LA FORÇA D’UN DESTÍ. Martí Gironell
La trobada de novembre del club de lectura ‘Dijous entre lletres’ la dediquem sempre a una lectura relacionada amb el món del vi. Enguany hem llegit i comentat La força d’un destí (Edicions 62, 2018), obra guanyadora del Premi Ramon Llull 2018 de l’escriptor i periodista Martí Gironell.
Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971). Llicenciat en Filologia Anglesa i en Periodisme, ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunya Ràdio i TV3. Col·labora en mitjans de comunicació com
El Punt Avui i L’
Illa dels Llibres. Entre els seus llibres destaquen
El pont dels jueus (2007), que ha estat traduït a diversos idiomes;
La venjança del bandoler, que va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica el 2008;
L’arqueòleg (2010);
L’últim abat (2012), i El primer heroi (2014), que també han estat traduïts a diverses llengües. El 2015 va publicar
Strappo, la novel·la de l’espoli del romànic català, i el conte infantil
El nen dibuixat. L’any 2018 va guanyar el Premi Ramon Llull amb
La força d’un destí, amb més de 30.000 exemplars venuts i traduïda al castellà, l’anglès, l’holandès i el búlgar. També ha publicat els àlbums il·lustrats
Un talp al meu jardí (2021),
Un talp a l’antic Egipte (2022),
Un talp a l’antiga Roma (2023) i
Un talp als Jocs Olímpics (2024). L’any 2020 va publicar
Paraula de jueu, i el 2022 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana amb la novel·la
El fabricant de records.
La novel·la ens explica la història d’un jove anomenat Ceferino Carrión, un personatge real que amb vint-i-un anys fuig de l’Espanya franquista, grisa i asfixiant, buscant aires nous. Després d’intentar-ho diverses vegades aconsegueix embarcar a bord d’un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units, per fer realitat el seu somni. A Nova York canviarà d’identitat i es convertirà en ciutadà nord-americà amb el nom de Jean Leon. A punt de ser cridat a files per anar a la guerra de Corea, torna a fugir a Hollywood, on un seguit de cops de sort el porten a viure a un pam de la glòria, a tocar de les estrelles de cinema que admira i de qui es convertirà en amic i confident. Amb James Dean projecten un restaurant plegats i malgrat la seva mort obrirà La Scala, un establiment que es convertirà en el referent del Hollywood dels anys cinquanta i seixanta, amb estrelles habituals com Paul Newman, Warren Beatty, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy. Preocupat per oferir no només un espai de confidencialitat sinó també un servei acurat a les celebrities del Hollywood daurat, Leon torna a Catalunya per comprar uns terrenys al Penedès i elaborar el seu propi vi.
- Temes que van sortir a la conversa:
Comencem comentant que el protagonista va ser un home avançat a la seva època, i que tot i la feina que va fer també va tenir molt sort. En Jean Leon va ser tot un personatge, un triomfador que va perseguir i aconseguir el gran somni americà: després de viure a Nova York i servir com a taxista, es trasllada a Hollywood, on inicia una meteòrica carrera que el porta a establir un restaurant exclusiu, i el preferit per estrelles de cinema com James Dean, Frank Sinatra i Marilyn Monroe. És allà quan el Ceferino es reinventa sota el nom de Jean Leon.
Més enllà de l'èxit, Gironell no amaga les ombres a la vida del protagonista: els sacrificis, les lluites interiors i la solitud que sovint acompanya aquells que busquen l’èxit per damunt de tot i ens mostra com el protagonista ha de fer front a renúncies personals, des de deixar enrere la seva família fins a viure amb la càrrega de mantenir la seva reputació. Un exemple de les ombres del seu caràcter seria el contrast entre l’amabilitat que mostra amb els clients i la duresa que gasta amb els treballadors del seu restaurant.
Un altre tema clau de la novel·la és la recerca de la identitat. Al llarg de la història, el protagonista es transforma constantment: de Ceferino a Jean Leon, de taxista a restaurador, de restaurador a vinicultor. Aquesta metamorfosi constant planteja una reflexió sobre com definim qui som i fins a quin punt les circumstàncies ens van modelant.
Aquesta obra destaca per la seva capacitat de barrejar història, gastronomia, vinicultura i la fascinació per les històries d’emprenedoria personal.
Pel que fa al tex és senzill de llegir i també entretingut. Malgrat gran quantitat de dades, l’estil és més periodístic que literari, per tant la història se segueix amb facilitat. L’estructura narrativa que ha triat l’autor és combinar passat i present per mantenir el ritme i l’interès.
La tercera part del llibre, centrada en el món de la vinicultura, és també una celebració del territori català. Jean Leon, convertit en vinicultor al Penedès, es proposa crear un vi d’autor capaç de competir amb els millors del món. Aquí, Gironell aprofundeix en la importància de l’arrelament, la passió pel treball ben fet i la connexió amb la terra.
Entre els aspectes més destacables de la novel·la hi ha la capacitat de l’autor per recrear amb autenticitat les èpoques i els ambients que descriu. A més, la història de Jean Leon és tan extraordinària que sembla feta a mida per a una gran novel·la. Tanmateix, alguns lectors podrien trobar que la figura de Jean Leon està massa idealitzada en alguns moments.
En conclusió, recomanem aquesta novel·la per a aquells que busquen històries reals amb un toc de ficció i per als amants de la història, el vi i els grans personatges.
Per a saber-ne més de l’obra, podeu mirar aquesta entrevista que li van fer a l’autor
AQUÍ.
Raquel Casas Agustí
Conductora del Club
