Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la trobada del passat divendres...

El fill de l’acordionista, de Bernardo Atxaga

Tertúlia de divendres 16 de juny de 2023:

L’entorn de la reunió d’aquest mes de juny no podia ser més idíl·lic, perquè hem celebrat la sessió a l’exterior, en el jardí de la casa d’una de les clubaires. Sense desestimar en cap moment la sala de la Biblioteca Manuel de Pedrolo, on sempre ens hem sentit molt còmodes, aquest ha estat un espai idoni per tancar el curs del Club de lectura Tardes literàries i, alhora, per acomiadar-me de les integrants del grup, ja que el proper curs no continuaré com a conductora. Per tot plegat, moltes gràcies, Carme Miguel, per acollir-nos i fer possible aquesta trobada.

I el llibre ha resultat ser una tria adequada, també, per tancar el curs amb bon record, perquè en la ronda de valoracions inicial ja s’ha pogut copsar que El fill de l’acordionista, de Bernardo Atxaga, ha estat una lectura que ha agradat, ha captat l’interès, i ha propiciat una tertúlia ben engrescadora.

Val a dir, però, que algunes veus han remarcat certa densitat narrativa i han considerat que en alguns passatges l’autor potser reiterava explicacions que no calia repetir. Però no ha estat, aquesta, una sensació general.

Hem parlat d’alguns dels personatges. David, com a protagonista, és el que ha ocupat bona part de la nostra conversa, i d’ell hem remarcat el pes que té, en la seva formació com a individu, el rebuig que sent pel pare i, per contra, la vinculació afectiva que manté amb l’oncle Juan. I lligat amb el personatge de David hem anat descabdellant la psicologia d’altres personatges amb qui es relaciona. Un d’ells, evidentment, és Joseba, l’amic que sempre surt a les diverses llistes de persones importants que elabora quan és un nen. I també han estat esmentades les tres dones que, d’una o altra manera, influeixen en l’evolució de David: Teresa, Virginia, i Mary Ann. I per descomptat, don Pedro, de qui ens hauria agradat saber alguna cosa més.

Però si hem de remarcar dos personatges que han estat citats amb certa empatia per part de les clubaires, aquests serien l’oncle Juan que acabo d’anomenar més amunt i, per damunt de tot, Lubis, el gran amic de la colla dels pagesos feliços.

I encara caldria remarcar un altre detall al voltant dels personatges, i és que hem destacat Iruain, aquell espai on David se sent protegit i lliure, com un altre personatge dins l’entramat de la novel·la. Iruain: una casa i unes terres que tindran molta importància quan ell, més endavant, opti per la lluita armada.

I és que malgrat ser, aquesta, una novel·la on valors com l’amistat i l’amor, la solidaritat i la justícia, la família i la memòria, tenen una importància cabdal i amaren la narració d’emocions i sentiments de vegades a flor de pell, és també i de manera clara i evident una història on la política pren protagonisme i fa reflexionar, evolucionar i actuar els diversos personatges.

Però hi ha un altre aspecte que ens ha commogut en particular: l’amor a la llengua i a la terra. Quant a l’amor a la terra el trobem sobretot durant l’adolescència i primera joventut de David: ell sempre té tirada a instal·lar-se a Iruain, a casa de l’oncle Juan, i sent que té un vincle especial vers els nois que treballen allà, fins al punt que se sent feliç quan pressent que és considerat un més de la colla. I després retrobarem aquest lligam vers la terra quan s’instal·la al ranxo de Califòrnia.

I fent referència a l’amor a la llengua, hi ha molts detalls que ens mostren aquesta estimació. Per exemple, ja a l’inici, a les primeres pàgines de la novel·la, llegim que David, per tal que les paraules de la vella llengua no es perdin, procura ensenyar-les a les seves filles mitjançant un joc: enterrar-ne algunes de boniques en capses de llumins. També ho retrobarem quan David comença a llegir llibres en el seu idioma. O quan s’adona d’algunes diferències lèxiques entre la parla del poble i la parla dels pagesos feliços, els qui viuen a les rodalies.

