Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres 22 de novembre...
El vigilant en el camp de sègol
J. D. Salinger
1. L’autor
El seu nom complet és Jerome David Salinger (1919-2010). Va pertànyer a una família acomodada, cosa que li va permetre cursar estudis a Viena, Londres, París i Varsòvia. Amb tot, va resultar ser un nen problemàtic i el van expulsar de diferents escoles. Va ingressar en una acadèmia militar i després va assistir breument a dues universitats.
Durant els quatre anys que va servir en l’exèrcit sempre duia amb ell una màquina d’escriure. Va ser en aquesta època quan va conèixer Ernest Hemingway (a París, durant la II Guerra Mundial), qui ja va dir de J. D. Salinger, fins i tot abans que aparegués la seva obra magna, que era un escriptor de talent infinit.
Va publicar diversos relats en la revista New Yorker, entre els quals cal assenyalar la bona rebuda de Dia perfecte per al peix plàtan (1948). Però és la novel·la El vigilant en el camp de sègol (1951) la que el situa en un lloc preferent dins el món de la literatura. Posteriorment publica, entre d’altres, el llibre de relats Nou contes (1953), Franny i Zooey (1961), Pugeu la biga mestra, fusters (1963) i Seymour: una introducció (1963).
El 1945 es va casar amb Sylvia Louise Welter, de la qual es va divorciar i va casar-se de nou, el 1955, amb Claire Douglas, de qui també es va divorciar (el 1967).
Salinger es va mostrar sempre com un personatge misteriós, esquiu amb el mitjans de comunicació, procurant fugir dels focus i dels ecos mediàtics. Només va concedir una entrevista, el 1974 i per via telefònica, a The New York Times, per defensar la seva vida privada.
La seva última obra publicada és una carta que Seymour Glass, el seu personatge recurrent, envia als seus pares des d’un campament d’estiu.
2. L’obra
Abans d’entrar de ple en la ressenya d’aquesta novel·la cal dir que la primera traducció al català ens va arribar el 1965, de la mà de Xavier Benguerel, sota el títol L’ingenu seductor. Va ser anys més tard quan es va fer una nova traducció i es va adoptar el títol d’El vigilant en el camp de sègol.
La novel·la explica el retorn d'amagat d'un adolescent, Holden Caulfield, des de l'internat de Pencey, d'on ha estat expulsat, fins a la ciutat de Nova York, on viu la seva família. En realitat els pares no saben res d’aquesta expulsió i encara menys que el seu fill es troba a la ciutat. Holden, el nostre protagonista, és un noi amb greus problemes de relació i fins i tot amb algun tret psicòtic, cosa que a l’autor li serveix per mostrar-nos l'angoixa que pateixen els adolescents inadaptats.
Temporalment la història té lloc només durant tres dies. Però són tres dies durant els quals Holden manifesta clarament la seva repulsa vers les convencions socials i la seva aversió davant de tot tipus de relació amb els companys i antics coneguts, a qui considera uns hipòcrites. L’única persona que s’escapa d’aquesta catalogació és la seva germana Phoebe, a qui s’estima de veritat i que representa la innocència de la infantesa. Enfront d’aquest record tenim l’evocació que fa d’Allie, un altre germà que va morir de leucèmia, a qui recorda positivament i amb qui té breus converses que, de nou, ens mostren el seu malestar psíquic.
Gairebé el mateix any de la seva publicació es va convertir en un best seller, però també és cert que va aixecar polseguera per l’ús i, segons alguns crítics abús, de paraulotes, així com també pel retrat que fa de la sexualitat i de l’angoixa del protagonista. Amb tot, El vigilant en el camp de sègol ha estat una obra de gran influència posterior i el protagonista es va alçar com a referent del prototipus d’adolescent rebel. Potser la pitjor seqüela d’aquesta narració fou la que va protagonitzar M. D. Chapman, l’home que va assassinar John Lennon el 1980, que va citar la novel·la com el lloc on trobar l’explicació del seu acte criminal.
3. Tertúlia del divendres 22 de novembre de 2013
Aquesta ha estat una d’aquelles lectures que, sense haver captat l’interès dels clubaires amb la intensitat habitual, no els ha deixat indiferents. Una novel·la de lectura fàcil malgrat que l’inici, en general, ha resultat un xic feixuc i que el lèxic no ha estat considerat el més adient. Però també una novel·la que, de nou en general, no recomanarien.
S’ha valorat positivament la descripció de la situació que viu el personatge, un detallisme que abraça l’entorn on es mou i també la seva evolució psíquica: pensaments, reflexions, records, evocacions... I en aquest sentit s’ha remarcat la perfecció narrativa del retrat que l’autor ens fa d’ell, d’en Holden Caulfield, de qui hom ha deduït que es tracta d’un adolescent tendre i insegur que crea una cuirassa rere la qual poder-se amagar. Un adolescent que pertany a una família benestant i que es mostra en desacord amb les premisses amb què actuen els seus: critica el classisme que pot implicar el fet de pertànyer a capes socials diferents, denuncia el sistema d’ensenyament al qual es veu abocat... I molts d’aquests posicionaments es deuen a una manca absoluta d’afecte: hi ha un buit importantíssim en la seva evolució emocional, per una banda provocat per la mort del seu germà Allie, per altra banda provocat per la manca de comunicació i enteniment amb els pares.
També el sexe és un aspecte important que ens mostra com és el protagonista de la novel·la. I les dificultats per enfrontar-s’hi, més enllà de la seva joventut, es poden atribuir a la dificultat que té per relacionar-se, en general, amb la gent que l’envolta.
Tot plegat ens ha dut a plantejar-nos els diversos símptomes que podrien estar dibuixant un caràcter psicòtic, i val a dir que la tertúlia ha resultat enriquidora per les diverses aportacions. Però malgrat aquesta discussió intensa la conclusió és la mateixa: una obra literària encomiable amb una temàtica que no els interessa.
Per acabar, només comentar que els clubaires han considerat que el final de la narració és un perfecte colofó de tancament (incloent el fet que la germana petita, Phoebe, actua com a revulsiu perquè ell reaccioni). Un final que atorga sentit a tota la novel·la, alhora que obre camins i espais per imaginar un futur més lúcid per a Holden Caulfield.
Un llibre que els clubaires han catalogat vàlid com a lectura juvenil per totes les temàtiques que es poden encetar a partir d’ella.
Sílvia Romero
(novembre 2013)
