Cinc cèntims de la trobada del passat mes...
L’EMPELT. Daniel Harris
El 2015 publica la seva primera novel·la, La porció esvaïda del Croscat, i uns anys més tard edita Las caras de la fortuna (2021). L’octubre de 2023 guanya el Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2023 amb l’obra L’empelt, una novel·la que ens mostra tot el procés de construcció i organització d’un nou celler i, alhora, ens planteja temes com els maltractaments, la memòria, i la solidaritat.
“La respiració accelerada canviava de significat. L’esforç deixava pas al sobresalt. Va girar el cap a banda i banda. No veia ningú més pel camí. Va mirar amunt amb els ulls tancats. No podia marxar sense fer-hi res”.
Daniel Harris presenta tres trames que se superposen per conformar una història sorprenent, amb llums i ombres. Una novel·la ambiciosa amb tots els ingredients per atrapar-nos.
Temes que van sortir a la conversa:
L’empelt és una novel·la coral on les històries dels diferents veïns de Sant Sadurní d’Anoia s’entrellacen. Una de les protagonistes és l’Anna, que, com l’empelt del títol, aconsegueix renéixer i trobar una nova família. El seu personatge, juntament amb el de la Montserrat (una dona emprenedora que lluita pels seus somnis) i el Biel (un jove que troba l’amor i un propòsit) són els que més han agradat segurament perquè són amb els qui més han empatitzat.
Amb en Daniel vam poder comentar i preguntar tot allò que ens va cridar l’atenció de la novel·la, de s de l’estructura en 3 eixos, fina a la tradició vitivinícola com a rere fons de tot, o la metàfora que significa el títol, l’empelt. L’empelt és una tècnica agrícola, però també una operació simbòlica: inserir una part estranya en un cos viu amb l’esperança que arreli. Però no sempre funciona. De vegades, el cos rebutja. A la novel·la, aquest empelt pot llegir-se de diverses maneres: com la transmissió familiar, com la identitat imposada, com la llengua i la cultura heretades, com una manera de viure que no encaixa del tot amb el desig propi.
La narració és àgil, fresca, fàcil de llegir, és a dir, té un estil molt actual i amb trames i temes interessants, com ara el de la solidaritat de la família que acull la noia, les tradicions del poble, el maltractament, les drogues... És una obra que toca moltes tecles i que té diverses capes de lectura. En Daniel ens va dir que el més important per a ell és que cadascú es faci seu el llibre. Li vam preguntar sobre l’ofici d’escriptor, també, sobre el seu mètode: com construeix les històries, els personatges, les accions.
L’empelt no és una novel·la de respostes, sinó de preguntes. No ofereix una reconciliació clara ni un trencament definitiu. El que planteja és un procés, el d’aprendre a mirar l’origen sense idealitzar-lo ni demonitzar-lo.
És un llibre que parla de com creixem amb materials que no hem escollit i de fins a quin punt podem, o no, transformar-los. I potser, al capdavall, ens deixa amb una pregunta molt senzilla i molt difícil, què fem amb allò que ens ha fet ser qui som?
Moltes gràcies, Daniel, per venir a xerrar amb nosaltres, com va dir una club aire “Ens has empeltat amb el llibre”.
Raquel Casas Agustí
Conductora del Club
