Dijous 20 de novembre, a les 18 hores
ART & WINE
Tast de vins i pintura amb vi
A càrrec del celler
Inscripció prèvia. Places limitades
Programació Biblioteques amb DO
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biblioteques amb DO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biblioteques amb DO. Mostrar tots els missatges
divendres, 14 de novembre del 2025
dijous, 6 de novembre del 2025
Narració oral per adults
Dissabte 15 de novembre, a les 11 hores al celler Vega de Ribes
I va venir el vi
A càrrec de la narradora Jordina Biosca
L'acte s'acompanyarà amb una degustació de vi dels cellers:
Activitat conjunta de les deus biblioteques i per a públic adult
Inscripció prèvia. Places limitades
Programabió Biblioteques amb DO
dimecres, 5 de novembre del 2025
Exposició
Del 6 al 29 de novembre, a la sala polivalemt
La bellesa efímera
A càrrec d'Anna Ribera
Segons paraules de l’artista, “aquesta mostra va de les formes i dels colors de la natura: de les fulles. Va del cicle de la vida i de tot allò que de vegades no podem copsar. El nom de “Bellesa Efímera” és un encapçalament buscat a consciència per fer-nos reflexionar sobre el fet que acceptem allò efímer en la natura, ens sembla normal i, això no obstant, ens costa molt acceptar la bellesa efímera de la vida.
Intentem retenir a través d’una pintura, d’una fotografia, aquells instants que voldríem congelar-los en el temps. L’efímer esdevé una imatge, una composició. Sabem que amb el pas del temps un llenç amb un paisatge, un retrat, una emoció, esdevindran efímers en el record i també com a matèria”.
Inauguració, dijous 6 de novembre a les 18:30 hores
Amb la col·laboració:
Programació Biblioteques amb DO
dimecres, 13 de novembre del 2024
dilluns, 11 de novembre del 2024
Exposició d'il·lustracions
Fins el 30 de novembre, a la sala polibalent
A càrrec de Maria Boladeras
Programació Biblioteques amb DO
A càrrec de Maria Boladeras
Programació Biblioteques amb DO
dijous, 31 d’octubre del 2024
dimecres, 15 de novembre del 2023
Xerrada
Dijous 23 de novembre, a les 18:30 hores
Amb un tast de vi Vega de Ribes i Puig Batet
Programació Biblioteques amb DO
El vi i el Cava a la publicitat: de les bombolles a Martin Scorsese
Un recorregut històric per la publicitat audiovisual vinculada al món del vi i el cava, des de les bombolles nadalenques al curtmetratge dirigit per Martin Scorsese l’any 2007. També s’analitzarà com s’anuncien altres begudes espirituoses en funció del consumidor al qual s’adrecen dirigir.
A càrrec de Pablo Sancho. Responsable de projectes de la Federació Catalana de Cineclubs i president de l’entitat entre 2015 i 2017. Llicenciat en Història de l’Art i Comunicació Audiovisual per la UB, és màster en Ficció de Cinema i Televisió per la Universitat Ramon Llull i en Film Business per ESCAC. És el programador de Cineclub Vilafranca, que gestiona les sales Zazie i Kubrick, i ho va ser del Festival Most, festival internacional de cinema del vi, entre el 2012 i el 2016. Actualment dirigeix la revista en línia Industrias del Cine, fundada l’any 2017.
Amb un tast de vi Vega de Ribes i Puig Batet
Amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya
dijous, 9 de novembre del 2023
Cançons a raig!
Dissabte 25 de novembre, a les 12 hores al Celler Puig Batet
Amb cançons de taverna i gresca ens endinsarem en la cultura del vi al nostre territori, intercalant versos improvisats i cantats que posaran en valor el vi tastat al moment.
Un espectacle amè, dinàmic i ple de sorpreses amb el vi com a protagonista.
A càrrec de Jaume Arnella i Anaís falcó:
Jaume Arnella: veu i guitarra
Anaís Falcó: violí, veu i cançó improvisadaAmb la col·laboració dels cellers Vega de Ribes i Puig Batet
Inscripció prèvia. Places limitades
Programació Biblioteques amb DO
dilluns, 30 d’octubre del 2023
dijous, 25 de maig del 2023
Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres 2023
En el marc del projecte "Biblioteques amb DO", una iniciativa del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, que té com a objectiu dinamitzar l’espai bibliotecari amb activitats i propostes que volen respondre a les diferents necessitats del territori i, com els bons vins, crear-se la seva pròpia denominació d'origen, neix el Premi de Novel·la Curta CELLER DE LLETRES, una convocatòria de certamen literari organitzada per la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya.
