Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la trobada de gener...

Incerta glòria, de Joan Sales

En aquesta ocasió ens reunim per comentar una novel·la clàssica, una obra certament important de la narrativa catalana de la postguerra. Incerta glòria, amb les seves 800 pàgines de densa prosa, suposa un repte de lectura que té la seva compensació quan ens endinsem en les pàgines –i en els agosarats personatges- amb què l’autor va voler retratar el seu pas per la Guerra Civil espanyola, com a oficial de l’Exèrcit Republicà. Per a la majoria de lectores de Tardes Literàries, que en general l’han poguda llegir bé, encara que algunes ja l’havien llegida, d’altres han vist la pel·lícula i fins i tot n’han trobat un pòdcast, Incerta glòria és una novel·la impactant, “una senyora novel·la”.

En una animada tertúlia, comentem l’originalitat de l’estructura. El primer llibre són les cartes d’en Lluís Brocà al seu germà Ramon, el segon són les cartes de la seva companya i mare del seu fill, Ramonet, la Trini Milmany, i en el tercer trobem les cartes d’en Juli Soleràs a la Trini, llegides i comentades per en Cruells. La quarta part, que es llegeix com un volum independent (primer es titulava Últimes Notícies, i finalment es titulà Vent de nit), són les pròpies memòries d’en Cruells. En aquest sentit, comentem la curiositat que el gran protagonista de la novel·la, un personatge singular, entre filòsof i arrauxat, com en Juli Soleràs, sigui sempre el personatge enigma, al qual coneixem per referències d’altres persontges.

També destaquem la visió moderna i acurada amb què tracta les protagonistes femenines, des de la Trini a la Carlana. I parlem de l’excel·lent retrat del front d’Aragó, en contrast amb la rereguarda, la Barcelona paupèrrima i castigada per les bombes, on és tan difícil aconseguir menjar que les famílies es desplacen al front amb els soldats, això sí, un “front mort”, sense accions militars.

El comentari de la novel·la s’enriqueix amb l’experiència familiar de la majoria de lectores, les quals evoquen el silenci familiar entorn de la guerra, o bé les estampes de privacions i sofriment que se’n desprengueren. En definitiva, una època per no oblidar, encara que la Incerta glòria –títol tret d’un vers de Shakespeare- acabi significant per al principal narrador, en Cruells, els dies enyorats d’una joventut tan intensa i castigada com definitivament perduda.

Maria Rosa Nogué, febrer 2025