Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres 29 de setembre...

La isla de los cazadores de pájaros, de Peter May 

(traducció: Toni Hill) 

Tertúlia

S’ha acabat l’estiu. O les vacances. De fet, el dia que inaugurem el present curs del Club de lectura Tardes literàries ens trobem ja ben a finals de setembre. I la nostra primera tertúlia gira al voltant del llibre que les clubaires han llegit al llarg d’aquests mesos estivals, una obra de prop de 400 pàgines: La isla de los cazadores de pájaros, de Peter May.

Més avall, en la ressenya, fem constar que la crítica ha valorat aquesta novel·la com un magnífic exemple de gènere negre per la intriga de la investigació que s’hi duu a terme, per la profunditat a l’hora de retratar la psicologia dels personatges i per la qualitat de la seva prosa. Però curiosament les sensacions que ha provocat en el nostre club no s’han mogut tant a l’entorn de la investigació pròpiament dita, sinó al voltant del paisatge, el clima, l’illa, i sobretot les seves gents. És a dir, que en molts casos la novel·la no ha estat llegida en clau de thriller sinó com a drama psicològic. 

La intriga, en general, ha estat valorada com a senzilla, en el sentit que moltes de les clubaires han esbrinat ben aviat qui era el culpable. Això ens ha portat a discutir sobre quina és la veritable intriga d’una novel·la: ¿saber qui és el responsable dels delictes que s’investiguen o bé conèixer les seves motivacions? Perquè val a dir que la intuïció de la culpabilitat ha estat generalitzada per les lectores, però continuaven llegint perquè no atinaven a comprendre’n els motius.

En aquest sentit hem destacat la meticulosa cura que empra l’autor, Peter May, per dosificar les informacions del cas que investiga el protagonista de la novel·la, el detectiu de policia Fin Macleod. Unes dades que va repartint al llarg de la narració com petites falques que es troben i retroben al mateix temps que el desenvolupament de la història avança i retrocedeix, tot passant d’un present en el qual tenim damunt la taula la investigació d’un crim, i potser també d’unes agressions i violació, fins aturar-nos de tant en tant a evocar el passat del detectiu: la seva infantesa, adolescència i primera joventut quan vivia a l’illa, d’on va marxar per no tornar gairebé mai més fins aquest moment.

Ha cridat l’atenció l’ambient opressiu que se’ns descriu, amb una societat tancada en ella mateixa i on no sols el silenci té importància, sinó també el secretisme, ja sigui per un pacte tàcit, per tabú, o per una qüestió d’imatge social. Aquest callament és un dels motius que provoca, en el protagonista, la desmemòria, perquè hi ha una part del seu passat que li ha quedat esborrada de la ment. Però l’altra raó de l’oblit del passat per part de Fin Macleod és un trauma infantil. I hem destacat la manera discreta i efectiva com l’autor ens va apropant a aquesta història oculta.

Altres temes que s’han comentat han estat la valoració del clima com un personatge més de la novel·la, amb unes belles i precises descripcions del paisatge; o les relacions d’amistat i d’amor situades en el record de la infantesa, així com un aspecte ben actual: el bullying. També hi trobem la denúncia al voltant de les espècies en vies d’extinció, i al seu costat la pervivència en el temps d’uns rituals (que marquen el pas de nen a home) que potser avui en dia serien qüestionables. 

La senzillesa amb què sembla està escrita La isla de los cazadores de pájaros contrasta amb la profunditat de les diverses temàtiques exposades, i en general ha estat considerada una lectura àgil, interessant, i han quedat ganes de continuar llegint els altres títols de la trilogia de Lewis: El hombre sin pasado i El último peón. 

L’autor

Novel·lista i guionista televisiu britànic, neix a Glasgow el 1951. Des de ben jove va encaminar la seva carrera cap a l’escriptura. La primera novel·la l’escriu quan té 19 anys, i malgrat que el manuscrit va ser rebutjat per l’editorial on la va enviar, el van animar a continuar escrivint. D’aquesta manera als 26 anys aconsegueix veure publicada la seva primera novel·la, El reporter, que posteriorment es va convertir en una sèrie televisiva de 13 capítols titulada The Estandard (1978).

A partir d’aquesta entrada en el món de la literatura i de les adaptacions televisives (hi ha treballat durant anys), la publicació de les seves novel·les comença a ser efectiva. Per a la seva sèrie de novel·les ambientades a la Xina, thrillers que s’han publicat en diversos idiomes, va viatjar sovint a la Xina per documentar-se sobre el terreny i parlar amb forenses i detectius. 

Una experiència similar la va tenir amb França, país on viu en l’actualitat (des de 2001, quan va tramitar la nacionalitat francesa). El 2007 va guanyar el Premi Intramurs, l’especificitat del qual consisteix a ser un guardó atorgat per presos francesos. Els autors han de viatjar i visitar diverses presons franceses i contactar i conversar amb els presos. 

També es va introduir en el món on-line de Second Life, i mitjançant l’avatar que es va crear, Flick Faulds, un detectiu privat virtual, hi va passar un any treballant-t’hi gràcies als contractes que rebia d’altres companys de Second Life (des de protecció d’assetjadors virtuals a vigilància i investigacions d’infidelitats, també virtuals). 

D’entre les seves obres podem destacar la trilogia Lewis, els thrillers ambientats a la Xina (The firemaker, The fourth sacrifice, The killing room, Snakehead...), i altres novel·les que, malauradament, no han estat traduïdes ni al català ni al castellà en la seva majoria. 

En castellà en aquests moments podem trobar La isla de los cazadores de pájaros, que comentarem en el nostre Club de lectura, i d’altres com Entry Island, El hombre sin pasado, i El último peón.  

L’obra

La isla de los cazadores de pájaros és una novel·la d’intriga, amb una història inquietant, que s’esdevé entre les boires de l’illa de Lewis, situada a la part més septentrional de l’illa més gran de les Hèbrides exteriors, a Escòcia. És també una narració de denúncia contra la caça anual de gugas, paraula gaèlica que denomina unes aus endèmiques d’aquesta zona: mascarells joves de carn molt apetitosa. I encara podríem afegir que ens trobem davant d’un relat d’amistat i amor, d’introspecció, de solitud i buidor, de retorn al passat del qual s’ha fugit.

Tot s’inicia quan els superiors del detectiu Fin Macleod decideixen enviar-lo a Crobost, una població de l’esmentada illa de Lewis, perquè col·labori en la investigació d’un crim que hi ha tingut lloc. Volen que verifiqui si pot tractar-se del mateix assassí d’un altre crim succeït a Edimburg, del qual s’encarrega el mateix Fin Macleod, ja que el modus operandi és similar. 

Però aquest viatge a Crobost, per al detectiu, no serà només un afer policial, sinó que significarà remoure els records d’infantesa i joventut ja que és on va néixer i créixer. Es retrobarà amb companys amb qui va compartir estudis, amb amistats que les circumstàncies van tallar de soca-rel, amb amors truncats però no oblidats. I també amb els homes amb qui va compartir la seva estada, la seva única estada, a la roca (un illot erm i poc accessible on s’instal·len durant uns dies per caçar les esmentades gugas).

Tota aquesta trama se’ns mostra embolcallada per unes belles descripcions de paisatges agrestes i en ocasions corprenedors, se’ns mostra envoltada per la imatge d’una societat tancada en ella mateixa, opressiva i repressiva a parts iguals. I amb tot, el protagonista, el detectiu Fin Macleod, copsarà els canvis que s’hi han esdevingut des que va marxar.

La isla de los cazadores de pájaros és el primer lliurament de la Trilogia de Lewis i la crítica l’ha valorada com una magnífica novel·la de gènere negre per la intriga de la investigació que s’hi duu a terme, per la profunditat a l’hora de retratar la psicologia dels personatges i per la qualitat de la seva prosa. 

Sílvia Romero

www.silviaromeroolea.es.tl

(setembre 2017)