La lladre de llibres, de Markus Zusak
1. L’autor
Escriptor australià de mare alemanya i pare austríac, neix a Sydney el 1975, on encara hi viu. En realitat el seu nom és Branko Cincovic (font: vikypedia), però va decidir canviar-se’l en mudar-se de casa i començar la seva carrera com a escriptor, als dinou anys.
Fill d’una família humil, va treballar com a conserge i després va estudiar per professorat d’anglès, compaginant aquests estudis amb l’escriptura. Ha estat premiat i reconegut internacionalment pels seus llibres infantils i amb aquesta novel·la que avui tractarem imposa el seu talent en la narrativa per a adults.
L’autor ha comentat en diverses ocasions que va créixer escoltant històries sobre l’Alemanya nazi, sobre el bombardeig de Munic i sobre jueus, i sempre havia cregut que un dia explicaria ell aquesta història. Al voltant d’aquest tema, en una entrevista publicada a “The Sydney Morning Herald”, Markus Zusak comenta que sovint tenim la idea que tothom, a Alemanya, navegava en el mateix vaixell, però oblidem que hi havia persones que no seguien les regles i que amagaven jueus a les seves cases.
El seu estil és original i poètic, amb narracions amarades de tendresa malgrat la duresa que s’hi mostra. I concretament La lladre de llibres ha rebut dos premis importants als Estats Units: el National Jewish Book Award i el Sydney Taylor Teen Book Award. La novel·la s’ha traduït a més de vint idiomes i la crítica elogia, com acabem d’indicar, la seva originalitat i la suggestió narrativa.
2. L’obra
Primer de tot intentarem pinzellar l’argument d’aquesta llarga novel·la. El context històric se situa en plena Alemanya nazi, i la Mort és la narradora que ens explica la història al costat de Liesel, la nena protagonista, la lladre de llibres.
Liesel és donada en adopció a una família alemanya que viu en un barri molt pobre de la població de Molching. La família està formada pel matrimoni Hubermann: Rosa, una dona cridaire d’aparença esquerpa però amb un gran cor; i Hans, una bellíssima persona que fuma com un carreter i toca l’acordió. Però Liesel tindrà dos personatges més sempre al seu voltant: Rudy, el seu millor amic, que viu al carrer Himmel, com ella; i amb el temps en Max Vandenburg, el jueu boxejador que amagaran al soterrani de casa seva. Aquests són els ingredients que Markus Zusak va col·locant en aquestes pàgines i que a poc a poc ens aniran explicant un bocí de vida.
No cal dir que en ubicar la història en l’època de l’horror nazi trobarem escenes dures, però per damunt de la tragèdia que comporta tota guerra, hi ha dos elements que paga la pena destacar i ressaltar.
Per una banda, el fet que ens trobem davant d’un llibre amarat de passió i amor per la lectura i l’escriptura. Sense anar més lluny Liesel fa servir la lectura com a teràpia per superar els seus malsons. Per altra banda, la història que se’ns explica situa el punt de vista en un indret no gaire habitual, ja que sempre se’ns ha parlat de com va viure la comunitat jueva aquells horribles anys, però poques vegades se’ns mostra com va afectar tota aquesta barbàrie a la població civil alemanya, que s’acabarà convertint en còmplice dels nazis tot i que una part d’aquesta població no combregui amb la ideologia del règim.
En definitiva, lectura i escriptura esdevenen activitats que ens poden salvar en moments d’ofuscació, de foscor, malgrat que, com comenta la pròpia Liesel escoltant els discursos nazis, les paraules també poden ser utilitzades per alienar i destruir.
A més, en la novel·la trobem una magnífica barreja de diàleg, descripció, i dibuix, cosa que li atorga agilitat i bon ritme de lectura.
3. Tertúlia del divendres 27 de setembre de 2013
Iniciar el curs del Club de lectura Tardes literàries amb La lladre de llibres ha resultat ser un bon començament perquè ens ha obligat a posar-nos de ple en la feina de comentar. L’intercanvi d’opinions a favor i en contra d’aquesta novel·la ha estat força igualada i això converteix la tertúlia en un debat enriquidor.
Quins aspectes podem destacar?
Podem parlar del personatge de la Mort com a narradora, entrant de tant en tant en el relat per mostrar-nos la seva visió d’allò que se’ns explica i com es va trobant amb la finitud de les vides dels altres personatges que hi intervenen. Aquest plantejament tan aviat s’ha valorat com a feixuc i poc adequat com, pel contrari, ha captivat per l’aire gairebé humà i poètic amb què apareix en escena la Mort.
Podem parlar del ritme narratiu, amb totes les falques que hi ha a nivell tipogràfic com podria ser les majúscules, les negretes i fins i tot la inclusió d’algunes il·lustracions. Val a dir que aquest aspecte, per a la majoria de clubaires, ha desconcertat i atribolat una mica perquè feia perdre el focus d’atenció i la concentració lectora. I encara fent referència a aquest ritme narratiu, la divisió entre els qui l’han considerat un xic lent i els qui s’hi ha trobat còmodes també ha resultat força equilibrada.
Podem parlar també del que ens mostra aquesta història: una visió del que succeïa i de com es vivia dins el marc de la societat civil alemanya durant la II Guerra Mundial. En aquest sentit val a dir que l’elecció de La lladre de llibres com a lectura d’estiu va venir donada arran de la tertúlia al voltant d’El lector, de Bernhard Schlink. En aquesta novel·la, comentada el passat mes d’abril, ens va cridar l’atenció les converses i la relació entre el protagonista i el seu pare, dues generacions i per tant dues vivències diferents d’un mateix fet. Però també aquí el que alguns clubaires han considerat interessant per la visió innovadora que planteja, d’altres l’han rebutjat per qüestions de principis que van més enllà de la literatura.
Com es pot apreciar la dualitat d’opinions s’ha mantingut en tot moment, dialècticament parlant, força enfrontada, però hi ha un parell d’aspectes en els quals hom ha coincidit de forma majoritària. Per una banda que la història que s’hi explica, allò que podríem considerar l’argument de la novel·la, resulta interessant. Per altra banda que malgrat la gran quantitat de flashback que hi trobem, existeix una molt bona tècnica perquè en cap moment resulta una novel·la on el lector s’hi perd.
En definitiva la primera trobada del curs del Club de lectura Tardes literàries ha estat suggestiva i engrescadora.
Sílvia Romero
(setembre 2013)
