Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres 29 de setembre...
Pàtria, de Fernando Aramburu
Arribo molt emocionada a aquesta primera sessió del Club, tants anys conduït per Sílvia Romero, i que ara passaré a coordinar jo mateixa, amb molt de gust.
Una rebuda càlida de la Laia Bertran, la directora de la Biblioteca –aqueferada amb les baixes, atén la Sala Infantil- i una distesa trobada amb la vintena llarga de clubaires, que han llegit Pàtria d’Aramburu i em reben amb els braços oberts i una capsa doble de galetes Birba que els va quedar de la darrera sessió amb la Sílvia, celebrada a casa d’una d’elles.
Feta una mica de presentació, comencem! La novel·la és llarga i interessant, suscita debat, som moltes i no hi ha temps per perdre. Un cop ens posem amb la roda, tot rutlla molt bé. Cadascuna diu el seu parer, amb concisió i seguretat, i encara podem fer un bon debat fins a l’hora de plegar.Sobre les opinions, en general la novel·la ha agrada. La Maria Ferrer comenta que ha vist també la sèrie,i que per a ella és un llibre sobre dues famílies, la de la Miren i la de la Bittori. Destaquen les converses. La Cristina Caldés troba que enganxa molt. Té bon ritme, i treball introspectiu. Empatitzes amb els personatges. La Núria Albero precisa que no és pas una novel·la imparcial sobre el problema basc, però que és una història de persones, amb una bona forma narrativa. La Carme Miguel opina que atrapa molt, des del general al particular, que ofereix molt impactes. Destaca la identificació de la Miren amb el seu fill empresonat, en Joxe Mari, i també li han agradat les converses de la Bittori al cementiri amb el seu difunt marit, el Txato.
La Mercè Sas troba que és molt interessant, li ha agradat i hi veu un intent d’explicació de la dèria del terrorisme, que acaba provocant la destrossa de dues famílies. Destaca l’atmosfera, la pluja, la grisor, com una metàfora de l’ambient en què viuen. La Montserrat Noguerol diu que li ha agradat, i que el tema no és fàcil. Remarca l’arc cronològic, i la tècnica fragmentada. Una novel·la social, que retrata el poble. La Valle Ruiz hi veu una visió de les conseqüències de la irracionalitat. També destaca la introducció de les notes cronològiques, i la minuciositat de l’estil. La Núria Fortuny diu que en una primera lectura li va interessar, i que en la segona hi ha vist més clarament la parcialitat de la qual parlàvem al principi, ja que en un atemptat sempre hi ha dues bandes. La Montserrat Barniol diu que també li ha agradat, amb uns personatges molt ben mostrats. Destaca la tècnica a còpia de salts. Troba que mostra molt bé l’odi –manipulat- que s’estén entre la gent del poble, així com la falta de respecte i la por. A l’Encarna Aguilera li ha agradat molt com mostra els sentiments, i també hi veu una valoració dels nois joves. Té una bona manera d’escriure. La Bea Castán al principi ho veia una mica forçat, però després troba que ofereix una visió de la societat on hi ha una gran falta de llibertat. També li crida l’atenció el pas de la 3a a la 1a persona, molt sovintejat, i que acaba per resultar interessant. Així mateix, destaca el personatge de Don Serapio, el mossèn pro ETA. La Teresa Petit troba que narra una història de perdedors, tant d’ETA com les seves víctimes. Tracta també del perdó i de la dificultat d’assolir-lo. Li han agradat les cites en euskera. La Montse Mestre remarca el moment escollit per situar la novel·la, just quan ETA deixa les armes. La situació s’ha destensat, però Bittori segueix recordant el seu Txato. La sang ha tacat els ideals. La Marina Ill també destaca el paper d’altres personatges, com en Serapio, ple d’orgull pel que ha fet el fill de la Miren. La Victòria Pardo troba els personatges molt ben mostrats, i destaca l’escena de l’enterrament d’en Txato, aïllat de tota la gent del poble, enmig d’un odi injustificat. Per a la Marta Prous és una primera lectura, i s’ha sentit molt interpel·lada per aquesta història, que mostra la distància i la divisió de tota una societat. Remarca que no es diu el nom del poble. Destaca l’ostracisme en què s’ha sumit el Txato. També li ha agradat la cançó que canta en Joxe Mari a la presó, el Txori txori, sobre un ocellet amb les ales tallades. La Carme Hernando diu que li ha agradat molt el primer cop, i encara més el segon: la introducció en aquest món, el mal que es va produir al País Basc i a tota Espanya. Entén, però, que la Miren recolzi el seu fill. A la Maria José Romaní li ha agradat –i tothom esclata en aplaudiments, perquè no sol ser complaent: una història sentimental, d’odi i amor, que només salvarà el perdó. A la Magda Fontana li ha agradat, tant la cura en els detalls com també el final, amb l’abraçada de la Miren i la Bittori.
Rebem també la nota per Tellfy de la Sunsi Colls, que diu que Pàtria li ha agradat i li ha proporcionat bons moments de lectura.
Feta la roda, s’obre un animat debat sobre la parcialitat del novel·lista en relació amb el conflicte basc, cosa que no va en detriment de l’alta qualitat de la novel·la. I ens acomiadem fins a la propera sessió.
Moltes gràcies per les vostres excel·lents aportacions, amigues lectores!
Maria Rosa Nogué Almirall, octubre 2023
