Exposició

De l'11 al 30 de desembre

Armand Cardona i la literatura

Exposició produïda per la Biblioteca Armand Cardona Torrandell en col·laboració amb l'Associació Cultural Armand cardona Torrandell

Aquesta exposició pretén fer palès l'estreta relació que hi ha entre la literatura i la pintura en l’obra d’Armand Cardona i la profunda influència que la primera va tenir en ella. 

Per això s'han seleccionat 19 pintures, quadres, escenografies i fins i tot cartells, que estan directament relacionades amb llibres i textos presents en aquestes obres.

La majoria de llibres que s’inclouen en aquesta exposició es troben dins la biblioteca personal del pintor que està dipositada a la biblioteca Armand Cardona i són fruit d'algunes de les plomes més representatives de la literatura del segle XX: Salvador Espriu, Charles Baudelaire, Bertolt Brecht, Camilo José Cela, Santiago Rusiñol, Georg Büchner, Gabriel Ferrater, Vladimir Maiakovski, Antonio Machado, Jean Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Pablo Neruda o André Breton entre d'altres.

Les obres exposades també formen part del bagatge cultural de la centúria passada i de com l'Armand captava aquesta influència i la reflectia en la seva obra: Ronda de mort a Sinera, Les flors del mal, La bonapersona de Sezuan, Rol de cornudos, L'auca del senyor Esteve, Woyzech, Campos de Castilla, La república del silenci o Djamila Boupacha.

L'excepció, com tota regla, són dos autors clàssics de la literatura com són Miguel de Cervantes, i el seu llibre El cerco de Numància, i Fernando de Rojas i La Celestina, amb clares influències en els seus cicles de les Numàncies i dels Amants respectivament.

"Diria que els meus instruments van ser els llibres". Amb aquestes paraules tan aclaridores descriu el propi Armand aquesta relació entre literatura i pintura en un lletraferit com era ell, habitual visitant de biblioteques, museus i llibreries d'arreu.

En aquest mateix sentit aprofundeix Francesc Miralles1 quan sosté que "ell no es va declarar mai autodidacte, sinó deixeble dels llibres, amant dels llibres, esclau d'ells. Les llibreries, les biblioteques, la seva cuidada i escollida biblioteca privada, eren els llocs més sagrats, més arrevatadors. 

Des d'ells construí l'estructura de la seva personalitat. [...] L'excés de literatura va conformar l'obra d'Armand Cardona Torrandell d'una manera singular i pròpia: duent la teoria al límit, es pot dir que ell no pintava sinó que escrivia."

Tot plegat permet al visitant de l'exposició realitzar un passeig per alguns dels períodes més representatius de la pintura d'Armand Cardona, amb obres que van des de l'any 1964 al 1985, i aproximar-se a cicles tan rellevants com el dels Amants, el de les Revolucions, les Mirades, les Numàncies, o les més representatives escenografies.

El resultat és un Armand Cardona compromès amb la seva contemporaneïtat, un artista al servei d'una utopia, de la il·lusió i de l'esperança.

L'exposició s’emmarca en la voluntat de preservar el llegat i la memòria del pintor Armand Cardona que té per objectiu la Biblioteca que porta el seu nom i és per aquest motiu que s'organitza aquesta acurada mostra, amb la intenció de retre-li, una vegada més, el nostre particular homenatge.