Exposició de pintura

Del 5 al 28 de desembre, a la sala polivalent

Mirades al meu entorn

A càrrec de Tuli Sánchez

Inauguració divendres 5 de desembre, a les 18:30 hores

Horari desembre

 

Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la trobada d'aquest mes... 

Els ignorants, Étienne Davodeau

A la trobada del mes de novembre del «Club de lectura dels divendres» vam llegir i comentar el còmic Els ignorants (La Cúpula, 2022), de l’il·lustrador Étienne Davodeau.

Davodeau és un reconegut autor francès de còmics documentals, nascut el 19 d’octubre de 1965, a Botz-en-Mauges. És conegut per la seva capacitat de combinar narrativa gràfica amb temes socials, històrics i personals. És fill d’una família obrera de les Mauges, una regió de França, influència que es reflecteix en moltes de les seves obres. Va estudiar arts plàstiques a Rennes i va fundar el col·lectiu BD Psurde amb altres artistes. La seva primera obra destacada va ser Les Amis de Saltiel (1992), publicada per Dargaud. Les seves obres més destacades són Les Mauvaises Gens, una història autobiogràfica sobre els seus pares i el compromís polític obrer; Els Ignorants, un èxit de vendes amb més de 250.000 exemplars venuts, on narra una experiència d’intercanvi entre ell i un viticultor; Un homme est mort, basada en fets reals, sobre la mort d’un obrer durant una manifestació a Brest; o bé Lulu femme nue: Una història íntima sobre una dona que decideix fer una pausa a la seva vida. Aquesta obra va ser adaptada al cinema.

Pel que fa al seu estil i temàtica, Davodeau destaca per fer còmics documentals, una forma de narrativa gràfica que barreja realitat, memòria i activisme. Tracta temes com la política, la memòria històrica, la vida rural, el treball obrer i la cultura del vi, amb un estil és realista, empàtic i profundament humà, i d’una gran sensibilitat social. Ha publicat més de 45 àlbums en 30 anys, consolidant-se com una figura clau del còmic francès contemporani i participa activament en festivals, col·loquis i presentacions arreu de França.

Els ignorants és una novel·la gràfica que narra l’experiència compartida entre dos homes que deci-deixen endinsar-se en l’univers de l’altre. Davodeau, dibuixant de còmics, reconeix que sap ben poc del món del vi, mentre que Richard Leroy, viticultor apassionat, gairebé mai ha llegit un còmic. A partir d’aquesta constatació, estableixen un pacte: durant un any, Davodeau treballarà a les vinyes i al celler de Leroy per aprendre què significa fer vi, mentre Leroy es deixarà guiar pel dibuixant per descobrir què hi ha darrere la creació d’un llibre de còmic.

El relat es construeix a partir d’aquest intercanvi, mostrant com dos oficis aparentment distants com-parteixen valors comuns com la paciència, la dedicació, la sensibilitat i la voluntat de transmetre e-mocions. Al llarg de la història, els dos protagonistes obren ampolles, llegeixen llibres, visiten autors i viticultors, i reflexionen sobre la cultura que es desprèn tant d’una vinya com d’una pàgina di-buixada. El còmic esdevé així una celebració de la curiositat i del diàleg entre disciplines, una invitació a entendre que fer vi o crear un llibre són actes culturals que uneixen les persones i que donen sentit a la passió per allò que fem.

Temes que van sortir a la conversa del Club:

Com a còmic va haver-hi opinions de tot: persones que van trobar molt interessant el treball amb tons de blancs i grisos, i d’altres que aquest tractament el van trobar poc estimulant i repetitiu. En general es va trobar a faltar la presència de persontatges femenins, que només apareixen molt puntualment i de manera molt secundària: sembla que no hi hagi ni viticultores (tot i que sí que apareixen com a veremadores, és a dir, una més dins un grup) ni il·lustradores de còmics famoses. Va haver-hi una persona que va trobar un excés de text, per tractar-se d’un còmic, tot i que per altra banda hi havien també moltes vinyetes sense text. Es va trobar a faltar una menció a la filoxera, tenint en compte que aquí a Catalunya va ser un tema molt important i trascendent per l’elaboració del vi. En general, va agradar molt la complicitat entre els dos protagonistes.

Hi va haver una persona a qui no li va agradar gens, perquè el format còmic no li agrada, però, al mateix temps, va haver-hi una altra a qui, tot i no agradar-li aquest format, sí que li va agradar la història i la manera que tenen els dos protagonistes de relacionar-se i l’interès extraordinari que té cadascun en conèixer el que sap l’altre, el fet de compartir els coneixements d’una manera tan fluïda, altruistament, i es va trobar també molt adient fer-lo llegir a escoles, per aprendre sobre valors i el fet de compartir vivències sobre el món de les vinyes i la terra, tot i la seva senzillesa.

Per altra banda, es va destacar com el llibre es presenta com si fos un reportatge o un documental i com els dos personatges principals són tan perfeccionistes en la seva matèria i responsables de la seva feina, a banda del gran interès per l’altre; també el fet de buscar coses noves i investigar possibilitats d’evolució en el seu camp i en el que ells creuen. Valors com l’honestedat, la professionalitat, el fet de voler fer-ho tot el més excel·lent possible i ensenyar-ho també així: tot plegat els uneix. Tanmateix,  es va trobar que potser el llibre es massa llarg pel missatge que pretén desprendre.

Una altra de les intervencions va destacar el passat de banquer d’en Richard Leroy, el viticultor, pel fet que és un gran controlador de tot el que fa; així com el fet de reflexionar sobre frases de l’estil «L’home ha de veure vi que li parli de la terra al seu cos», amb la qual s’hi va sentir molt identificada, i també el fet de sentir-se també una ignorant en un tema com aquest; o bé la frase «¿Qué es lo que hace que un libro encuentre o no a sus lectores? Creo que nuestros defectos forman en gran medida nuestra identitad. Debemos entenderlos y aceptarlos».

Es va donar el cas que una de les integrants del grup és nascuda a pagès i va poder explicar la seva experiència personal en el món de les vinyes, que recordava de quan era petita i fins a l’adolescència. Es va aprofitar l’avinentesa per comentar la duresa d’un món com aquest, i també el fet que hi ha gent jove que s’hi està dedicant, com pastores, pageses, viticultores...com i hi hagués un retorn a l’estima per aquest món. Per altra banda, es va comentar la soledat que comporta un ofici com aquest i, alhora, la companyia que aporta la naturalesa en ella mateixa.

Finalment, es va voler destacar que el món de la vinya és el que marca els tempos del llibre, que també acaben sent els tempos del propi llibre, ja que es relata la seva mateixa execució i es destaca que aquesta idea és bona: el còmic és la història del llibre mateix.

Mireia Vidal-Conte
Conductora del Club

Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones

El Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones se celebra anualment el 25 de novembre per denunciar les violències que s’exerceixen sobre les dones en tot el món i reclamar polítiques en tots els països per a la seva erradicació.

La convocatòria fou iniciada pel moviment feminista llatinoamericà l’any 1981 en commemoració de la data en què foren brutalment assassinades les activistes polítiques i germanes Mirabal l’any 1960 per ordres del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana.

L’any 1999, aquesta jornada de reivindicació fou assumida per l’Assemblea General de les Nacions Unides convidant a governs, organitzacions internacionals i no governamentals a la reflexió i a la realització d’ activitats de sensibilització.

La violència masclista és la manifestació més esfereïdora del patriarcat i representa un greu atemptat contra els drets humans, la dignitat i la llibertat de les dones en qualsevol de les seves:formes (física, psicològica, sexual i econòmica),
àmbits (en la parella, en la família, a la feina, a l’espai públic, etc.) i
expressions (agressions sexuals, mutilació genital femenina, matrimonis forçats, esterilitzacions massives, maternitat obligatòria, prohibició d’avortar, submissió química, violacions en conflictes bèl·lics, etc.)



