La societat literària i de pastís de pela de patada de Guernsey, de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows
1. L'autora
L’estatunidenca Mary Ann Shaffer va néixer el 1934 i va morir el 2008, abans de poder veure publicada la seva novel•la. Una neboda seva, coautora, per tant, d’aquesta narració, es va encarregar d’acabar-la i contactar amb les editorials.
Mary Ann Shaffer va treballar com a llibretera i bibliotecària, va viure sempre envoltada de llibres, i no fou fins als setanta anys quan, animada pel seu club de lectura, va decidir escriure la seva primera novel•la: La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey.
En molt poc temps aquesta obra s’ha convertit en una de les sorpreses editorials del 2008 i ja compta amb 15 traduccions arreu del món.
2. L'obra
Julie Ashton, famosa pels seus escrits sobre la II Guerra Mundial, en acabar aquesta busca tema per a una novel•la. La casualitat la posarà en contacte amb en Dawsey, habitant de l’illa de Guernsey, que a través d’una primera carta es presenta i li demana informació sobre una llibreria de Londres. A partir d’aquí neix la correspondència entre ells dos, que el lector haurà d’afegir a la que ja mantenia la Julie amb el seu editor i la seva amiga més intima. I més endavant també s’hi afegiran les que escriuen altres personatges.
La Julie s’assabenta que en Dawsey forma part d’una societat literària amb un nom ben peculiar, el mateix que dóna títol a la novel•la. Intrigada per la història que li expliquen al voltant de la formació del grup, i també encuriosida per altres habitants de l’illa, ja sigui perquè li n’ha parlat en Dawsey o perquè ells mateixos li han enviat, també, alguna carta, la Julie decidirà passar uns dies a Guernsey.
Aquest serà el detonant de la novel•la perquè en arribar de seguida se sentirà amarada per una manera de fer ben diferent a la que ella està acostumada, on el temps, el valor de l’amistat, de la solidaritat... tenen un pes cabdal en el dia a dia de tothom. Però sobretot dels membres de la societat literària.
Ens trobem davant d’una novel•la epistolar on l’autora ha aconseguit teixir, amb una mestria envejable, una trama farcida de sentiments però també d’intriga, una història que atrapa el lector tot creant-li la complicitat que acostuma a atorgar la lectura d’unes cartes.
3. Tertúlia del divendres 27 de novembre de 2009
La trobada d’aquest mes de novembre ha resultat molt enriquidora. Hi ha hagut intensitat a l’hora de comentar els diversos detalls de la lectura. Tant els que ens han captivat com aquells que no ens han acabat de fer el pes.
Entre els primers, aquells aspectes de la novel•la que han atrapat més el lector, podríem esmentar el gènere epistolar. Gairebé tothom ha coincidit a dir que és un estil d’escriptura i de comunicació que abans s’utilitzava molt i que, per qüestions de ritme de vida i d’avenços tecnològics, s’ha anat perdent. També hem coincidit a considerar que, malgrat en la nostra literatura es puguin trobar obres de ficció tractades des de l’epístola, no és aquest el recurs més habitual a l’hora d’escriure.
Un altre aspecte que en general s’ha comentat de forma positiva ha estat la fluïdesa narrativa. La novel•la, en el rerefons de la seva història, ens planteja un drama: el del record de la guerra a l’illa de Guernsey, el de les dificultats de sobreviure, el de les absències i morts d’alguns personatges... Però tot això ho retrata des d’una perspectiva que pretén no només mostrar el drama d’aquella època, sinó també el dia a dia i, amb ell, aquell valor tan important que té l’ésser humà que és el de la ironia, l’humor. Una aptitud de què gaudim els homes i les dones i que sovint és el que ens permet superar les circumstàncies més adverses. Amb tot, i com pertoca en una bona tertúlia, no tots els membres d’aquesta trobada es van mostrar d’acord amb aquest posicionament per part de l’escriptora. I el que a uns els va agradar perquè retratava de forma amena una crua realitat, a d’altres els va semblar una aproximació buida vers un fets durs.
Es van tractar altres aspectes, com la sensació d’aïllament que viuen els habitants de Guernsey quan són envaïts pels alemanys, la necessitat o no d’incloure gairebé a l’últim moment l’anècdota de les cartes suposadament d’Oscar Wilde, el tractament dels personatges, el procés de maduració de la protagonista al més pur estil de novel•la iniciàtica, els moments més emotius de la narració tant des d’un plantejament joiós com des d’un plantejament dolorós... Com he comentat a l’inici, una trobada enriquidora.
Sílvia Romero
Novembre 2009
