dilluns, 6 de juny de 2016

Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres... 
 
El senyor de les mosques, de William Golding

· Tertúlia de divendres 27 de maig de 2016 

La sessió d’avui s’ha presentat, de bell antuvi, curiosa. S’han produït diverses absències (totes justificades) i de les clubaires que han assistit a la tertúlia, una bona part no havia acabat la lectura del llibre. O bé ni tan sols l’havia iniciada. Tot aquest conjunt d’elements, que a priori no obeeixen a cap rebuig vers la novel·la triada per al club de lectura, podrien fer-nos pensar en una trobada ensopida i potser un tant gratuïta, però no ha estat així. Tot el contrari. La sessió de Tardes literàries de maig, l’última del present curs, s’ha celebrat amb l’amenitat de sempre i amb l’abundor de valuosos comentaris a què ja estem acostumades. Tot i que, malgrat aquesta habitud, mai no em cansaré de lloar la riquesa literària que traspuen els clubs de lectura. 

Hem passat per alt tota referència al rerefons de la guerra ja que, a la novel·la, aquest teló escènic també apareix de manera molt diluïda. Però per contra ens ha sobtat la dilució que es produeix en altres aspectes on, tal com s’ha manifestat al llarg de la nostra xerrada, sí precisàvem o esperàvem més informació. La durada de l’estada dels nens a l’illa, per posar un sol exemple dels diversos que hem comentat, en seria un. Perquè: quant temps passen en aquella situació? Quantes setmanes o mesos queden aïllats, sense adults, vivint o sobrevivint i avançant a poc a poc cap a un comportament de salvatgia? Podem formar-nos una idea, però no en tenim la seguretat, i això desvirtua la valoració que podem fer de l’evolució en el comportament dels nois.

Hem constatat l’absència d’una mirada femenina dins la narració. En aquest sentit i per descomptat, queda entès que es tracta d’un grup de nois d’una escola britànica elitista que, a més, cal situar en una època ben concreta. Però això ens ha dut a especular les possibles semblances i diferències que podrien produir-se si, la mateixa situació, fos viscuda per un grup de nenes i noies. 

Després d’aquesta marrada hem tornat a El senyor de les mosques i cal dir que, en general, la història que s’hi mostra no ha acabat d’atrapar. Però s’ha valorat molt positivament els recursos amb què l’autor ens la presenta ja que, el que sí ha provocat la lectura, ha estat patiment, cosa que significa que a pesar del distanciament per motius de preferències personals, la lectura ha penetrat no sols en l’intel·lecte sinó també en l’ànima de les clubaires.

Els personatges, valorats com a prototipus que podrien extrapolar-se gairebé a qualsevol societat (s’entén, doncs, que l’illa esdevé un microcosmos que ens fa de mirall), en funció del seu caràcter i del rol que prenen dins la història, en alguns casos han suscitat empatia, en altres rebuig, i en altres cert matís de llàstima o tristor.

Hem parlat, també, de la violència inherent en l’ésser humà, de l’educació com a mitjà per reprimir l’agressivitat, de la capacitat d’organització, de la supervivència com a joc de rol (en aquesta novel·la en concret)... i per descomptat hem comentat la catalogació d’El senyor de les mosques com a novel·la juvenil. Algunes clubaires han considerat que la lectura, sense un bon treball posterior de reflexió i compartició d’idees, potser no té gaire sentit de cara als adolescents. De la mateixa manera que, hem considerat, en ser catalogada com a juvenil potser molts adults la passaran per alt.

Sigui com sigui El senyor de les mosques ens ha acompanyat al llarg de la nostra última trobada del curs, i la tertúlia ha resultat, com és habitual, amena i gratificant. I ara toca passar un bon estiu i retrobar-nos al club de lectura Tardes literàries del mes de setembre! 