Aquest especial s'ha elaborat en col·laboració conjunta del Servei de Polítiques d'Igualtat i la Xarxa de Biblioteques Municipals.

#prouviolenciamasclista 

Especial 25 N

Tast de vins locals

 Dijous 20 de novembre, a les 18 hores

ART & WINE

Tast de vins i pintura amb vi

A càrrec del celler 

Inscripció prèvia. Places limitades

Programació Biblioteques amb DO

Club de lectura Dijous entre lletres

Cinc cèntims de la trobada del passat mes d'octubre...

Hamnet, de Maggie O'Farrell

A la primera trobada, la del mes d’octubres del club de lectura ‘Dijous entre lletres’, vam llegir i comentar la novel·la Hamnet (L’Altra editorial, 2021)  de l’escriptora Maggie O’Farrell.

La Maggie O’Farrell (Irlanda del Nord, 1972) és considerada una de les millors escriptores britàniques de la seva generació. És autora de vuit novel·les: After you’d gone (2000), My lover’s lover (2002), La distància que ens separa, guanyadora del premi Somerset Maugham, L’estranya desaparició d’Esme Lennox, La mà que prenia la meva, guanyadora del Costa Novel Award l’any 2010, Instructions for a heatwave (2013), Aquest deu ser el lloc,  Hamnet i Retrat de matrimoni, i d’una obra autobiogràfica molt original, Visc, i visc, i visc. L’any 2020 va guanyar el prestigiós Women’s Prize, un premi que celebra la narrativa escrita per dones. Els seus llibres giren al voltant de les relacions familiars, la pèrdua i el passat, i ha estat traduïda a més de vint països. Viu a Edimburg.

Hamnet és la història d’una dona feréstega i el seu xoriguer, del fill d’un guanter que fuig de la vida que li tocava per casar-se amb la dona que estima i dedicar-se a la seva passió, el teatre, i del fill de tots dos, que no passarà mai a la història però donarà títol a una de les obres de teatre més cèlebres de tots els temps. I, al cor de tot plegat, el retrat lluminós i vivíssim d’un matrimoni poc convencional, del vincle indestructible entre dos germans bessons i del dolor d’una pèrdua irreparable, devastadora i tristíssima.

- Temes que van sortir a la conversa:

Vam començar amb una valoració general de l’obra, que aquest cop va agradar a tothom per la seva sensibilitat i per la forma emocional en què l’autora escriu la història. També vam destacar com tracta el tema del dol i com el viuen els diferents personatges, que a més estan molt ben caracteritzats, com també l’època i els paisatges naturals, tan immersius i fins i tot hipnòtics. Tots hem comentat que és una novel·la d’una gran bellesa, escrita amb una prosa àgil, plena de sensibilitat i detall. La història comença un dia d’estiu de l’any 1596, una nena de Stratford-upon-Avon, un poble a prop de Londres, torna de l’escola cansada, amb febre, mal de cap i poques ganes de jugar amb el seu germà bessó, el Hamnet. Angoixat, ell busca per tota la casa algú que pugui ajudar-los, però no hi troba ningú. La mare, un esperit lliure i excèntric, és a més d’un quilòmetre de distància, al jardí on cultiva plantes medicinals, vigilant els ruscos d’abelles. El pare és a Londres, treballant al teatre, i la germana gran i l’àvia han anat al poble a comprar. Cap no és conscient de la tragèdia que s’està desfermant a casa seva. 

En començar, l’autora ja ens situa en una situació d’emergència i de tensió.