BASES:
1. Poden participar en el Premi de Novel·la Curta CELLER DE LLETRES 2023 obres de narrativa inèdites i escrites en català. El gènere ha de ser el de novel·la i s’accepten tots els subgèneres (fantasia, drama, thriller, terror, humor, ciència-ficció...) i ubicació de la història (qualsevol espai del món). La trama o el tema ha d’estar íntimament relacionada amb el món del vi o del cava (vinya, història, sagues familiars, elaboració de productes, sommeliers i enòlegs, bars i restaurants...).
2. S’hi poden presentar persones majors de 18 anys, amb un màxim de dos originals per participant. Queden exclosos els membres del Club de Lectura Celler de Lletres i l’equip de la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya.
3. Si l'original ja ha estat presentat en convocatòries anteriors d'aquest certamen, en un màxim de tres convocatòries, l'obra no es podrà tornar a presentar. Tampoc s’admeten obres presentades en més de tres convocatòries amb canvis mínims per eludir aquesta condició
4. L’extensió de les obres haurà de ser d’un mínim de 80 pàgines i un màxim de 100 pàgines, escrites amb Arial o Times New Roman 12, interlineat 1,5 i una configuració de pàgina aproximadament de 30 línies per 70 espais. Les pàgines hauran d’estar numerades.
5. Els originals que no compleixin les condicions del punt anterior seran desqualificats.
6. El termini de presentació d’originals s’obrirà el 15 de maig i es tancarà el 4 de juny de 2023. Totes les obres han de ser trameses per correu electrònic a l’adreça premicellerdelletres@santsadurni.cat seguint aquestes instruccions:
En l’apartat “Assumpte” es farà constar el nom del premi al qual s’opta: “Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2023”. En el cos del missatge es farà constar, únicament, el nom del premi, el títol de l’obra, i el pseudònim.
L’original que opta al premi s’adjuntarà a aquest missatge en format PDF. Aquest document annex tindrà com a títol el mateix de l'obra.
En un altre document adjunt, també en format PDF, es faran constar les dades de l’autor o autora: nom i cognoms, adreça postal, adreça electrònica, i telèfon. Aquest document tindrà com a nom la paraula “PLICA” seguida del títol de l’obra.
Una persona que no és membre del jurat rebrà els originals, confirmarà la correcta recepció dels documents, i garantirà l’anonimat dels autors o autores.
7. Les persones autores de les obres presentades es comprometen a no retirar-les abans de fer-se públic el veredicte del jurat, ni de forma definitiva ni per fer-ne correccions, reduccions o ampliacions. Per altra banda, les obres no poden estar presentades a cap altre premi o certamen pendent d’adjudicació ni tenir compromesos els drets d’edició.
8. El premi consistirà en l’edició de l’obra guanyadora sota el segell d’Edicions Saldonar, amb qui el/la guanyador/a signarà el corresponent contracte d’edició. Així mateix l’autor o autora rebrà una dotació econòmica de 1.000 euros, 25 exemplars del llibre editat i un lot de productes de la població.
9. El veredicte, que serà inapel·lable, es farà públic el dimecres 25 d’octubre de 2023. I en cas que així ho consideri, el jurat podrà declarar el premi desert.
10. L’autor/a de l’obra premiada es compromet a assistir al lliurament de premis de la present convocatòria i també a la tertúlia del Club de Lectura CELLER DE LLETRES i del Club de Lectura SEGONA FERMENTACIÓ d’octubre de 2024, sessió en què es comentarà la seva obra dins els actes previstos en el projecte “Biblioteques amb DO”.
11. El Jurat, que estarà format per membres del Club de Lectura CELLER DE LLETRES, de la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya i de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, es reserva el dret a interpretar aquestes bases en cas de dubte, així com a decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.
12. Els originals no guardonats seran destruïts.
13. La presentació dels originals pressuposa l’acceptació de les bases, així com dels drets i de les obligacions que se’n deriven.
Sant Sadurní d’Anoia, maig de 2023
dimecres, 30 de novembre del 2022
Club de lectura Dijous entre lletres
Cinc cèntims de la trobada del passat dijous...
VI GENERÓS. Italo svevo
Vi generós és el primer recull de contes d’aquest autor que es tradueix al català. La traductora és la Marina Laboreo, a més l’edició ve acompanyada d’un pròleg escrit per Francesco Ardolino i un epíleg de la Maria Callís.
Svevo no va ser comprès pels seus contemporanis que el descrivien com a “Estúpid, egoista, oportunista, gauche, calculador, sense tacte”, encara que també va tenir valedors de la talla de James Joyce i Eugenio Montale. Actualment és un referent de la història de la literatura del segle XX i s’inclou en totes les col·leccions de clàssics contemporanis. El geni de Trieste va morir poc després de la seva eclosió tardana.
Vi generós està format per una selecció de contes de molt bon llegir. Els components més destacats són el sentit de l’humor, la paròdia i la faula. També s’observa la recerca frustrada de la satisfacció dels personatges protagonistes enmig d’una prosa nítida, brillant i colorista.
