1. L’autora
Nascuda a la ciutat de Fes el 1940, va estudiar Ciències Polítiques i fou becada per la universitat de la Sorbona per realitzar un doctorat a la universitat nord-americana de Brandeis. És una de les intel•lectuals marroquines més conegudes a Europa. Historiadora, assagista i doctora en sociologia, destaca per la seva defensa dels drets de la dona i pels seus coneixements sobre l’Alcorà. Actualment és professora a la Universitat Mohamed V de Rabat.
La infància de Mernissi són els records d’un pati quadrat envoltat de columnes de marbre amb una font al mig. A aquest pati hi donaven quatre salons enormes: el de la seva família, el de l’àvia paterna, el dels oncles i els seus set cosins, i la sala on els homes menjaven, escoltaven les notícies per la ràdio, tancaven negocis i jugaven a les cartes. En el pis de dalt hi vivien les seves ties divorciades i vídues amb els seus fills. Totes les finestres donaven al pati. Cap d’elles al carrer.
Mernissi defensa en les seves obres un concepte humanista on les dones han d'assumir el seu paper lluitant amb la paraula, l'arma principal per assolir la igualtat i fer la revolució.
L'any 2003 va ser guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres, al costat de Susan Sontag, ambdues “per haver desenvolupat una obra literària en diversos gèneres que, amb profunditat de pensament i qualitat estètica, aborda qüestions essencials del nostre temps des d'una perspectiva complementària en el diàleg de les cultures”.
2. L’obra
Quan Fatema Mernissi evoca la seva infància el que ens ofereix és una visió crítica de l’harem on va viure, aquell pati quadrat envoltat de columnes de marbre amb una font al mig. De fet, amb aquest record ben arrelat és com comença el llibre que tractarem en aquesta tertúlia.
Farem una passejada per un món que no és el que nosaltres, europeus occidentals, coneixem. Per una cultura que, en la majoria dels casos, ignorem. Veurem quines són les fronteres reals que delimiten un harem, i com aquestes poden variar entre un o altre. També coneixerem els personatges que conformen aquest grup de persones, de nou ben divers entre un o altre harem. Se’ns mostraran les diferents formes d’adaptar-se a aquest estil de vida: les qui l’accepten com a part de la tradició i no es plantegen cap tipus de dubte, i les qui consideren que és un sistema que cal revisar, però no tenen les eines per dur a terme aquesta renovació.
I parlem de “les qui” perquè la visió que se’ns ofereix en tot moment del que són i signifiquen els harems, és el punt de vista de la dona. La novel•la està narrada en primera persona i esdevé un recull de records, d’evocacions, d’anècdotes, de rebel•lies i frustracions que va viure la pròpia autora i aquelles persones amb qui més tenia contacte: les altres dones de l’harem.
És un crit a la llibertat, a la igualtat de la dona en un món on gairebé no té l’opció, ni tan sols, de la paraula. Com indica la contraportada del llibre: “una novel•la amb vocació provocadora”.
3. Tertúlia del divendres 18 de març de 2011
Fatema Mernissi i els seus Somnis de l’harem aconsegueixen crear tertúlia. Hem esmentat abans, tot citant la contraportada del llibre, que som davant “una novel•la amb vocació provocadora”, i aquesta és la constatació més flagrant que hom pot extreure d’aquesta trobada d’avui.
La lectura ha captivat gairebé a tothom. I diem “gairebé” perquè com passa de forma habitual en un club de lectura, i és bo que així sigui, hem tingut algunes veus discordants.
En general ha agradat l’aprenentatge que desprèn aquesta història per a una persona de la nostra cultura: l’explicació de què és un harem, el seu funcionament, els diversos tipus d’harem amb què ens podem trobar, les diferents valoracions que en fan les mateixes persones que hi viuen... Tot un seguit de dades que han servit per aprendre i/o aclarir dubtes. Però més enllà d’aquest aspecte divulgatiu o informatiu, el que ha cridat l’atenció és la història en sí i, sobretot, la forma sincera i planera de ser exposada mitjançant un estil que ens recorda Les mil i una nits (títol que apareix citat diverses vegades en Somnis de l’harem): breus bocins de vida de persones concretes dins la narració genèrica de la vida comuna en un harem.
Hi ha un detall, però, d’aquesta obra de Fatema Mernissi, que hem pogut constatar totes les components del club de lectura: hi ha moments en què la intensitat decau. El motiu el trobem en el fet que, des del nostre punt de vista, Somnis de l’harem no pot ser considerada, literàriament parlant, una novel•la. Li manquen alguns dels elements característics d’aquest gènere. És, això sí, un relat de ficció. O una mena de biografia novel•lada.
Però res no treu que sigui una lectura molt recomanable.
Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl
Març 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada