressió catalana del seu territori d'origen. És, per exemple, l'únic escriptor de la Catalunya del Nord que ha construït la seva carrera editorial al Principat de bon principi, sense haver passat prèviament per una etapa d'edicions locals. A més a més, ha dut a terme una tasca significativa en l'activisme lingüístic de la llengua catalana i a través d'escrits i xerrades ha denunciat el lingüicidi comès històricament per l'Estat francès.

El 2014 va ser un dels principals impulsors del Manifest d'escriptors per la independència, que va reunir més de set-centes signatures de gent de lletres de tots els Països Catalans en favor de la independència de Catalunya.

Junil a les terres dels bàrbars és una gran novel·la d’aventures, un viatge per l’Imperi romà en què la poesia, la llengua i la traducció són el motor de l’acció. “Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla.” Amb començament de rondalla apareix l’heroïna d’aquesta història, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i aprèn a llegir a l’ombra del seu menyspreu. Però mort el pare, morta la ràbia —i és la filla qui ha concebut l’arma del crim. Fuig a peu amb tres esclaus. El temps és el principi de l’era cristiana; el lloc, una marca de l’Imperi romà. Travessen la frontera i aprenen a anar a palpes pel món, on els déus i les llengües varien. Què diuen els estranys amb qui topen? Què volen? A mesura que avancen, l’afany de caminar eclipsa la por i s’encomana a d’altres fugitius.

És la setena novel·la de Joan-Lluís Lluís i un acte de fe en la imaginació: una gran i esplendorosa novel·la d’aventures, amb les peripècies com a llenguatge i l’estranyesa com a condició.

Temes que van sortir a la conversa:

Aquesta vegada tots hem coincidit en què hem llegit una gran obra; hem quedat tots satisfets i també sorpresos per la seva originalitat. Tanmateix es comenta que el principi és més intens que la segona part on alguns van trobar a faltar més acció i un final potser més espectacular.

El primer que en destaquem és l’amor elevat per la literatura, pel coneixement i pels textos escrits que se’m desprèn de la història, tot i tractar-se d’una novel·la d’aventures on es narren les peripècies de la protagonista, la Junil. Ha agradat com descriu el naixement d’una llengua i de la paraula escrita.

Sobre la protagonista, Junil, observem que té una gran metamorfosi al llarg de la novel·la: es fa adulta durant el viatge, que per a ella és iniciàtic. És una jove que escapa del seu destí imposat per son pare, un copista de manuscrits sense pietat. L’escapada la porta a travessar terres desconegudes, acompanyada d’un grup d’exiliats i perseguits, cadascun amb la seva pròpia càrrega de dolor i d’esperança. Junil, que ha après a llegir i escriure en un món on això és un privilegi reservat a uns pocs, troba en la literatura una arma poderosa, una eina per cohesionar el grup i per dotar de sentit un viatge ple de perills.

A més, vam trobar molt interessant veure el tema de com es crea una societat i com la fan més justa.

La prosa de l’autor és àgil i alhora poètica, i ens atrapa des de les primeres pàgines. Per altra banda, no falten referències literàries, especialment a Ovidi, poeta desterrat que esdevé una mena de far en la foscor per a Junil i els seus companys de viatge: la protagonista té el somni de conèixer aquesta escriptor que ha resultat vital per a ella.

En resum, Junil a les terres dels bàrbars és molt més que una simple odissea: és una reflexió sobre la llibertat, la paraula i el poder transformador de la literatura. Una novel·la que celebra la força de la paraula i el dret de tot ésser humà a ser més del que li han dictat les circumstàncies. Una obra que, com tantes altres de Joan-Lluís Lluís, esdevé un crit de resistència i un cant d’amor a la literatura.

Per a saber-ne més, podeu escoltar aquesta entrevista que li van fer a l’autor a La Tribu.

Raquel Casas Agustí

Conductora del Club