Biblioteca Manuel de Pedrolo

Club de lectura Tardes Literàries

El ball, d’Irène Némirovsky


1. L’autora

Irène Némirovsky neix a Kíev el 1903 i mor al camp de concentració d’Auschwitz el 1942. Filla de jueus benestants, va ser educada per una institutriu francesa que convertí aquest idioma gairebé en la seva llengua materna, tot i que sembla ser que els idiomes no eren problema per a aquesta escriptora, ja que al llarg de la seva vida va aprendre rus, polonès, anglès, basc, finès i juddisch.

Amb l’esclat de la Revolució Russa, la família Nemiróvsky va haver de fugir i marxar cap a França. Allà, Irène reprèn els estudis i es llicencia en lletres a la Universitat de la Sorbona.
Més endavant, ja casada i amb dues filles, s’instal•la a París i publica la primera novel•la: El malentès. Però el reconeixement com a escriptora li arriba a partir de 1929, amb la publicació de la segona novel•la: David Golder, adaptada al teatre i al cinema. Poc després, el 1930, publica El ball, també adaptada al cinema. Amb tot, i malgrat els èxits literaris, el 1938 el govern francès li denega la nacionalitat francesa, i a causa de les lleis antisemites (tot i que es converteix al catolicisme), se li prohibeixen noves publicacions. Refugiada a Issy-l’Évêque, a pesar de les prohibicions, escriurà multitud de manuscrits, la majoria publicats pòstumament.

El juliol de 1942 és arrestada, internada al camp de concentració de Pithiviers, i tot seguit deportada a Auschwitz, on mor de tifus l’agost del mateix any.

2. L’obra

El ball és una novel•la breu, però no per això una obra menor. Ens trobem davant d’una narració intel•ligent que posa de manifest, amb un estil àgil, captivador, i amb un cert to humorístic, aspectes tèrbols de la conducta humana.

El ball ens parla de la família Kampf, uns nou-rics que basen la seva existència en el luxe i l’opulència. En un moment donat el matrimoni Kampf decideix organitzar un ball a casa seva, i l’Antoinette, la filla adolescent que tot just acaba de complir els catorze, desitja i somia que arribi el dia assenyalat. Els problemes, però, comencen quan la noia s’assabenta que els pares no tenen cap intenció d’aprofitar aquesta celebració per presentar-la en societat. Dolguda, ofesa i sentint-se injustament tractada, es plantejarà la seva venjança.

A través d’aquesta acció premeditada de rebel•lia, Irène Némirovsky ens mostra l’enfrontament ferotge entre mare i filla. Una dona que no acaba d’acceptar el pas del temps, davant d’una noia que no sent cap tipus de compassió pel vençut. I entremig de tot això, o com a teló de fons, la idea de la buidor que ens atorguen les coses materials, un plantejament que permet a l’autora fer una crítica incisiva vers el món de les aparences.

3. Tertúlia del divendres 20 de març de 2009

Val a dir que l’afirmació inicial sobre aquesta obra, en tractar-la com una novel•la breu però no pas com una obra menor, va ser el punt de partida amb el qual tots vam estar d’acord. A partir d’aquí la tertúlia es va enfocar, sobretot, en la relació que s’estableix entre mare i filla, una relació que denota la nul•la capacitat d’ambdues, però sobretot de la dona, per estimar.

Es va parlar del luxe i l’opulència que se’ns mostra mitjançant la família Kampf, i com aquesta necessitat d’aparentar, de demostrar un alt nivell econòmic, duu a la buidor més absoluta dels personatges. Fins al punt que es va arribar a la conclusió que El ball és una novel•la que reflecteix frustracions. La de la senyora Kampf, que veu arribar el seu somni de riquesa quan ja és una dona madura, quan ja ha vist passar la seva joventut i bellesa, i és incapaç d’acceptar el pas del temps. I la de filla, l’Antoinette, que vol entrar a formar part del món dels adults i abandonar d’una vegada per totes els esculls de l’adolescència, però se sent, per una banda rebutjada, i per altra banda descontenta amb aquest món que li estan negant.

En definitiva, una obra mestra original i amena, que amb menys d’un centenar de pàgines ens posa de manifest la veritable cara de cadascú.

Sílvia Romero
Març 2009