dimecres, 11 de gener de 2012

Club de Lectura Tardes Literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del divendres 16 de desembre de 2011...

La meitat de l'ànima, de Carme Riera


1. L’ESCRIPTORA: Carme Riera



L’escriptora Carme Riera va néixer a Ciutat de Mallorca al 1948. És llicenciada en Filologia hispànica i professora a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat de redactora de televisió i col·labora regularment als diaris.
Es tracta d’una escriptora molt premiada i amb èxit des del seu primer recull de contes Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) (Premi Puig i Llensa, 1974, de la Revista “Recull”) i, el 1977, Jo pos per testimoni les gavines. Són reculls de contes, plens de sensualitat i de lirisme, on predomina la temàtica de la incomunicació.


Ha escrit per a infants una biografia titulada Gairebé un conte, la vida de Ramon Llull (1980) i La molt exemplar història del gos màgic i la seva cua (1988). Ha continuat el gènere del relat amb Epitelis tendíssim (1981) i Contra l'amor en companyia i altres relats (1991).


Entre les novel·les destacades: Una primavera per a Domenico Guarini (1980) (Premi Prudenci Bertrana 1980), Qüestió d'amor propi (1987), Joc de miralls (1989), Premi Ramon Llull del mateix any i Dins el darrer blau (1998), Premi Josep Pla, aquí recrea el tema de les causes de la mort que patiren el jueus conversos a la Mallorca d’entre 1688 i 1691. Cap al cel obert (2000); Amb ulls americans (2009); Natura quasi morta (2011).

Ha publicat estudis sobre literatura castellana contemporània La escuela de Barcelona (1988), Premi Anagrama del mateix any, sobre J.A. Goytisolo, J. Gil de Biedma, C. Barral, etc. La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes, entre ells, el  neerlandès, grec, i rus.


2. L’OBRA: La meitat de l’ànima

S'inicia un dia de Sant Jordi, quan un desconegut dóna a la protagonista i narradora de la història una carpeta amb algunes cartes. Llegint aquesta correspondència fins a aquell moment ignorada, la protagonista s'assabentarà que la seva mare va tenir un amant mentre era casada i que ella és en realitat filla d'aquella relació clandestina. Aquest descobriment la durà a una intensa recerca encaminada a conèixer la identitat del seu pare biològic, de qui mai no es diu el nom en el recull de cartes que li han fet arribar.


La novel·la és una reivindicació de la memòria personal i col·lectiva de l'època de la postguerra i donarà veu a aquells que no n'hi van tenir: els vençuts, la gent que contínuament es veia obligada a amagar els seus orígens per continuar tirant endavant, en un relat que cavalca entre l'època actual i uns anys 50 a França poblats de maquis, de gent exiliada i de persones que lluitaven a la Resistència.


L'obra està narrada en primera persona i busca la confusió entre autora i narradora i, constantment, crida el lector perquè tingui un paper actiu en el desenvolupament de la trama, fins al punt que haurà de ser ell qui triï qui va ser el veritable pare de la protagonista.


3. LA TERTÚLIA (La meitat de l'ànima)


A l'última tertúlia de 2011 (divendres 16 de desembre) hi érem catorze persones; va assistir-hi una persona nova (benvinguda, Núria).

Per tractar-se de l'antesala de les festes de Nadal, varem començar recomanant altres obres de la mateixa autora, la Carme Riera, que tenim a la biblioteca Manuel de Pedrolo. 


Com sempre que iniciem la tertúlia, el grup és el qui decideix per on vol començar i qui s'encarregarà de fer cinc cèntims de l'argument de l'obra per si hi ha alguna persona que no se l'hagi llegida. Els temes més importants de La meitat de l'ànima van ser comentats entre tots i van anar aportant diversos punts de vista del que havia quedat poc clar en el relat. També varem intentar donar explicació al títol: La meitat de l'ànima ens va semblar que té a veure amb l'obligació que cadascú ha d'intentar conèixer la veritat sencera encara que els resultats no siguin els més afavoridors.


La història de la búsqueda dels últims dies de la vida de la mare de la narradora-protagonista ens va portar a la postguerra, a la situació política que es vivia pels anys cinquanta al nostre país, al món dels exiliats a França... i va despertar records que encara hi viuen a la memòria de tots nosaltres. Es tractava, com diu l'autora, de “donar veu a aquells que no n'hi van tenir: els vençuts” i es va aconseguir. Per a nosaltres va ser important conèixer una història real d'una de les assistents que ens va transportar als anys que tant bé ha sabut reflectir la Carme Riera a la seva obra.

Antònia Santana Navas
Biblioteca manuel de Pedrolo, desembre 2011