Temes que van sortir a la conversa
Un altre element que ens crida l’atenció és el final dels contes. Mai no són previsibles, mai no acaben com t’imagines o com esperes que acabin, sempre ens sorprenem en arribar al final, tot i que no sempre sigui un final agradable. Són totes unes històries que ens fan aturar i pensar.
El conte que dona títol al recull ens fa parlar del tema de la llibertat. El protagonista és un vell llibertí malalt i turmentat que se sent atrapat a la seva vida i a la seva família: “Menjava i bevia (...) àvid de llibertat”, “... com un gos alliberat de la cadena”, “... la il·lusió de joventut que proporciona el vi”.
Com no pot beure ni menjar massa, aprofita que l’han convidat a un casament per atipar-se de tot i justifica l’excés de beguda dient que “el vi és la llet dels vells”. I com no pot aconseguir la llibertat que anhela, es rebel·la contra tot i contra tothom. Aquest excés d’alcohol el duu a tenir una nit agitada plena de malsons i dolors. En aquesta història es veuen part dels motius recurrents en la literatura sveviana.
La ironia (i la frustració) és evident en alguns dels comentaris que fa el vell protagonista, com ara el brindis per als nuvis: “Que sigueu feliços un o dos anys; els llargs temps que vindran els suportareu més fàcilment per l’agraïment d’haver gaudit. De l’alegria en queda l’enyorança, que també és un dolor, però un dolor que cobreix allò fonamental: l’autèntic dolor de la vida”.
Finalment, subratllem que és un llibre que cal llegir més d’una vegada per captar tot el sentit ja que és molt més profund del que aparentment sembla.
Raquel Casas Agustí
Conductora del Club
dimarts, 29 de novembre del 2022
Club de lectura Tardes literàries
Cinc cèntims de la tertúlia del passat dia 18 de novembre...
Terra de vinyes, de Rosa Maria Prat i Balaguer
Tertúlia
Un cop més ens hem aplegat al voltant d’una novel·la que té, de rerefons, el món del vi i del cava. I això és així perquè el mes de novembre és quan celebrem la trobada emmarcada pel cicle “Literatura DO”. En aquesta ocasió l’obra triada ha estat Terra de vinyes, de Rosa Maria Prat i Balaguer, guanyadora del Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2020. I cal afegir que, per l’altra banda, hem pogut comptar amb l’assistència de l’autora, cosa que ha enriquit encara més la nostra tertúlia.
Són diversos els aspectes de la novel·la que hem anat comentant i que, alhora i aprofitant que teníem al nostre abast l’autora, ella ha anat responent, matisant i/o aclarint. Però el que primer cal remarcar és que la lectura ha resultat amena, interessant, i ha despertat records i emocions personals.
Però anem a pams. Un primer aspecte que ens hem plantejat ha estat la durada del temps narratiu, ja que la història que se’ns mostra a Terra de vinyes s’inicia el 1938 i finalitza el 2003. Rosa Maria Prat ens ha comentat que aquesta obra, escrita en plena època de pandèmia, respon a temàtiques diverses que ella tenia pendent de tractar en la ficció. Per una banda algun aspecte al voltant de la batalla de l’Ebre, i per l’altra banda algunes referències a la immigració interior en època de postguerra. Perquè en definitiva la novel·la es converteix, d’entre les moltes matèries que tracta, en un clar homenatge a la gent nouvinguda, a la gent treballadora que va deixar casa seva tot buscant una vida millor. I concretament en aquesta novel·la el punt d’arribada és la població de Sant Sadurní d’Anoia.
També hem valorat el ventall de personatges que apareixen al llarg de la història, perquè si bé és cert que Teresa és el personatge amb qui iniciem aquest camí, a poc a poc s’hi van afegint d’altres que acaben configurant tot un mosaic ben ampli i divers. De nou l’autora ens ha aclarit que malgrat col·locar el focus argumental en el personatge de Teresa i la família que es crea al seu voltant, la intenció final era mostrar una història amb protagonisme coral, on les dones fossin, a més a més, les que duien el pes de la narració. Perquè, i en aquesta valoració hem coincidit totes, un component narratiu de Terra de vinyes és el tractament del rol de la dona en la societat i la seva evolució.
Encara amb el tema dels personatges val a dir que algunes de les vivències narrades dins aquesta història de ficció han emocionat en major mesura les lectores. Seria el cas la descripció d’un accident per part d’un treballador de les vinyes. O la tendra i especial relació d’amistat que tenen i mantenen Teresa i Lola. O, per citar un darrer exemple, la reacció d’Alba en adonar-se que acaba de descobrir un secret familiar i plantejar-se, tot reflexionant, que ben sovint no fem prou cas a la nostra gent gran.
Ja he comentat que Terra de vinyes es mou des de quasi el final de la guerra fins el 2003. És evident, doncs, que una part important de la narració s’ubica, cronològicament, en època de postguerra. També aquest apartat ha causat una reacció empàtica per part de les clubaires perquè en molts i molts casos s’han trobat rememorant vivències pròpies, records de la infantesa, adolescència o joventut. I s’han aplaudit les magnífiques descripcions que en fa d’aquells anys, de la manera de viure, de les vicissituds i penúries, de la por a les delacions, dels silencis i les represàlies.
Una altra característica que s’ha remarcat de Terra de vinyes ha estat el bon lligam que s’estableix entre la història de ficció al voltant de la saga familiar que veiem iniciar amb el personatge de Teresa, i la temàtica del vi i del cava, un element bàsic en la convocatòria del concurs que va guanyar l’autora amb aquesta obra. Perquè el món i la cultura vitivinícola és present en tot moment, però sense prendre protagonisme a l’essència de la trama i alhora fusionant-s’hi amb coherència.
Ha estat una trobada amena, interessant, de la qual no només hem après per tots els comentaris compartits al voltant d’una mateixa lectura, sinó també per les explicacions de l’autora sobre alguns aspectes de la documentació que va emprar per construir la història de Terra de vinyes.
Gràcies, Rosa Maria, per acompanyar-nos en aquesta tertúlia de Tardes literàries.
Unes paraules de l’autora: Rosa Maria Prat
La trobada del dia 18 de novembre amb el Club de Lectura “Tardes literàries” de la Biblioteca “Manuel de Pedrolo“ de Sant Pere de Ribes, per comentar la novel.la “Terra de Vinyes”, em va ser molt entranyable i agradable. Em vaig sentir molt ben acollida per unes lectores que ja ens coneixíem de dues activitats anteriors entorn a la novel·la “Pedres blanques”, el dia que vàrem comentar l’obra i la ruta literària en el monestir de Pedralbes. Per tant, va ser un retrobament amb unes lectores molt participatives.
Em va agradar molt l’exposició de fotografia que hi havia les parets de la sala on ens vàrem reunir sobre la vinya i el raïm. Ens embolcallava un paisatge amb el cromatisme de les vinyes a la tardor, que era molt idoni per parlar sobre la novel·la.
Per altra banda, només començar la directora de la Biblioteca, la Laia Bertrán, ens va obsequiar amb una copa de vi rosat o blanc com a celebració del mes de novembre de la Biblioteca amb Denominació d’Origen.
En aquest context els comentaris van fluir amb rapidesa. Em va agradar escoltar com algunes lectores s’havien sentit reflectides i identificades amb algunes de les històries de l’obra. Vivències d’unes generacions que ens són properes i que donarien per escriure un altre llibre.
Moltes gràcies, a les clubaires per tot el que em vàreu aportar durant el debat! Gràcies, també, a la Sílvia Romero, conductora del club de lectura per convidar-m’hi!
L’autora
El seu interès per la literatura i l’escriptura creativa l’ha acompanyada sempre. En aquest sentit cal destacar que ha estat membre del Consell de Cent Lectors del Premi de Narrativa El Lector de l’Odissea, de Vilafranca del Penedès, i va formar part del jurat final en l’edició de 2015. També ha estat membre del Club de lectura Celler de lletres de la Biblioteca Municipal de Sant Sadurní d’Anoia gairebé des dels seus orígens, i el 2015 va formar part del jurat del Primer Premi de Novel·la curta Celler de lletres, convocat per aquesta biblioteca i amb el patrocini de l’Ajuntament. Actualment és membre del Club de lectura Segona fermentació, d’aquesta mateixa biblioteca.
Ha publicat el llibre Coneguem Sant Sadurní d’Anoia, amb itineraris al voltant d’aquesta població. En ficció ha publicat la novel·la històrica, finalista del Premi Autor Revelació de l’Ateneu Barcelonès (2016), Pedres blanques (Piedras blancas, la traducció al castellà, veu la llum el 2020); i més recentment la novel·la que tractarem en el nostre club de lectura: Terra de vinyes, guanyadora del VI Premi de Novel·la curta Celler de lletres (2020). També el 2020 publica el recull de narrativa breu El batec del temps, un conjunt de 24 històries de ficció que tenen la resiliència i el pas del temps com l’escenari de fragments de vida.
L’obra
Tot seguint la biografia de Teresa i la seva lluita per sobreviure en plena postguerra, viatjarem des de la comarca de la Terra Alta cap al Priorat, per acabar a la població de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès). Al llarg d’aquest periple Teresa coneixerà un altre home, amb qui es casarà. La família anirà creixent i serà d’aquesta manera com podrem contemplar l’evolució de les quatre generacions –fins al 2003– que, en definitiva, desfilen per les pàgines de Terra de vinyes. Un grup de persones que, com se’ns indica a la contracoberta del llibre, “recullen i transmeten l’amor al paisatge, a l’esforç i a la feina”.
La novel·la és un cant a la solidaritat i a l’amistat, a l’amor i a la família, alhora que s’enlaira com un fris que mostra, amb profusió de detalls, el rerefons històric en què es mouen els personatges, i en ell hi trobem moltes referències socials, econòmiques, i culturals. Algunes de tipus més genèric, com seria el cas del flux migratori dels anys cinquanta i seixanta; i d’altres ubicades en la localització de Sant Sadurní d’Anoia, com seria, per citar només un exemple, la referència a Cal Benaiges.
Però més enllà de la història de quatre generacions d’una família que lluita per tirar endavant, cal destacar el paper preponderant dels personatges femenins: són les dones de la família, sobretot, les qui agafen les regnes de la novel·la i ens mostren els esdeveniments, les emocions, les penúries i les alegries. I tot plegat ambientat en un espai on destaca el paisatge de vinyes, els cellers i les empreses del cava, la cultura vitivinícola. No en va l’obra ha estat mereixedora del “VI Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2020”.
Altres dades
• Rosa Maria Prat a l’editorial Saldonar
• Ressenya de Terra de vinyes a Punt 7 Ràdio Sant Celoni
• Obres de Rosa Maria Prat a la Xarxa de Biblioteques
Sílvia Romero
(novembre 2022)
divendres, 4 de novembre del 2022
Tast de vins locals
Divendres 11 de novembre, a les 20 hores
Tast de vins locals
Al celler Vega de Ribes
A càrrec dels cellers:
Inscripció prèvia. Places limitades
Activitat conjunta de la biblioteca Manuel de Pedrolo i Josep Pla
dimecres, 2 de novembre del 2022
dimecres, 25 de maig del 2022
divendres, 4 de març del 2022
Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres 2022
En el marc del projecte "Biblioteques amb DO", una iniciativa del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, que té com a objectiu dinamitzar l’espai bibliotecari amb activitats i propostes que volen respondre a les diferents necessitats del territori i, com els bons vins, crear-se la seva pròpia denominació d'origen, neix el Premi de Novel·la Curta CELLER DE LLETRES, una convocatòria de certamen literari organitzada per la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya.
BASES:
1. Poden participar en el Premi de Novel·la Curta CELLER DE LLETRES 2022 obres de narrativa inèdites i escrites en català. El gènere ha de ser el de novel·la i s’accepten tots els subgèneres (fantasia, drama, thriller, terror, humor, ciència-ficció...) i ubicació de la història (qualsevol espai del món). La trama o el tema ha d’estar íntimament relacionada amb el món del vi o del cava (vinya, història, sagues familiars, elaboració de productes, sommeliers i enòlegs, bars i restaurants...).
2. S’hi poden presentar persones majors de 18 anys, amb un màxim de dos originals per participant. Queden exclosos els membres del Club de Lectura Celler de Lletres i l’equip de la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya.
3. L’extensió de les obres haurà de ser d’un mínim de 80 pàgines i un màxim de 100 pàgines, escrites amb Arial o Times New Roman 12, interlineat 1,5 i una configuració de pàgina aproximadament de 30 línies per 70 espais. Les pàgines hauran d’estar numerades.
4. Els originals que no compleixin les condicions del punt anterior seran desqualificats.
5. El termini de presentació d’originals s’obrirà l’1 d’abril de 2022 i es tancarà el 30 d’abril de 2022. Totes les obres han de ser trameses per correu electrònic a l’adreça premicellerdelletres@santsadurni.cat seguint aquestes instruccions:
En l’apartat “Assumpte” es farà constar el nom del premi al qual s’opta: “Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2022”. En el cos del missatge es farà constar, únicament, el nom del premi, el títol de l’obra, i el pseudònim.
L’original que opta al premi s’adjuntarà a aquest missatge en format PDF. Aquest document annex tindrà com a títol el mateix de l'obra.
En un altre document adjunt, també en format PDF, es faran constar les dades de l’autor o autora: nom i cognoms, adreça postal, adreça electrònica, i telèfon. Aquest document tindrà com a nom la paraula “PLICA” seguida del títol de l’obra.
Una persona que no és membre del jurat rebrà els originals, confirmarà la correcta recepció dels documents, i garantirà l’anonimat dels autors o autores.
6. Les persones autores de les obres presentades es comprometen a no retirar-les abans de fer-se públic el veredicte del jurat, ni de forma definitiva ni per fer-ne correccions, reduccions o ampliacions. Per altra banda, les obres no poden estar presentades a cap altre premi o certamen pendent d’adjudicació ni tenir compromesos els drets d’edició.
7. El premi consistirà en l’edició de l’obra guanyadora sota el segell d’Edicions Saldonar, amb qui el/la guanyador/a signarà el corresponent contracte d’edició. Així mateix l’autor o autora rebrà una dotació econòmica de 500 euros, 25 exemplars del llibre editat i un lot de productes de la població.
8. El veredicte, que serà inapel·lable, es farà públic el dia 5 d’octubre del 2022. I en cas que així ho consideri, el jurat podrà declarar el premi desert.
9. L’autor/a de l’obra premiada es compromet a assistir al lliurament de premis de la present convocatòria i també a la tertúlia del Club de Lectura CELLER DE LLETRES i del Club de Lectura SEGONA FERMENTACIÓ d’octubre de 2023, sessió en què es comentarà la seva obra dins els actes previstos en el projecte “Biblioteques amb DO”.
10. El Jurat, que estarà format per membres del Club de Lectura CELLER DE LLETRES, de la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya i de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, es reserva el dret a interpretar aquestes bases en cas de dubte, així com a decidir sobre qualsevol contingència que no hagi estat prevista.
11. Els originals no guardonats seran destruïts.
12. La presentació dels originals pressuposa l’acceptació de les bases, així com dels drets i de les obligacions que se’n deriven.
dimecres, 15 de desembre del 2021
club de lectura Tardes literàries
Cinc cèntims de la tertúlia...
Elena Olesa Muñoz neix a Sant Sadurní d’Anoia el 1975 i és llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Malgrat aquesta formació universitària ha consagrat la seva vida professional al món del vi, tot dedicant-se especialment a la seva divulgació. En aquest sentit ha treballat en els departaments de comunicació, relacions públiques i màrqueting de diferents cellers de la comarca.
El títol Rabassa morta, amb el qual Elena Olesa va guanyar el V Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres 2019, també designa un tipus de contracte existent en el conreu de la vinya que va ser la font d’un gran nombre de conflictes, especialment arran de la mort dels ceps en arribar-hi la plaga de la fil·loxera. Aquest contracte establia l’arrendament d’un tros de terra per conrear-hi la vinya, amb la condició que l’acord es dissolia quan morissin dos terços dels primers ceps plantats.
Rabassa morta, d’Elena Olesa
Tertúlia de divendres 26 de novembre de 2021
Com ja és habitual els darrers anys, la sessió del Club de lectura Tardes literàries del mes de novembre gira entorn d’una lectura sobre temàtica vitivinícola, ja que la trobada forma part del programa “Literatura DO”. Enguany la novel·la triada ha estat Rabassa morta, d’Elena Olesa, obra guanyadora del “Premi de Novel·la curta Celler de lletres, 2019”.
La primera ronda de valoracions, atès que comptàvem amb la presència de l’autora, l’hem treballat tot compartint les sensacions lectores i, alhora, formulant alguna consulta o adreçant-li algun comentari. I val a dir que en moltes ocasions la conversa que generava, viva i interessant, s’allunyava una mica dels aspectes purament literaris per centrar-se en qüestions més pròpies del món vitivinícola esmentat abans.
Aquesta consideració que acabo de plantejar no és, ni de bon tros, un aspecte a menystenir. Tot el contrari. El fet que les clubaires es llencessin a comentar fets concrets del món del vi i del cava, fos quant al seu procés d’elaboració o en referència a les diverses etapes de transformació del cep i la vinya, es deu a la perfecta ambientació en la qual es mou la història de la novel·la i els amplis coneixements que ens ha mostrat Elena Olesa, tant en el tractament literari d’aquesta matèria com a l’hora de respondre totes les qüestions sorgides durant la tertúlia.
Més enllà d’aquesta anècdota cal ressaltar que la novel·la ha estat valorada positivament per part del grup en general. S’ha remarcat, en aquest sentit, que es tracta d’una història senzilla i agradable de llegir que, al mateix temps, suscita diversos possibles debats. Per exemple tota la crítica social que apareix rere el contracte de rabassa morta –un contracte, per l’altra banda, que moltes desconeixien i que ha estat ben enriquidor d’aprendre; també, per citar un altre exemple, per l’evolució històrica que se’ns mostra quant al rol de la dona; i per esmentar un sol exemple més ha merescut especial rellevància al llarg de la tertúlia el concepte de família que es desenvolupa dins la narració –sumat a la solidaritat i l’esperit de lluita i superació.
Però la matèria que hem debatut més durant la sessió del club de lectura ha estat al voltant d’un personatge: Joan Ramon, l’hereu de Can Cabanyes. D’ell hem valorat el tractament psicològic amb què ens el presenta l’autora, que aconsegueix crear un caràcter polièdric. De manera que malgrat ser un dèspota que cerca venjança i que prova contínuament de prendre represàlies contra els seus rabassaires –més concretament contra la família de Montserrat i Isidre–, no se n’acaba de sortir, i el que trobem és un personatge pinzellat amb ombres i clarors, un personatge que acaba convertint-se en un pobre home. Un home dèbil.
Al voltant d’ell hem parlat d’altres personatges, i els que hem destacat en especial han estat, per una banda, la parella formada per Andreu i Mei, amb una relació d’amor que es perllonga al llarg dels anys; i per l’altra banda la parella formada per la tieta Mercè i la padrina Eulàlia, dues dones sàvies que mantenen una ferma relació d’amistat i que esdevenen entranyables per al lector.
En definitiva la trobada del Club de lectura Tardes literàries ha resultat ser ben rica i interessant. Hem gaudit compartint les nostres apreciacions de lectura amb l’autora de la novel·la, Elena Olesa, i també hem fruït analitzant els diversos aspectes que ens han cridat l’atenció sobre Rabassa morta.
Unes paraules de l’autora: Elena Olesa
No sé si a tots els escriptors els passa el mateix però, per a mi, participar en una tertúlia literària sobre el meu llibre és una experiència mística. Sempre acabo descobrint coses noves i veient les meves paraules amb una mirada nova.
Fa uns dies, vaig tenir el privilegi de compartir una tertúlia amb les noies del club de lectura Tardes Literàries de la biblioteca Manuel de Pedrolo, un grup molt dinàmic, participatiu i apassionat. Veure-les parlar dels personatges, criticant-los o defensant-los, com si fossin coneguts del barri o narrar anècdotes de la història, em va fer reviure el llibre, redescobrir-lo. Moltes gràcies!!
I per acabar d'arrodonir la vetllada, una conversa, fora de guió, sobre el paisatge que compartim i que m'apassiona: la vinya i el cava.
Estic pensant a escriure un altre llibre perquè em tornin a convidar.
L’autora
Es declara una gran enamorada del Penedès i ha viscut sempre a la seva població natal, Sant Sadurní d’Anoia, envoltada de vinyes i de la cultura del cava.
La seva passió pel vi l’ha portada a formar-se tant a nivell professional (Nivell 3 WSET, màster en viticultura, enologia i màrqueting del vi), com a nivell hedonista (Tasting Queens, Cal Feru Eno·Club).
Amb Rabassa Morta, la seva òpera prima guanyadora del “V Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2019”, una obra ambientada en els problemes de la pagesia durant el segle XIX, amb l’arribada de la fil·loxera i els conflictes que va provocar precisament el contracte de rabassa morta, Elena Olesa, com s’ha indicat, debuta com a novel·lista tot contraposant una altra gran passió: la lectura.
L’obra
La història que ens mostra l’autora en aquesta novel·la s’inicia a finals del segle XIX amb el naixement de l’hereu de can Cabanyes, en Joan Ramon, que ja de menut i per un atac de gelosia servarà el ressentiment i la necessitat de prendre represàlies vers Remei i la seva família, uns rabassaires que treballen per a aquest casal. Aquesta lluita de Joan Ramon contra els arrendataris de la seva finca marcarà la vida de tots els personatges que van apareixent al llarg de la narració, de manera que la venjança serà el leitmotiv que acompanyarà el lector pàgina rere pàgina.
Però no serà l’únic gran tema que trobem durant la lectura. Per una banda el degoteig d’esdeveniments durant els cinquanta-nou anys que abraça la història de Rabassa morta ens permetrà copsar tot el món de la vinya, des del conreu a les tècniques d’elaboració passant per la crònica de tots els canvis viscuts en aquest terreny. Per l’altra banda la visió d’aquest període també ens durà a comprovar l’evolució de la societat, tot agafant els diversos personatges com a referents d’aquesta transformació. I encara, entre d’altres, podríem destacar dos grans temes: l’amor i la família.
Però més enllà de l’argument i de les diverses temàtiques que s’hi exposen, ressalten també com a fil conductor els personatges femenins: dones fortes que, cadascuna en el seu àmbit, lluiten per la consecució del futur desitjat.
Altres dades:
· Entrevista a El3devuit: https://el3devuit.cat/2020/08/07/82924/entrevistes/el-meu-llibre-es-en-una-petita-part-un-homenatge-a-la-meva-familia-i-a-la-meva-feina/
· Entrevista al blog de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya: http://bibliosantsadurni.blogspot.com/2019/12/entrevista-elena-olesa-munoz-autora-de.html
· Entrevista a Llegir.cat: https://www.llegir.cat/2020/11/elena-olesa-rabassa-morta-minteressa-mostrar-que-no-es-mes-ric-qui-te-mes/
Sílvia Romero
(novembre 2021)
dilluns, 22 de novembre del 2021
Xerrada - Audició
Dissabte 27 de novembre, a les 12 hores, al Celler Vega de Ribes
A càrrec d'Esteve Molero
Amb un tast de vi de Vega de Ribes i Puig Batet
Inscripció prèvia. Places limitades
Amb la col·laboració de:
Programació Biblioteques amb DO
dimecres, 17 de novembre del 2021
Tast de vins
Dissabte 20 de novembre, a les 12 hores
Inscripció prèvia. Places limitades
Amb la col·laboració de:
Programació Biblioteques amb DO
dijous, 11 de novembre del 2021
Club de lectura Dijous entre lletres
Cinc cèntims de la tertúlia del passat dijous...
EL CELLER de Noah Gordon
Dijous passat vam comentar la lectura del mes, dedicada un any mes al món del vi. El títol triat aquesta vegada ha estat El celler/ La bodega (Roca Editorial, 2007) del conegut escriptor de novel·les històriques i de best-sellers Noah Gordon (Massachusetts, 1926).
L’autor ha declarat més d’un cop que aquesta novel·la és el seu homenatge a la nostra terra, als nostres costums i tradicions. I això es nota.
El protagonista triat és Josep Álvarez, fill de viticultors que en començar la novel·la treballa les vinyes d’un propietari francès, en Mendes, qui li ensenya tot el que sap a Languedoc, un poble francès. “Mendes le había enseñado lo que el vino podia llegar a ser”.
L’època on se situa l’acció: finals del segle XIX . Quan el Josep s’assabenta de la mort del seu pare, torna al seu poble, Santa Eulàlia (un poble inventat que es pot situar perfectament al Penedès) i decideix quedar-s’hi per treballar les terres, ja que el seu germà gran Donat (l’hereu de les terres) treballa en una fàbrica. Un cop instal·lat al poble es retroba amb amics i coneguts (el Nivaldo, la Marimar i el seu fill Francesc, etc), i ens assabentem de la situació en què es va veure embolicat, situació greu que el va fer fugir a França. Per tant, l’autor ens descriu el recorregut geogràfic i vital del protagonista.
Temes que van sortir a la conversa:
El primer que comentem és que la història que ens narra en Noah Gordon resulta, al cap i a la fi, entranyable i ens fa viure tot el tema del vi, les vinyes, la terra i el treball de primera mà.
El protagonista té una evolució molt positiva, tot li va molt bé malgrat les dificultats en què es troba implicat, des de les personals fins a les històriques. De totes les situacions, encara que siguin adverses, en treu un aprenentatge; és una mena d’oda a la superació personal. Això fa que la lectura sigui poc exigent; és molt fàcil de llegir i seguir. Sens dubte, és una història amable i optimista.
També comentem els agraïments finals, paraules que ens mostren tota la feina que hi ha darrere, és a dir, tota la documentació que ha hagut de fer (històrica i política de finals del segle XIX a Espanya i a Catalunya), i tot el tema relacionat amb la producció del vi. Fins i tot de tradicions tan pròpies com el món casteller, imatge que serveix com a nucli integrador, com a símbol de la unió del habitants del poble de Santa Eulàlia.
També comentem que l’autor fa bones descripcions, tot i que de vegades no acabar d’emocionar: “Una planta que podía hundirse en aquella tierra seca y pedregosa hasta que sus raíces lograran chupar y tragar la exigua humedad que hubiera retenido la tierra”. (...) “Luego, en el andén de la estación, Josep observo con nervios cómo se acercaba la locomotora, que se les echó encima como si fuera un dragón increíblemente estridente, eructando nubes”.
La feina increïble que duu la terra també és un dels temes principals: “Josep dio los primeros pasos. Pensó en las esperanzas, en los sueños y en el duro trabajo dedicados a la uva, el esfuerzo constante para convertirla en vino. Aspiró su aroma y notó cómo se quebraban los granos bajo su peso, sintió que el jugo vital corría en libertad y lo llamaba, que apenas una capa de piel separaba la sangre de la uva de su propia sangre”. Una duresa que encara avui dia podem observar al camp.
Un altre aspecte que ens crida l’atenció és el paper de les dones que apareixen al llibre. És interessant la manera com les mostra: són fortes, tenen veu pròpia i les idees clares. Potser en aquella època no tenien un paper tan rellevant, en l’àmbit públic, segurament destacaven més en l’àmbit privat, on eren figures essencials dels treballs de la terra.
En resum, El celler és una novel·la entretinguda que funciona bé i que recomanem sobretot per als qui no són lectors habituals ja que és una història lineal i perfecta per aconseguir crear lectors.
Com sempre, a la trobada de novembre aprenem molt sobre el tema del vi i en acabar, ens agafen ganes de tastar-ne. El proper any, n’aprendrem més perquè com diu en Noah a la novel·la: “Nunca se termina de aprender sobre vinos”.
Raquel Casas AgustíConductora del Club
Subscriure's a:
Missatges (Atom)