Cinc cèntims de la tertúlia del passat dia 16 de desembre...
Tarde, mal y nunca, de Carlos Zanón
Tertúlia
Tarde, mal y nunca, de Carlos Zanón, és una novel·la de poc més de dues-centes pàgines que, a l’hora de celebrar un club de lectura, precisaria de més hores de tertúlia a causa de la intensitat de debat que sorgeix a partir dels comentaris plantejats. És, per l’altra banda, l’obra que hem triat al Club de lectura Tardes literàries per participar en la propera edició del Festival Vilapensa, que tindrà lloc a Vilafranca del Penedès la primavera de 2023.
Vagi per endavant que aquest breu resum de la nostra tertúlia tot just pinzellarà la quantitat d’opinions i la passió que algunes de les clubaires han posat en el moment de compartir la seva valoració lectora. És a dir: em serà impossible reflectir la riquesa de l’intercanvi i la diversitat de parers.
Per començar, comentar que algunes han manifestat certa dificultat inicial per entrar en la història. Però fins i tot en aquests casos la majoria d’elles, així que han anat avançant en la lectura, s’han deixat seduir per la prosa àgil, ben treballada, amb bon ritme i amb unes descripcions magnífiques de l’autor, Carlos Zanón. També ha hagut coincidència a l’hora de remarcar que es tracta d’una novel·la que impacta, que pot fer patir, però que et demana ser llegida perquè és interessant i perquè retrata un món i un ambient del qual en sentim parlar a les notícies o llegim cròniques als diaris, però que en realitat desconeixem en la seva essència més pregona. Em refereixo a aspectes com la prostitució, la violència sexual, la drogoaddicció, la misèria dels barris marginals... i al costat d’aquestes matèries, el valor de la vida enfront de la possibilitat de la mort.
Encara fent referència a qüestions de tipus més tècnic, ha agradat en especial el joc circular de la narració, la manera com en el darrer capítol trobem els esdeveniments que just acaben de tenir lloc en el moment en què iniciem la lectura de la novel·la. Una forma de tornar a l’inici que ens fa plantejar una picada d’ullet per part de l’autor, on pretén dir-nos que la història, malauradament, es repeteix.
I hem parlat dels personatges, magníficament treballats, dels quals podem copsar la psicologia, les seves motivacions, les seves reflexions (quan són capaços de fer-les), les seves pors i angoixes, les seves ires... Epi, per exemple, es mou dins la seva bombolla de pensament i no veu més enllà d’allò que ell creu que succeeix al seu voltant, de manera que quan parla amb la seva antiga xicota, Tiffany, i li explica el que ha fet i el per què, no comprèn que ella no li ho agraeixi. Ja que he esmentat Tiffany, a la nostra trobada hem acordat que es tracta d’un personatge amb un rerefons que reclamaria tota una tertúlia de club de lectura: el que passa dins el cercle familiar, la cuirassa que crea al seu voltant, la relació de menyspreu que manté vers la seva germana, la indiferència sobre el que fa o deixa de fer Epi suposadament en nom de l’amor que ell sent per ella, la necessitat d’unes relacions sexuals on creu que domina i que, en canvi, és anorreada i li toca jugar el rol de submisa. Un personatge, en definitiva, rodó.
Al costat d’aquests dos tenim el germà d’Epi, Álex, de qui sabem que pateix esquizofrènia i, curiosament i així ho hem valorat amb els nostres comentaris, és, relativament, el personatge més centrat. O si més no el personatge que es planteja com solucionar el conflicte que esclata a l’inici de la novel·la i manté aquesta idea en tot moment. I cal un esment especial amb Jamelia, germana de Tiffany. A ella l’autor ens la presenta com una noia ingènua, potser una mica mancada d’intel·ligència, de seguretat... però és la que se’n surt millor. Com a mínim és la que, en acabar la novel·la, ens planteja un besllum d’esperança.
Altres personatges que han sorgit al llarg de la sessió de les nostres Tardes literàries han estat els pares de Tiffany i Jamelia, i l’estranya i peculiar relació que mantenen entre ells; Salva, el propietari del bar on té lloc l’assassinat de les primeres pàgines, i la seva dona Mari; els dos Mossos i la dicotomia que se’ns planteja al voltant dels seus caràcters i els seus valors, tan diferents... I, al costat de tots ells, Rocío Baeza, un personatge molt secundari amb una història dura al darrere que ens ha impactat per la seva cruesa.