El focus de la trobada ha estat, sobretot, en el personatge de l’Agnes (la figura inspirada en Anne Hathaway, esposa de Shakespeare). Hem destacat que, tot i que el títol remet al fill mort, el veritable centre i protagonista de la novel·la és ella. L’Agnes és un personatge d’una força magnètica; està especialment connectada amb la natura, amb un do gairebé místic per percebre el món i els altres, però també ferida per la pèrdua i el silenci. A la novel·la, O’Farrell li dona veu i profunditat, i la converteix en una dona que desafia les expectatives del seu temps i que, a través del dolor, troba una forma d’amor i resistència.

El tema de la mort, evidentment, ha generat molta reflexió. No només per la mort del jove Hamnet, que és el nucli de la història, sinó per com la novel·la tracta aquest tema: com una presència constant i inevitable, però mai freda. O’Farrell mostra la mort des de dins del vincle familiar, des del buit que deixa. I també ho relaciona amb l’art com a resposta a la pèrdua en la creació de l’obra magna de Shakespeare: Hamlet. La Maggie ens vol fer reflexionar i mostrar que l’art pot ser una manera de retenir allò que s’esvaeix.

Pel que fa als paisatges, tots hem coincidit que són un personatge més. Les descripcions de la casa, del jardí, del bosc o dels camps tenen una textura gairebé sensorial, poètica, i totes les que hi ha són necessàries. La natura és el llenguatge d’Agnes, és l’espai on es mou amb llibertat, on troba sentit, on el món encara sembla tenir ordre. 

En resum, la lectura de Hamnet ens ha semblat una història sobre la vida i la pèrdua, sobre la mirada femenina i sobre com la bellesa pot ser una forma de consol. Un llibre que, sens dubte, recordarem.

De Hamnet han dit:

“Et glaça el cor. Hamnet fa amb la història de Shakespeare el que Jean Rhys va fer amb Jane Eyre, habitar-la, fer-la créixer i enriquir-la de maneres que alteraran definitivament l’experiència lectora”, Patrick Gale

“La història de Hamnet Shakespeare portava més de quatre-cents anys a l’ombra. Maggie O’Farrell la recupera i la reconstrueix en una novel·la enlluernadora i terrible”, Kamila Shamsie 

“Terriblement sensual. Una novel·la magnífica”, The Sunday Times

Raquel Casas Agustí
Conductora del Club

Narració oral per adults

Dissabte 15 de novembre, a les 11 hores al celler Vega de Ribes

I va venir el vi

Que vivim en terra de vins, ho tenim clar, que ens agrada el vi, és cosa sabuda per tots, i que en una celebració sempre és a taula, és condició imprescindible arreu. Ara bé, que sapiguem d’on ve i per què té tals o quals efectes, això ja és tota una altra història. Tranquils però, que avui, entre traguet i traguet, mirarem d’estirar el fil fins on puguem per veure si traiem l’entrellat de tot plegat.

A càrrec de la narradora Jordina Biosca

L'acte s'acompanyarà amb una degustació de vi dels cellers:

Activitat conjunta de les deus biblioteques i per a públic adult

Inscripció prèvia. Places limitades

Programabió Biblioteques amb DO

 

Exposició

Del 6 al 29 de novembre, a la sala polivalemt

La bellesa efímera

A càrrec d'Anna Ribera

Segons paraules de l’artista, “aquesta mostra va de les formes i dels colors de la natura: de les fulles. Va del cicle de la vida i de tot allò que de vegades no podem copsar. El nom de “Bellesa Efímera” és un encapçalament buscat a consciència per fer-nos reflexionar sobre el fet que acceptem allò efímer en la natura, ens sembla normal i, això no obstant, ens costa molt acceptar la bellesa efímera de la vida.

Intentem retenir a través d’una pintura, d’una fotografia, aquells instants que voldríem congelar-los en el temps. L’efímer esdevé una imatge, una composició. Sabem que amb el pas del temps un llenç amb un paisatge, un retrat, una emoció, esdevindran efímers en el record i també com a matèria”.

Inauguració, dijous 6 de novembre a les 18:30 hores

Amb la col·laboració:

Programació Biblioteques amb DO

Dia Internacional de les Persones Treballadores

 

Horari