Màquines com jo és
una novel·la escrita per l’escriptor anglès Ian McEwan, que ha publicat, tant
en català com en castellà, l’editorial Anagrama.
Londres, anys vuitanta del segle passat. Però no els anys
vuitanta que tots recordem, sinó que l’acció transcorre en un Londres distòpic
i alternatiu, en què la història ha seguit uns camins diferents. El Regne Unit
ha perdut la guerra de les Malvines i el científic Alan Turing no s’ha suïcidat
de resultes del judici per homosexualitat al qual va ser sotmès als anys
cinquanta, sinó que continua viu, i a més s’ha dedicat al desenvolupament de la
intel·ligència artificial, camp en què ha aconseguit crear els primers éssers
humans sintètics, uns prototips que ja estan disponibles per aquells que els
puguin pagar. Els primers vint-i-cinc robots, amb els noms d’Adam i Eva, ja
estan al mercat. El Charlie, tot i viure al dia i sense luxes, decideix
invertir la venda de la casa familiar, en la compra d’un dels Adams de la
primera fornada, pensats per fer companyia i per ajudar a casa, i amb l’ajuda
de la seva amant, la Miranda, el programa a a la seva voluntat. Però la Miranda
té un secret, i aquest ésser sintètic pràcticament perfecte, sense les fissures
però també sense els matisos morals dels veritables humans, l’acaba descobrint.
I així, la peculiar relació entre en Charlie, la Miranda i l’Adam derivarà en
una tensió creixent que els obligarà els personatges a prendre decisions
difícils.
Altres títols de l’autor a l'eBiblio:
La història s’inicia a Nova York, on quatre joves amics pugnen
per tirar endavant, per triomfar, enriquir-se, per fer-se conèixer. Cadascun
d’ells amb les seves aspiracions, les seves pors i les seves vivències. Algunes
d’aquestes vivències les arrosseguen com un pes pesant que els empeny enrere
però la lluita és (quasi) sempre cap endavant.
Yanagihara s’esplaia com mai en aquest colós de 1002
pàgines. Segueixes la vida dels personatges de manera cronològica, dels 30 anys
en endavant, però gràcies a les contínues retrospeccions t’assabentes de les
seves vides des que són ben joves. Aquestes entrades en el passat dels
personatges arriben en qualsevol moment de la novel·la per donar-te una
bufetada a la cara de la dura infantesa que un dels protagonistes va haver de
viure. Això genera una sensació de familiaritat. A mitja lectura coneixes els
seus caràcters, gustos, aficions, aspiracions, amors; així com al final,
coneixes les seves pors, angoixes, malsons, amors trencats. El dolor és molt
present al llarg de tota aquesta obra. Però, com a la vida mateixa.
La manera de narrar de l’autora és el que fa que
t’enganxis als personatges: senzilla, fàcil d’entendre però crua i directa.
Aquesta és una obra ambiciosa, llarga, dolorosa i feliç. Ho atrapa i ho diu
tot. Et recorda als teus propis records, als teus propis errors. Desprèn i
infon vida.
