Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres 21 de setembre...
Escollida pels déus, de Maria Carme Roca
1. L’autora
Maria Carme Roca i Costa va néixer a Barcelona el 21 de novembre de 1955.
Llicenciada en Filosofia i Lletres (Història) i en Filologia Catalana
(Literatura), durant dotze anys es va dedicar a l'ensenyament.
L'any 1997 va publicar la seva primera obra, i des d'aleshores ha publicat
prop de quaranta llibres tant per al públic infantil i juvenil (Sis contes
revoltats, Ermengol el salat, Quina bestiesa! La reina de Gizeh,
No hi ha petons per als fantasmes, Qui és el penjat?, Nits de
celobert, Foc al cor, Estripar la teranyina, Tambors de
vidre, De pel·lícula, La ciutat oblidada...), com per a
l'adult (El pont de fusta, El monestir proscrit, Les dones de
Jaume I, Barcino...).
Ha obtingut diversos premis i guardons literaris com el Bancaixa de
novel·la juvenil (Qui és el de la foto? 2009), el Nèstor Luján de
novel·la històrica (Intrigues de palau, 2006), el Barcanova de
literatura infantil i juvenil (Akanuu, l'arquer persa, 2005), la menció
d'honor "White raven's" (El faedor de mentides, 2004), el Lola
Anglada de contes per a infants (On s'amaga la por, 2002) o el Don-na de
narrativa (El darrer buit, 1997) entre d'altres.
És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i membre del
Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil.
2. L’obra
Situem-nos a cavall entre els segles IV i III abans de Crist. En aquesta
època Empúries (Empòrion, a la novel·la) era una colònia grega, veïna de la
propera població d’Ullastret (Índica, a la novel·la) que era habitada per
indigetes. Per tant tenim davant nostre la coexistència de dues cultures, amb
els enfrontaments i els pactes que sempre hi ha en aquests casos.
Escollida pels déus s’inicia quan la serventa de Còsima,
una hetera (cortesana de nivell cultural i artístic força elevat) de molta
anomenada, recull una criatura que ha estat abandonada perquè és fruit de la
relació prohibida entre Tais, la dona d’un comerciant grec que es troba de
viatge des de fa uns mesos, i Balkar, el cap dels indigetes. Còsima l’acollirà
com a esclava i s’encarregarà de la seva formació, però la sacerdotessa dels
indigetes també voldrà fer-se càrrec de l’educació de la nena per les
circumstàncies particulars del moment del seu naixement. Còsima no cedirà
davant d’aquesta petició.
A partir d’aquí trobarem traïcions i gelosies, enveges i lluites de poder,
política i religió, però també amor i amistat, secrets, fidelitat, coneixements
mèdics. Tot això embolcallat no només pel context històric esmentat a l’inici
d’aquestes línies, sinó també per tota una detallada reconstrucció de l’estil
de vida d’aquesta època, ja que l’autora ens mostra també els costums, les
formes de vestir, els edificis d’una i altra població, l’armament en temps de
guerra, els paisatges... i així anem configurant, gairebé com si miréssim una
pel·lícula, la narració històrica d’Hèlia, la nena escollida pels déus.
3. Tertúlia del divendres 21 de
setembre de 2012
Primer dia de curs i ho fem amb una novel·la, Escollida pels déus,
que esdevé amena, interessant, i que ha fet passar una bona estona de lectura,
durant l’estiu, a les participants del Club de Lectura Tardes Literàries. A
més, comptem amb la presència de l’autora, Maria Carme Roca.
Són diversos els motius pels quals hom ha considerat que estem davant un
llibre que paga la pena recomanar.
Per una banda, el que podríem considerar una perfecta simbiosi entre
literatura i història. És a dir, que ens trobem amb una narració catalogada
sota el gènere de novel·la històrica amb la qual podem gaudir d’un argument
treballat amb mestria estilística i, alhora, podem recrear-nos en una etapa de
la història, en majúscula, de la formació del nostre país.
Per altra banda, els diversos personatges que hi intervenen (és, clarament,
una novel·la coral) estan creats amb coherència i rigor, sense caure en cap
moment en caràcters maniqueus que podrien empobrir tant les accions com els
pensaments i reflexions. I és evident que en aquesta narració la maldat no té
gènere, i per corroborar aquestes paraules només cal esmentar la força de
personatges com Heraclides o Dafne.
També s’ha valorat el fet que la novel·la faci referència a una zona que
ens és propera, una zona que pertany al nostre territori, i que potser més d’un
i més de dos han visitat en alguna ocasió. Aquesta proximitat fa que la
història arreli més dins nostre.
I hi ha molts altres aspectes que s’han anat comentant i valorant: el bon
pols narratiu; la utilització de falques narratives que mantenen la intriga
argumental (seria el cas de la sivella de Còsima); la quantitat de documentació
que es detecta i alhora la fluïdesa amb què aquesta ens és mostrada;
l’estructura narrativa, a base de capítols d’una llargada similar que van
avançant tot alternant els diferents grups de personatges...
L’únic detall que hom ha valorat com a negatiu, i just es tracta d’un afer
que no recau directament en les decisions de l’autora, és la imatge de la
coberta. Una imatge que, en general, no ha agradat i fins i tot s’ha arribat a
comentar que provocava cert desencís a l’hora de començar la lectura.
Escollida pels déus ha resultat ser una novel·la amb la
qual hem pogut celebrar un bon inici de curs, i comptar amb la presència de
Maria Carme Roca i els seus interessant comentaris, ha estat d’allò més enriquidor.
4. Unes paraules de l’autora d’Escollida pels déus, Maria Carme Roca:
De primer,
voldria agrair al Club de lectura de la Biblioteca Manuel de Pedrolo que
haguessin triat "Escollida pels déus" per llegir i comentar
posteriorment a la tertúlia. Ho agraeixo molt sincerament, perquè és tot un
luxe poder compartir una estona amb els teus lectors. I em vaig trobar amb el
regal afegit de trobar-me entre amigues, molt còmode, una trobada on cadascuna
de les presents (sí, només érem dones) deia la seva amb tota naturalitat i
simpatia i ben comandades per la Sílvia Romero, la conductora del grup. Ben
cert que m'he quedat amb ganes de repetir.
Moltes gràcies,
doncs, a la Laia, la Sílvia i a tots els components del grup.
A reveure!
Sílvia Romero
(setembre 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada