Club de lectura Dijous entre lletres

Cinc cèntims de la trobada...

CAVALCAREM TOTA LA NIT. Carlota Gurt

Aquest mes de desembre al club de lectura ‘Dijous entre lletres’ vam llegir i comentar el llibre de relats Cavalcarem tota la nit (Editorial Proa, 2020) de la Carlota Gurt, escriptora i traductora barcelonina. Aquest recull de 13 contes va rebre el Premi Mercè Rodoreda 2019 que convoca Òmnium Cultural i lliura cada any la nit de Santa Llúcia. Amb aquest llibre la Carlota va debutar com a escriptora.

Com és podria resumir el llibre? Segons la crítica “Cavalcar tota la nit és avançar a les fosques cap a unes fronteres que semblen inabastables, però que no sempre ho són. Cavalcar tota la nit és no defallir i perseguir la lluna, infatigables. Cavalcar tota la nit és no tenir por de combatre la foscor que portem a dins ni la que ens ve de fora. Personatges que podrien ser el teu veí, la teva filla, la teva verdulaire o tu mateix protagonitzen aquest recull fent malabars amb l’amor que se’ls marceix als dits, la vida que se’ls emporta i el deure que els colga. Són uns contes amb dosis tonificants d’humor i de mala bava, que desperten somriures, però també desassossec. Carlota Gurt ens fa creuar l’abisme de la llibertat per una corda fluixa trenada amb desitjos i pors. Un debut literari impetuós i carregat de talent”.

El títol fa referència a un text de Rilke. Segons va declarar l’autora, el recull s’havia de titular Murs de contenció, però al final li va canviar el títol “tot i que també podria resumir una mica la idea que tots tenim uns murs de contenció a l’hora de relacionar-nos amb el món, amb les nostres emocions”. Afegeix que “a vegades aquests murs tremolen perquè estan sotmesos a molta tensió per les coses que desitgem o perseguim i a vegades aquests murs es trenquen”.

Temes que van sortir a la conversa:

El primer que comentem i que ens crida l’atenció com a un dels elements més destacat és el lèxic: riquíssim, acurat però que no fan gens feixuga la lectura sinó que l’autora s’expressa com si estigués parlant amb una amiga. El llenguatge que utilitza transmet passió, és a dir, no és gens contingut. En alguns fragments s’hi pot percebre fins i tot desesperació. També destaquem la naturalitat dels personatges, uns personatges que, segons ha definit la Carlota Gurt, “fan funambulisme entre el que voldrien fer o el que s’ha fer o el deure i el plaer”. Les dones que hi apareixen són més protagonistes que els homes, i sembla que constantment busquin la serenitat. A més, gairebé totes tenen alguna obsessió com ara l’aigua: “I què si m’agradava nedar? Tant m’hauria costat deixar-ho, resignar-me? Quin preu tenen els desitjos?”.

Les històries que ens explica la Carlota són de vegades angoixants, sovint inquietants, com la protagonitzada per una parella que travessa un túnel (La volta que ens cobria) com a metàfora de les dificultats amb què es troben les parelles. Aquest tema apareix més d’un cop des de diferents punts de vista: “Això de la parella és com estar sempre suspès en una balança, cadascuna en un plateret, i quan un puja, l’altre baixa”. Hi ha moltes més metàfores en aquests contes, a més de situacions simbòliques al llarg de l’obra; algunes són més originals que d’altres.

Per altra banda, la descripció de les sensacions també ens han cridat l’atenció per la seva precisió i originalitat. L’autora fa servir tots els sentits per guanyar en intensitat i transmetre el gust, el tacte o les olors amb la màxima precisió.

El conjunt acaba amb un fragment de La cançó de l’amo i de la mort del corneta Christoph Rilke (1906) de Rainer Maria Rilke que parla de cavalcar i del coratge. El coratge és una característica que tenen en comú tots els personatges: “Vull que baixem sense parar i que no frenis mai”.

Els contes que més han agradat són: Cyrano, L’estiu etern, El dia de l’alliberament i Un món sense balances.

En definitiva, coincidim en què les històries són molt imaginatives i resulta una lectura molt agradable i recomanable, encara que a alguns els hagi costat entrar a les històries, sobretot al principi, o trobin a faltar força o idees. Potser és perquè en haver rebut un premi com aquest n’esperaven més.

Per acabar, podeu llegir aquesta entrevista on comenta el llibre i altres temes

Raquel Casas Agustí

Conductora del Club