Resum de la trobada del passat mes de maig...
GEGANTS DE GEL. Joan Benesiu
A l’última trobada d’aquest curs del club de lectura ‘Dijous entre lletres’ hem llegit i comentat Gegants de gel (Edicions del Periscopi, 2015), novel·la premiada amb el XVI Premi Llibreter 2015 i el premi Crexells 2016 convertint-se en el primer autor que rep aquests dos guardons per una mateixa obra
La proposta literària de Joan Benesiu (Beneixama, 1971) ha estat considerada com un artefacte d'alta volada, sorprenent amb una prosa suggeridora i enigmàtica que combina amb una veu molt personal i deixa entreveure una literatura ambiciosa alhora que plaent. És professor de filosofia en un institut de secundària del País Valencià.
A la coberta del llibre torbem una breu explicació de la història que hi trobarem:
“A les acaballes de l’any, al voltant d’una taula del petit bar Katowice, a la ciutat argentina d’Ushuaia, s’hi troben diferents personatges arribats d’arreu del món. L’escriptor, convertit en viatger, relata els esdeveniments que succeeixen als diversos exiliats ancorats a la fi del món. Un parisenc que fuig de la seva acomodada família, un anglès que s’allunya d’un horror familiar, un jove mexicà estudiant de química, un xilè circumspecte i silenciós, el propi escriptor, que sembla immers en una cerca amb motius poc clars i, finalment, una polonesa, la propietària del bar. Prop d’aquesta geografia de frontera física i també personal, cadascun desgranarà la seva pròpia història elaborant un trencaclosques que acaba formant un tapís preciós on tots els elements s’entrellacen al voltant de dos temes recurrents: la cerca de la identitat i el mite de la frontera”.
En Joan Benesiu ha creat una història rica amb una prosa àgil i evocadora, i uns personatges misteriosos que fan que la lectura de l’obra sigui una experiència inoblidable.
- Temes que van sortir a la conversa:
Tots coincidim en com de ben escrita està i com l’hem gaudida; és una novel·la que captiva des del primer moment. Ens han agradat molt a tots pels personatges tan variats, per totes les històries que expliquen i per l’acció que hi transcorre (és com una novel·la dins d’una altra novel·la, dins d’una altra novel·la).
Un dels punts fort, sens dubte, són els personatges. Tots ells estan ben desenvolupats i el lector connecta amb ells i amb les seves experiències i emocions. A més, veiem les seves motivacions i el seu creixement personal a mida que la relació entre ells es reforça. Cada un d’ells té una personalitat única amb les seves pors i els seus somnis. A mida que avança la novel·la es van revelant les seves històries personals que aporten riquesa a la narració.
També hi ha moltes referències culturals: músics, filòsofs, escriptors..., potser massa en algun moment. Tanmateix, el ritme és equilibrat; hi ha escenes emocionants i escenes per a la reflexió. El Joan Benesiu és hàbil en la creació de tensió i desvetlla a poc a poc alguns secrets. El seu estil narratiu crea imatges vívides que ens permeten endinsar-nos en aquest món de gel i confessions. L’autor crea una atmosfera rica i intensa que ens submergeix totalment en la història.
En Joan ens ha mantingut ben enganxats a les històries que expliquen els personatges (totes són dramàtiques), amb girs sorprenents i enigmes que es desvetllen progressivament: “... les converses del Katowice m’havien situat en una perspectiva distinta sobre el món. Podia simplement no anar-hi, però estava enganxat a aquell joc d’universos llunyans asseguts a la mateixa taula, a aquell manoll d’històries i cervesa”.
Tot i això, hi ha algun passatge on el ritme de la història esdevé una mica irregular, amb certa lentitud. Però hi ha un tema, una curiositat que comentem de seguida: com és el bar on es troben, tan ben descrit, i com ens l’imaginem cadascú. Alguns incidim en les imatges i d’altres en les olors. Tanmateix, el bar, el Katowice tot i no existir el veiem perfectament i a més és molt similar per a tots i totes.
En definitiva, Gegants de gel és una novel·la que ens transporta a un lloc amb una atmosfera especial, poblada per uns personatges singulars i una aventura que manté els lectors immersos en un univers únic i sorprenent.
Aquest fragment que trobem cap a la meitat podria ser un bon resum de la història:
“Totes aquelles experiències llunyanes em venien al cap de tornada lenta cap al Katowice. Un lloc on, pel que veia fins ara, éssers humans s’arreceraven els uns contra els altres amb motius dramàtics que excedien amb escreix els meus motius fútils o abstractes. Em costava imaginar-me contant la veritat, que trobava, i trobe, difícilment comunicable o comprensible”.
Per últim, podeu escoltar aquesta presentació que va fer l’autor sobre la novel·la.
Raquel Casas Agustí
Conductora del Club
