De l'11 al 30 de desembre
Armand Cardona i la literatura
Exposició produïda per la Biblioteca Armand Cardona Torrandell en col·laboració amb l'Associació Cultural Armand cardona Torrandell
Aquesta exposició
pretén fer palès l'estreta relació que hi ha entre la literatura i la pintura
en l’obra d’Armand Cardona i la profunda influència que la primera va tenir en
ella.
Per això s'han seleccionat 19 pintures, quadres, escenografies i fins i
tot cartells, que estan directament relacionades amb llibres i textos presents
en aquestes obres.
La majoria de llibres
que s’inclouen en aquesta exposició es troben dins la biblioteca personal del
pintor que està dipositada a la biblioteca Armand Cardona i són fruit d'algunes
de les plomes més representatives de la literatura del segle XX: Salvador
Espriu, Charles Baudelaire, Bertolt Brecht, Camilo José Cela, Santiago Rusiñol,
Georg Büchner, Gabriel Ferrater, Vladimir Maiakovski, Antonio Machado, Jean
Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Pablo Neruda o André Breton entre d'altres.
Les obres exposades
també formen part del bagatge cultural de la centúria passada i de com l'Armand
captava aquesta influència i la reflectia en la seva obra: Ronda de mort a
Sinera, Les flors del mal, La bonapersona de Sezuan, Rol
de cornudos, L'auca del senyor Esteve, Woyzech, Campos de
Castilla, La república del silenci o Djamila Boupacha.
L'excepció, com tota
regla, són dos autors clàssics de la literatura com són Miguel de Cervantes, i
el seu llibre El cerco de Numància, i Fernando de Rojas i La
Celestina, amb clares influències en els seus cicles de les Numàncies i
dels Amants respectivament.
"Diria que els
meus instruments van ser els llibres". Amb aquestes paraules tan
aclaridores descriu el propi Armand aquesta relació entre literatura i pintura
en un lletraferit com era ell, habitual visitant de biblioteques, museus i
llibreries d'arreu.
En aquest mateix
sentit aprofundeix Francesc Miralles1 quan sosté que "ell no es va declarar
mai autodidacte, sinó deixeble dels llibres, amant dels llibres, esclau d'ells.
Les llibreries, les biblioteques, la seva cuidada i escollida biblioteca
privada, eren els llocs més sagrats, més arrevatadors.
Des d'ells construí l'estructura
de la seva personalitat. [...] L'excés de literatura va conformar l'obra
d'Armand Cardona Torrandell d'una manera singular i pròpia: duent la teoria al
límit, es pot dir que ell no pintava sinó que escrivia."
Tot plegat permet al
visitant de l'exposició realitzar un passeig per alguns dels períodes més
representatius de la pintura d'Armand Cardona, amb obres que van des de l'any
1964 al 1985, i aproximar-se a cicles tan rellevants com el dels Amants, el de
les Revolucions, les Mirades, les Numàncies, o les més representatives
escenografies.
El resultat és un
Armand Cardona compromès amb la seva contemporaneïtat, un artista al servei
d'una utopia, de la il·lusió i de l'esperança.
L'exposició s’emmarca
en la voluntat de preservar el llegat i la memòria del pintor Armand Cardona
que té per objectiu la Biblioteca que porta el seu nom i és per aquest motiu
que s'organitza aquesta acurada mostra, amb la intenció de retre-li, una vegada
més, el nostre particular homenatge.
