1. L’autora
Nascuda a Barcelona el 1952, Amàlia Lafuente és metgessa i professora titular de farmacologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Es dedica, doncs, a la docència i a la recerca, dirigint tesis doctorals i publicant articles científics i de divulgació. Aquesta formació professional és la que marca la novel•la que avui tractem al llarg de la tertúlia. L’autora indica que s’ha centrat en una malaltia que afecta moltes persones, encara que “a dia d’avui és una de les que té un tractament farmacològic menys efectiu.”
Aquesta obra, guanyadora del “XVI Premi Literari Ciutat de Badalona de Narrativa” i “XXII Premi Països Catalans Solstici d'Estiu, 2009” és la seva primera novel•la. Amàlia Lafuente assegura que ha ocupat quatre anys per escriure-la després de passar per l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès, experiència que recomana. Ha tingut una molt bona acollida entre els lectors i està prevista la seva traducció al castellà aquest proper any 2011.
2. L’obra
Tot i que sigui agosarat dir-ho, potser amb Codi genètic hom enceta una nova via dins el panorama literari català: la novel•la mèdica. Un de tants subgèneres que existeixen bàsicament en la narrativa estatunidenca (potser el màxim exponent el tenim en la figura de Robin Cook), i que a casa nostra encara no s’ha explorat.
A més, ens trobem amb una història interessant que es mou entre l’àmbit professional de la investigació (amb les enveges, competències i picabaralles que se’n deriven) i l’àmbit privat i emocional dels personatges, sobretot en el cas de la protagonista, la Marina Fontcuberta, un personatge molt ben treballat.
Situem-nos en la trama: la Marina Fontcuberta, becària i filla d’un investigador de renom, fa recerca per trobar algun fàrmac que permeti lluitar contra la malaltia de l’Alzheimer. A causa d’uns canvis importants en l’equip directiu de l’institut on treballa, es troba de cop i volta sense possibilitats d’avançar amb la investigació. Fins que reacciona i decideix continuar la recerca, però d’amagat. A partir d’aquí la intriga està servida: hi haurà una lluita entre dos grups d’investigadors per tal de ser els primers d’aconseguir aquesta troballa. I tota aquesta competitivitat, la pressió del dia a dia, la desconfiança... lligarà perfectament amb els sentiments i l’evolució personal de la Marina.
Cal remarcar, en aquest sentit, la defensa que fa l’autora dels becaris, els qui realment es dediquen a la investigació, enfront dels investigadors ja consolidats, que ocupen gran part del seu temps en la gestió de recursos.
En definitiva, una novel•la mèdica dirigida a un ampli sector de lectors. Que no us faci por la idea de xocar amb possibles tecnicismes que enterboleixin la lectura perquè no és el cas. Codi genètic és una bona novel•la, d’aquelles que no saps deixar un cop l’has començada.
3. Tertúlia del divendres 19 de novembre de 2010
Les tertúlies en les quals hom compta amb la presència de l’autor o autora de l’obra a comentar, acostumen a ser més nombroses, i aquesta no va ser una excepció. Els i les components del Club de Lectura Tardes Literàries esperaven amb interès poder parlar amb l’Amàlia Lafuente, autora de Codi genètic.
Les valoracions de la novel•la, en general, van ser sempre positives. Algunes tertulianes van destacar la descripció acurada de la protagonista, la Marina Fontcuberta, amb l’evolució que se’ns presenta pel que fa al seu caràcter. D’altres es van fixar més en una temàtica que ens apropa a una malaltia ben habitual en els nostres dies, l’Alzheimer, de la qual en coneixem el nom, però sovint en desconeixem els detalls. També van captar l’atenció per part dels lectors les qüestions al voltant de la recerca científica i/o farmacològica, i els moviments polítics que se’n deriven.
A més, en aquesta trobada del Club vam poder compartir la xerrada amb un grup d’alumnes de Batxillerat que venien acompanyats per la professora de Biologia, i que es mostraven interessats a conèixer el món al qual entraran, professionalment parlant, en uns anys.
En definitiva una tertúlia agradable, distesa i interessant, on l’Amàlia Lafuente ens va aportar moltes dades sobre la seva novel•la i sobre el món de la investigació. Gràcies, Amàlia.
4. Unes paraules de l’autora de Codi genètic, Amàlia Lafuente:
“No era la meva primera tertúlia literària però sí la més nombrosa i la més participativa. El Club de lectura de la biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes, em va semblar molt cohesionat, molt disciplinat (tothom havia fet els deures), i on es veu que la gent està acostumada a expressar la seva opinió amb tranquil•litat, com si estiguessin reunits amb un grup reduït d’amics. També em va donar la impressió que saben llegir i analitzar un text literari mínimament, a més a més de guiar-se per les sensacions subjectives.
L’organització de la trobada, va ser particularment atractiva. Em vaig sentir especialment ben rebuda, com si fos un acte especial, amb molts tertulians i el berenar a punt. Vam parlar molta estona sobre la història, sobre els personatges, sobre l’estructura i el llenguatge. La conductora sabia en cada moment com dinamitzar les intervencions, amb referències directes sobre el text.
En general em va sobtar l’interès sobre els temes de política de recerca, i pels temes mèdics. També vaig quedar agradablement sorpresa per la presència de la professora de Biologia de l’Institut, que va assistir acompanyada d’alumnes, i per la seva inquietud d’integrar noves eines didàctiques als seus cursos, com la lectura de novel•les científiques i mèdiques.
Per tant, un regust dolç després de la tertúlia, i una teràpia de shock per escriure millor i de forma constant.”
Sílvia Romero
novembre 2010