A l’hora d’intentar establir, un cop posats damunt la taula tots els comentaris que he anat remarcant i un cop debatuts en el grup, quin seria el tema central de la novel·la, la idea concreta que es pot extreure després de la lectura, hem considerat que es tracta d’una novel·la que exposa tantes matèries, i les va desenvolupant, que resulta complex definir només una d’elles com a essencial. Amb tot, hem apuntat que una possibilitat seria, precisament, la terra i la llengua; una altra clubaire ha aportat la idea de les arrels; una altra el despertar a la vida...

Sigui com sigui, la lectura d’aquesta obra de Bernardo Atxaga, El fill de l’acordionista, ha estat una bona tria per tancar el curs i fins i tot hem apuntat alguns altres títols de l’autor que alguna clubaire havia llegit i en recomanava la lectura: Obabakoak, L’home sol, i Días de Nevada.

Només em queda acomiadar-me de tot el grup agraint tantes belles estones compartides i tantes lectures comentades sempre amb respecte vers l’opinió de l’altra i amb el plaer de llençar-nos a un interessant debat i intercanvi de parers. Gràcies per tots aquests anys de trobades tan entranyables.

L’autor:

Bernardo Atxaga (Guipúscoa, 1951) és el pseudònim de l’escriptor basc José Irazu Garmendia, llicenciat en Econòmiques per la Universitat de Bilbao i membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca. De fet és l’escriptor en llengua basca més traduït i premiat de tots els temps: Premi Euskadi (1989, 1997, 1999), Premi Nacional de Narrativa (1989), Premi Milepages (1991), Premi Tres Coronas de los Pirineos Atlánticos (1995), Premi Eusko Ikaskuntza (2002), Premi Cesare Pavese de Poesia (2003), o Premi de la Crítica Española (1978, 1985, 1988, 1993, 2003).

S’estrena com a escriptor el 1972, amb un text en una antologia d’escriptors bascos. Quatre anys més tard publica el seu primer relat, Ziutateak (Sobre la ciutat), i un parell d’anys després la seva primera antologia poètica, Etiopia (Etiòpia).

En novel·la cal destacar: L’home sol (1993); Aquells cels (1995); El fill de l'acordionista (2003), novel·la que tractarem en el nostre club de lectura; i Set cases a França (2009).

També ha escrit teatre, literatura juvenil, i narrativa curta. En aquest darrer gènere cal ressaltar Obabakoak (1988), un conjunt de relats situats majoritàriament a Obaba, una petita localitat basca completament inventada i on la fantasia i la realitat es confonen.

L’obra:

Joseba, un dels personatges principals, recorda una anècdota de setembre de 1957, quan encara era un nen: va fer que David –amic, company de classe, i l’altre personatge principal–, toqués l’acordió a l’escola del poble (País Basc). Perquè David és aquest “fill de l’acordionista” del títol. Però quan té lloc aquesta evocació ens situem quaranta-dos anys més tard (setembre de 1999), quan Joseba és a Califòrnia, al ranxo de David, perquè aquest acaba de morir. A partir d’aquí se succeiran tot un seguit d’informacions, històries i nous personatges que consolidaran la narració de la vida de David.

Perquè David ha deixat unes memòries escrites, Memorial, les que Joseba, excompany de lluita, llegeix i converteix en novel·la: un joc metaliterari a través del palimpsest (text escrit al damunt d'un altre). El lèxic de la novel·la serà molt important perquè Joseba tractarà el Memorial amb respecte vers l’amic, i també perquè David, amb les seves memòries, ha fet un homenatge a la "vella llengua" (l'èuscar).

L’amor a la terra i a la llengua, la memòria històrica, l’enyorança, l’amistat, l’amor, la família, la mort... seran alguns dels temes que se’ns plantejaran a través d’una estructura narrativa que es mou en un continu joc de flashback i que ens presenta els fets en base a petites peces d’un trencaclosques que anem confegint a mesura que llegim.

Altres dades:

• Web oficial de Bernardo Atxaga

• Bernardo Atxaga a la Viquipèdia 

• Ressenya a Diari de Balears

• Entrevista general a Bernardo Atxaga (youtube): 

• Informació sobre l’adaptació cinematogràfica (Canal 3/24)

• Obres de Bernardo Atxaga al Catàleg Aladí

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.weebly.com

(juny 2023)