dimecres, 26 de setembre de 2018

Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...

La tendresa dels llops, d’Stef Penney 

Tertúlia de divendres 21 de setembre de 2018
  
Setembre és l’inici dels cursos escolars i també és el moment de celebrar la primera sessió de tot un seguit de clubs de lectura que, mes rere mes, ens acompanyaran fins al proper estiu. I és per això que després d’aquest període estival el Club de lectura Tardes literàries ha fet la seva primera trobada tot comentant la novel·la que les clubaires han llegit aquests mesos: La tendresa dels llops, d’Stef Penney. 

El primer comentari que cal destacar de la intensa tertúlia que hem dut a terme és la impressió, per part de diverses lectores, d’una certa confusió a les primeres pàgines del llibre. I això es deu al plantejament narratiu de l’autora, ja que en aquest inici de novel·la ens presenta tot un seguit de personatges i també, en alguns casos, escenaris diferents. Cosa que provoca, com acabo d’indicar, certa dificultat per entrar de bones a primeres dins l’argument. 

Més enllà d’aquest entrebanc inicial, en la seva majoria les clubaires han valorat positivament la novel·la, tot i que en un parell o tres de casos no els ha atret gaire, per no dir gens. Curiosament tot un altre sector ha gaudit amb la lectura, ha considerat interessant la recreació d’una època i un espai amb unes descripcions detallistes, i s’han endinsat en la caracterologia d’alguns dels personatges més importants.

En aquest sentit cal ressaltar-ne dos, que d’una o altra manera podríem considerar els protagonistes dins aquesta novel·la coral: la senyora Ross i William Parker. Entre aquests dos s’estableix una relació que ens captiva per la barreja de sensibilitat, de silenci, de determinació... i alhora d’allunyament i respecte. 

Cal dir que La tendresa dels llops s’inicia amb la troballa del cos sense vida de Laurent Jammet, i que aquest mort, en realitat un assassinat, és el punt de partida per a la persecució de l’assassí. Però a mesura que anem passant les pàgines del llibre comprovarem que, fet i fet, aquest és el punt de partida però alhora un element relativament anecdòtic per a la història que se’ns mostra. Perquè, com hem comentat en la trobada de les nostres Tardes literàries, el que de debò importa són els personatges. Els dos citats més amunt per una banda, però també, per exemple, el fill de la senyora Ross i els seus problemes d’integració. O Donald Moody, el comptable de la Companyia, que evolucionarà de forma fefaent al llarg de la novel·la. O, per esmentar algun altre personatge dels que han sortit a la conversa durant la sessió, el jutge Knox, el vell Sturrock, i les germanes Seton (un dels subtemes que obre l’autora i que, a parer de les clubaires, no està gens aprofitat –de la mateixa manera que han trobat a faltar més informació sobre la tauleta de vori amb uns signes estranys). 

En definitiva es tracta d’una novel·la que, exceptuant alguns casos, se t’endú per uns paratges que gairebé veus, com si es tractés d’una pel·lícula. I per l’altra banda és una novel·la que, a parer de les integrants de Tardes literàries, juga amb la suposada ambigüitat del títol, perquè... a qui es refereix, l’autora, en fer servir la paraula “llops”? Aquesta pregunta també ha estat damunt la taula, i és evident que també l’ésser humà pot ser un llop. 

L’autora

Escriptora i cineasta escocesa (Edimburg, 1969), va créixer en la seva ciutat natal i es va graduar en Filosofia i en Teologia a la Universitat de Bristol. En acabar la carrera, però, va dedicar-se a crear pel·lícules, tot dirigint tres curtmetratges abans de matricular-se per estudiar cinematografia a l’Institut Bournemouth d’Art. D’aquest interès i dedicació cal destacar que diversos dels seus curtmetratges s’han emès pel canal de televisió de la BBC.

Però l’any 2006 va sorprendre tota la comunitat literària en ser mereixedora d’un dels premis britànics més cobejats pels escriptors: el Premi Costa (antigament conegut amb el nom de Premi Whitbread). L’obra amb la qual va debutar en el panorama literari i gràcies a la qual se li va atorgar aquest reconeixement, va ser la novel·la que tractarem en el nostre Club de lectura: La tendresa dels llops. 

La novel·la, com comentarem en la ressenya, està ambientada en el Canadà de 1860, i curiosament Stef Penney mai no va arribar a visitar aquest país perquè, durant l’època en què va escriure La tendresa dels llops ella patia un dels seus moments de crisi a causa de l’agorafòbia. A causa d’aquesta psicopatologia es va veure obligada a recollir tota la informació i documentació necessàries en les biblioteques londinenques.

Segons ha comentat en alguna entrevista (tot i que en concedeix poques i, per altra banda, és molt zelosa de la seva vida personal), la història narrada en aquest llibre inicialment l’havia preparada per a un guió, però a poc a poc la va anar desenvolupant fins a convertir-la en novel·la. 

Posteriorment ha escrit The Invisible Ones (2011) i Bajo la estrella polar (2016), aquest últim finalista de nou del Premi Costa. I també ha adaptat tres novel·les per a la BBC Radio. 

L’obra

L’inici de La tendresa dels llops ve marcat per la troballa del cos sense vida de Laurent Jammet, un paranyer francès que treballa ocasionalment per a la Companyia de pells de la Badia de Hudson. Es tracta d’un assassinat i el fet esdevé transcendental per a la vida tranquil·la d’aquell petit poble del Canadà de mitjans del segle XIX. Però a més, a aquest succés que capgira la placidesa del seu dia a dia, els cal afegir la desaparició de Francis Ross, fill d’una de les famílies d’aquesta població. L’endemà de la descoberta arriben els homes de la Companyia que s’encarregaran del cas, i al moment sospiten de l’existència d’alguna relació entre l’assassinat i la desaparició.

S’organitza una partida per buscar Francis Ross, suposadament culpable, però alhora la mare del noi, la senyora Ross, també marxarà a la cerca del seu fill acompanyada d’un guia mestís. Ella creu fermament en la seva innocència.

Seran diversos els personatges que, per un o altre motiu, iniciaran aquest periple en ple hivern, quan la neu és a punt de mostrar el seu vessant més feréstec, i ens portaran per paratges gèlids, inhòspits, on el que ressalta és la duresa de la vida en aquesta regió. Però alhora també ens duran pel camí de l’autoconeixement, pel complicat itinerari de la mirada interior dels personatges. I entremig, els llops. Els animals que avancen al pas de les expedicions malgrat no es deixin veure, els que apareixen durant la nit i ens mostren la seva bellesa salvatge... però també els altres llops, els que els humans duem dins nostre.

És una novel·la de misteri i d’aventures, però també un plany sobre la solitud i el silenci, una crida a favor de l’amor i l’amistat. És una història de viatges reals i viatges interiors, però també una crítica cap a l’ànsia de riquesa i l’afany d’èxit. És un llibre on es mostren les diverses cares de tota persona, amb les seves pors i els seus secrets, i com cadascú, a la seva manera, cerca la veritat. 

Sílvia Romero
(setembre 2018) 



Cap comentari: