Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntim de la tertúlia de febrer...

Sang a les pedres, de Donna Leon

En aquesta sessió, dediquem el comentari a una de les novel·les de la famosa saga de Donna Leon, ambientada a Venècia i protagonitzada pel comissari Guido Brunetti.

En general l’obra ha estat llegida de grat per les lectores de Tardes literàries, tot i que en alguns casos han considerat que és una lectura purament d’entreteniment, dintre de la línia d’intriga policíaca, amb la característica que en ocasions és més interessant tot allò que envolta la trama que no pas la resolució del cas en si. Sobre la pertinença al gènere negre, malgrat l’assasinat, pensem que tendeix més aviat a “gris fosc”.

En aquesta ocasió, Brunetti s’enfronta a l’homicidi d’un jove africà que en principi ven bosses de mà al carrer, el que aquí coneixem com el “top manta” i que ells anomenen un “vú cumprá?”, en al·lusió al toc d’atenció que fan quan passa algun vianant. Ben aviat, en Brunetti descobreix que l’homicidi va relacionat amb el tràfic de diamants –d’aquí el títol- i, lluny d’anunciar-ho als seus superiors, els dona a guardar a un joier amic seu, que fou gran amic del seu pare. Durant la trama, les passes per descobrir el cas es veuen enterbolides per la ingerència tant del Ministeri d’Interior com el d’Exterior, que fan que el cap d’en Brunetti, el vicequestore Patta, l’obligui a abandonar el cas.

Aparentment, el comissari ho fa; però lectors i lectores seguim pendents del destí dels diamants, que finalment es descobreix a través d’una embolicada successió de fets, com és propi del gènere.

Durant la tertúlia, parlem també de l’autora Donna Leon, americana afincada a Venècia durant molts anys –ara ja, resident en un poblet de Suïssa- i de la fascinació per una ciutat tan mítica com la Sereníssima. Les lectores també destaquen el tema del racisme, que fan que la filla de Brunetti menysvalori l’assassinat d’un simple “vú cumprá”, i d’aspectes poc coneguts, com els costos ecològics del transport de flors –aquests sí que afecten la Carla Brunetti, justament quan el pare li’n regala un ram-. Així mateix, destaquen la crítica que es fa del funcionament corrupte dels ministeris –tendents a ocultar-ho tot, per interessos relacionats amb el tràfic de pedres precioses, d’armes i qui sap si de persones- mentre que en canvi el comissari va fent la seva, i en última instància serà ell qui decidirà el destí dels diamants tacats de sang.

Acabem la reunió amb algun comentari sobre la sèrie televisiva, que segons una lectora que ha vist aquest episodi, té una conclusió més clara i satisfactòria que no pas la novel·la, i tornem a parlar de la bellesa de l’escenari, essent que Venècia forma part de l’imaginari col·lectiu i literari.

Maria Rosa Nogué Almirall

Conductora del club