Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la trobada d'aquest mes... 

Els ignorants, Étienne Davodeau

A la trobada del mes d’octubre del «Club de lectura dels divendres» vam llegir i comentar el còmic Els ignorants (La Cúpula, 2022), de l’il·lustrador Étienne Davodeau.

Davodeau és un reconegut autor francès de còmics documentals, nascut el 19 d’octubre de 1965, a Botz-en-Mauges. És conegut per la seva capacitat de combinar narrativa gràfica amb temes socials, històrics i personals. És fill d’una família obrera de les Mauges, una regió de França, influència que es reflecteix en moltes de les seves obres. Va estudiar arts plàstiques a Rennes i va fundar el col·lectiu BD Psurde amb altres artistes. La seva primera obra destacada va ser Les Amis de Saltiel (1992), publicada per Dargaud. Les seves obres més destacades són Les Mauvaises Gens, una història autobiogràfica sobre els seus pares i el compromís polític obrer; Els Ignorants, un èxit de vendes amb més de 250.000 exemplars venuts, on narra una experiència d’intercanvi entre ell i un viticultor; Un homme est mort, basada en fets reals, sobre la mort d’un obrer durant una manifestació a Brest; o bé Lulu femme nue: Una història íntima sobre una dona que decideix fer una pausa a la seva vida. Aquesta obra va ser adaptada al cinema.

Pel que fa al seu estil i temàtica, Davodeau destaca per fer còmics documentals, una forma de narrativa gràfica que barreja realitat, memòria i activisme. Tracta temes com la política, la memòria històrica, la vida rural, el treball obrer i la cultura del vi, amb un estil és realista, empàtic i profundament humà, i d’una gran sensibilitat social. Ha publicat més de 45 àlbums en 30 anys, consolidant-se com una figura clau del còmic francès contemporani i participa activament en festivals, col·loquis i presentacions arreu de França.

Els ignorants és una novel·la gràfica que narra l’experiència compartida entre dos homes que deci-deixen endinsar-se en l’univers de l’altre. Davodeau, dibuixant de còmics, reconeix que sap ben poc del món del vi, mentre que Richard Leroy, viticultor apassionat, gairebé mai ha llegit un còmic. A partir d’aquesta constatació, estableixen un pacte: durant un any, Davodeau treballarà a les vinyes i al celler de Leroy per aprendre què significa fer vi, mentre Leroy es deixarà guiar pel dibuixant per descobrir què hi ha darrere la creació d’un llibre de còmic.

El relat es construeix a partir d’aquest intercanvi, mostrant com dos oficis aparentment distants com-parteixen valors comuns com la paciència, la dedicació, la sensibilitat i la voluntat de transmetre e-mocions. Al llarg de la història, els dos protagonistes obren ampolles, llegeixen llibres, visiten autors i viticultors, i reflexionen sobre la cultura que es desprèn tant d’una vinya com d’una pàgina di-buixada. El còmic esdevé així una celebració de la curiositat i del diàleg entre disciplines, una invitació a entendre que fer vi o crear un llibre són actes culturals que uneixen les persones i que donen sentit a la passió per allò que fem.

Temes que van sortir a la conversa del Club:

Com a còmic va haver-hi opinions de tot: persones que van trobar molt interessant el treball amb tons de blancs i grisos, i d’altres que aquest tractament el van trobar poc estimulant i repetitiu. En general es va trobar a faltar la presència de persontatges femenins, que només apareixen molt puntualment i de manera molt secundària: sembla que no hi hagi ni viticultores (tot i que sí que apareixen com a veremadores, és a dir, una més dins un grup) ni il·lustradores de còmics famoses. Va haver-hi una persona que va trobar un excés de text, per tractar-se d’un còmic, tot i que per altra banda hi havien també moltes vinyetes sense text. Es va trobar a faltar una menció a la filoxera, tenint en compte que aquí a Catalunya va ser un tema molt important i trascendent per l’elaboració del vi. En general, va agradar molt la complicitat entre els dos protagonistes.

Hi va haver una persona a qui no li va agradar gens, perquè el format còmic no li agrada, però, al mateix temps, va haver-hi una altra a qui, tot i no agradar-li aquest format, sí que li va agradar la història i la manera que tenen els dos protagonistes de relacionar-se i l’interès extraordinari que té cadascun en conèixer el que sap l’altre, el fet de compartir els coneixements d’una manera tan fluïda, altruistament, i es va trobar també molt adient fer-lo llegir a escoles, per aprendre sobre valors i el fet de compartir vivències sobre el món de les vinyes i la terra, tot i la seva senzillesa.

Per altra banda, es va destacar com el llibre es presenta com si fos un reportatge o un documental i com els dos personatges principals són tan perfeccionistes en la seva matèria i responsables de la seva feina, a banda del gran interès per l’altre; també el fet de buscar coses noves i investigar possibilitats d’evolució en el seu camp i en el que ells creuen. Valors com l’honestedat, la professionalitat, el fet de voler fer-ho tot el més excel·lent possible i ensenyar-ho també així: tot plegat els uneix. Tanmateix,  es va trobar que potser el llibre es massa llarg pel missatge que pretén desprendre.

Una altra de les intervencions va destacar el passat de banquer d’en Richard Leroy, el viticultor, pel fet que és un gran controlador de tot el que fa; així com el fet de reflexionar sobre frases de l’estil «L’home ha de veure vi que li parli de la terra al seu cos», amb la qual s’hi va sentir molt identificada, i també el fet de sentir-se també una ignorant en un tema com aquest; o bé la frase «¿Qué es lo que hace que un libro encuentre o no a sus lectores? Creo que nuestros defectos forman en gran medida nuestra identitad. Debemos entenderlos y aceptarlos».

Es va donar el cas que una de les integrants del grup és nascuda a pagès i va poder explicar la seva experiència personal en el món de les vinyes, que recordava de quan era petita i fins a l’adolescència. Es va aprofitar l’avinentesa per comentar la duresa d’un món com aquest, i també el fet que hi ha gent jove que s’hi està dedicant, com pastores, pageses, viticultores...com i hi hagués un retorn a l’estima per aquest món. Per altra banda, es va comentar la soledat que comporta un ofici com aquest i, alhora, la companyia que aporta la naturalesa en ella mateixa.

Finalment, es va voler destacar que el món de la vinya és el que marca els tempos del llibre, que també acaben sent els tempos del propi llibre, ja que es relata la seva mateixa execució i es destaca que aquesta idea és bona: el còmic és la història del llibre mateix.