El desenllaç de la novel·la també ha estat objecte de debat, però no pas per una valoració negativa d’ell, sinó tot el contrari. Tal com he indicat al llarg d’aquest resum, ha agradat per l’efecte circular de la narració, però també perquè és coherent amb tot el que se’ns ha estat explicant. És possible que algú es pugui plantejar altres finals, però aquest n’és un de molt adequat i, després d’haver estat al costat de tots els personatges i la seva casuística durant tantes pàgines, és lògic i es manté en el terreny del realisme.
En definitiva Tarde, mal y nunca, de Carlos Zanón, és una novel·la al voltant de la qual ens hem plantejat la catalogació correcta o no de gènere negre, perquè hem considerat que, malgrat partir tot d’un assassinat, ens trobem davant una història social. Però el que ens ha quedat molt clar és que es tracta d’una lectura molt recomanable per a un club. I ara només ens queda esperar la trobada del Festival Vilapensa i poder escoltar el parlament que faci el seu autor, Carlos Zanón.
L’autor
En poesia cal destacar els reculls El sabor de tu boca borracha (1989; Menció Especial Premi Anthropos), Ilusiones y sueños de 10000 maletas (1996), En el parque de los osos (2001), Algunas maneras de olvidar a Gengis Khan (2004), Tictac tictac (2010), Rock’n’roll (2014), i Banco de sangre (2017).
I en novel·la podem remarcar les obres Nadie ama a un hombre bueno (2008), Tarde, mal y nunca (2009), No llames a casa (2012), Yo fui Johnny Thunders (2014), Taxi (2017), i Love Song (2022). Gran part de la seva narrativa ha estat traduïda a l’anglès, l’alemany, el francès, l’holandès, el grec i l’italià.
A partir de les seves novel·les s’ha començat a valorar el seu estil genuí, i la crítica n’ha remarcat l’herència de l'ètica dels perdedors que l'emparenta directament amb escriptors com Juan Marsé i Francisco González Ledesma.
El juny de 2017 va rellevar el desaparegut Paco Camarasa com a comissari del festival literari BCNegra, i aquest mateix any va rebre l'encàrrec d’escriure un nou volum de la sèrie Carvalho. L’obra resultant va ser Carvalho: problemas de identidad, publicada el 2019.
En l’actualitat col·labora com crític musical, articulista, i crític literari en diversos diaris, revistes i suplements culturals, com La Vanguardia, Babelia, El Punt-Avui, El País, El Periódico, Time Out Barcelona, Rock de Lux i Ruta 66.
L’obra
En aquestes primeres pàgines de Tarde, mal y nunca en el bar, a més de Salva, hi trobem Álex, un personatge que necessita medicar-se per evitar sentir veus i tenir visions. Però en iniciar-se la narració Álex està observant els dos individus que acaben d’entrar: Epi, el seu propi germà, i Tanveer Hussein, el col·lega d’aquest. Álex té molt clar que el fet que Epi i Tanveer tornin a anar junts no pot portar res de bo, com comprovarà tot seguit, quan sigui testimoni de l’assassinat de Tanveer en mans d’Epi.
A partir d’aquest crim la novel·la transcorre a un ritme trepidant i els esdeveniments que s’hi narren es desenvolupen al llarg d’un sol dia. Epi fuig del local i prova de localitzar Tiffany, la seva antiga xicota i que en l’actualitat mantenia relacions amb Tanveer (aquest abandó és el motiu de l’homicidi que acaba de cometre). Per la seva banda Álex a qui intenta localitzar és a Epi, el seu germà, per tal d’ajudar-lo.
És una història crua que s’endinsa en ambients barcelonins que no tenen res a veure amb la ciutat cosmopolita i turística que es pretén vendre. Una història que ens retrata i exposa les diferents ètnies que conviuen en els estrats més mísers d’una societat que intenta sobreviure. Una història que ens aboca a temàtiques com la prostitució, la violència sexual, les drogues... I tot plegat amb un estil impactant i un lèxic que potser alguns lectors consideraran que no s’adscriu a allò que es considera políticament correcte.
El 2009 l’obra va resultar guanyadora del Premio Brigada 21 a la Mejor Primera Novela del Año, i amb ella Carlos Zanón obria el cicle de novel·les sobre la ciutat de Barcelona.
Altres dades:
• Carlos Zanón a la Viquipèdia
• Carlos Zanón al Catàleg Aladí
Sílvia Romero
(desembre 2022)