· L’autor 

Novel·lista, poeta i dramaturg britànic (1911-1993). Fill d’un professor de Ciències, William Golding inicia els seus estudis en aquesta disciplina, però ben aviat els abandonarà per dedicar-se a la Literatura Anglesa. Als vint-i-tres anys publica el seu primer llibre de poesia, però la feina com a professor, la família, i l’esclat de la Segona Guerra Mundial li impedeixen continuar avançant en aquesta trajectòria creativa.

El 1952 comença a treballar en la novel·la Estranys des de l’interior, que serà rebutjada per diversos editors fins que, finalment, és publicada sota el títol de El senyor de les mosques el 1954, tot obtenint un gran èxit. Posterior a aquesta podem citar, entre d’altres, les novel·les Els hereus (1955), Martí el nàufrag (1956), Caiguda lliure (1959), La construcció de la torre (1964), i la trilogia formada per: Ritus de pas (1980), Cos a cos (1987) i Foc a les entranyes (1989). De la seva producció teatral caldria destacar La papallona de llautó (1958), i quant a l’obra poètica aquesta es troba recollida en el volum Poemes (1954).

El seu estil, en general, es pot qualificar de planer, sense grans ornamentacions, i acostuma a mostrar una concepció pessimista de la natura humana, que ell considera dominada per la violència, la por i l’afany de poder. En aquest retrat de la seva visió del món ens planteja, també, la resposta assenyada contra la barbàrie i la guerra, però això li serveix, precisament, per plasmar l’ambigüitat i fragilitat de la civilització occidental.

Amb tot, no només planteja la maldat de l’ésser humà. William Golding defensa la idea de la innocència, que mai no està perduda del tot, i considera que sempre hi ha una via de sortida per fugir de la violència, però aquesta passa per l’esforç personal d’exercir la pròpia llibertat amb sentit comú.

Entre els diversos premis i mencions honorífiques (és nomenat Sir, Doctor Honoris Causa...) el 1983 se li atorga el Premi Nobel de Literatura.

· L’obra

Ens trobem davant d’una novel·la ben sovint catalogada, per part de les editorials, dins les col·leccions de literatura juvenil. I potser aquest seria un dels molts aspectes a tractar al voltant d’aquesta lectura: el públic al qual va dirigida.

Però comencem pel començament. La història s’inicia quan un grup de nens anglesos es troben tot d’una, sols i sense cap adult, en una illa deserta: són els únics supervivents del passatge que viatjava en un avió que, suposadament, s’ha estrellat. Això té lloc en període de guerra, tot i que les referències sobre aquest contenciós són mínimes al llarg de la novel·la.

Els nois abracen una àmplia franja d’edat, des dels sis o set anys fins als dotze o tretze, de manera que ells mateixos es diferenciaran com els “grans” i els “menuts”. Però aquesta classificació té una importància relativa, ja que el pols argumental girarà entorn dels enfrontaments entre el grup racional, que procura mantenir el seny i la lògica tot defensant contínuament la idea de tenir sempre un foc encès per poder ser rescatats, i el grup que es deixa dur per la irracionalitat i es converteix en una tribu de caçadors fascinats pel joc de la caça i la violència.

I amb això tornem a la idea d’aquesta catalogació de la novel·la com a literatura juvenil, ja que la història esdevé una faula carregada d’escepticisme vers la condició civilitzada de l’home, que malgrat tots els sistemes de conducta i comportament apresos dins el marc de la societat, es troba molt a prop de la regressió cap a la bèstia, l’animal que hi ha dins nostre.

Els diferents personatges que apareixen poden ser tractats com personatges tipus, simbolitzant, cadascun d’ells, un comportament humà: Ralph, l’ordre i la civilització; Porquet, la raó i el seny; Jack, el desig de poder; Roger, la crueltat inherent de l’ésser humà; Simon, la bondat natural de l’home...

Existeix una bona adaptació cinematogràfica de la novel·la dirigida per Peter Brooks el 1963.

Sílvia Romero
(maig 2016)

Cap comentari: