dimecres, 14 de maig del 2025

Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la lectura d'abril...

Sucre, de Marina Tena

En aquesta sessió, vam comptar amb la presència de l’autora i il·lustradora del llibre Sucre, la Marina Tena, que ens va encisar amb la seva professionalitat, emotivitat i resiliència, capaç d’explicar totes les seves peripècies amb la diabetis –descoberta als 7 anys- en la seva vida, incloent l’adolescència i arribant a la joventut, sense deixar-se cap detall, cap episodi dolorós o fins i tot vergonyós, però tot plegat plenament assumit, il·lustrat a tot color i explicat per al club sense ni un bri de victimisme, ni tampoc de distanciament.

Una trobada rodona, com van assenyalar les lectores, molt agraïdes elles i jo mateixa a l’encert d’en Josep, el bibliotecari que ha descobert i proposat aquest llibre singular, tan ben presentat per la seva autora.

I què hi trobem, al capdavall, en l’acolorit volum de Sucre? La història d’una vida lligada a la diabetis, una mancança permanent de sucre en la sang –no em sento malalta, ens diu la Marina, sinó que és la meva condició vital- la qual cosa obliga qui la pateix a haver de prendre moltíssimes decisions per a viure en el món quotidià: què menjar, què veure, com moure’s, què fer, fins i tot què pensar, tot té la seva importància i pot condicionar la precària estabilitat de l’organisme. Això sí, ens diu la Marina, en un moment pots patir una baixada i estar ingressada, lluitant per la teva vida, i un cop estabilitzada te’n pots anar a sopar i ballar amb les amigues, com si res no hagués passat. Tot plegat, si no t’enfonsa, et forja una manera de ser i de viure diferent de la resta de gent, fins a un cert sentit.

Ho comentem en la tertúlia i ho trobem molt interessant i emotiu, fins al punt que una lectora explica que té un fill diabètic, i acaben en una forta abraçada entre ella i la Marina.

També hi ha temps per parlar-li dels colors, que ella utilitza amb tanta mestria –el llibre és una explosió de colors, on l’aparició del negre es cenyeix a la del dolor i la vergonya-, i del futur projecte, que ja té embastat i que no versarà sobre el sucre. Ens revel, així mateix, que ha tingut un gran èxit i ressonància, i que ben properament se’n va a Corea a presentar-ne la traducció.

Que tinguis un gran èxit i moltes gràcies per la visita, Marina!


Maria Rosa Nogué Almirall, maig 2025