dimarts, 23 d’octubre de 2018

Tardes Literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...

El fruit del baobab, de Maite Carranza 

Tertúlia de divendres 19 d’octubre de 2018 

D’un temps ençà s’ha produït una marcada proliferació de Clubs de lectura a casa nostra, i aquest no és pas un fet fortuït ni gratuït: obeeix clarament a la riquesa que comporta celebrar aquest tipus de trobades. Una riquesa, per l’altra banda, que sobrepassa el pur gaudi literari i que s’incrementa exponencialment quan a la trobada hi participa l’autora de l’obra a comentar, com ha estat el cas de la nostra tertúlia de les Tardes literàries en reunir-nos al voltant de la novel·la El fruit del baobab i comptar amb la presència de Maite Carranza.

Ja d’entrada hem constatat que la lectura ha rebut una valoració plenament positiva per part de les clubaires, remarcant la intensitat i potència del tema que s’hi tracta, la denúncia que amara les pàgines del llibre i, alhora, el tacte i respecte amb què l’autora s’enfronta al conflicte i als personatges. 

Quant als personatges, en tot moment hem estat parlant de tres grans pilars: Binta, l’adolescent que descobreix el significat del que li van fer abans de marxar de Gàmbia; Aminata, mare de l’anterior, que evoluciona al llarg de la narració tot oscil·lant entre la cultura del seu poble i la del lloc on ha emigrat; i Lola, la metgessa que s’involucra en les vides de les dues anteriors. Val a dir que, d’aquestes tres dones, en línies generals les clubaires s’han sentit més atretes per Aminata i Binta. I si intentéssim fer una nova tria d’empaties, Aminata és el personatge que més ha captat l’atenció lectora. Ben possiblement perquè també és la que evoluciona en major mesura des de l’inici de la història, quan la veiem de menuda en el seu poblat natal, tot seguit la trobem casada i emmotllant-se a la nova rutina amb la família de l’home, i després en un pis de Mataró, recordant els orígens i provant d’entendre el present. 

Amb tot, cal assenyalar l’opinió d’una clubaire en considerar que existeix un altre personatge, també dona, que té una importància cabdal: Rama, la mare d’Aminata. Val a dir que, en efecte, Rama és una presència constant en la novel·la malgrat que només apareix a les primeres pàgines. Però la força d’aquesta dona diferent, rebel, a qui Aminata no volia semblar-s’hi per tot el que implicava de repudi, es manté i amara la història que se’ns explica a El fruit del baobab. 

A banda dels personatges hem comentat a bastament tot el conflicte i la problemàtica existent al voltant del tema de l’ablació genital femenina. I l’autora, Maite Carranza, ha contestat les preguntes i ha desvetllat tots els dubtes plantejats en base a l’extensa documentació –lectures, entrevistes, i experiències personals- utilitzada per construir la novel·la. 

Com sol passar en redactar el resum de les nostres trobades, és impossible sintetitzar en unes poques línies la passió i intensitat de la tertúlia. Aspectes com la plenitud o no de la vida sexual masculina (i femenina) en aquestes circumstàncies, el llast que pateixen les dones estèrils en aquestes cultures, les lleis ambigües, el personatge de Lamin –el germà que tot d’una sembla ser més madur del que aparentava- i de Fatou –la propera a patir l’ablació-, la passivitat dels homes tot amagant-se rere la voluntat dels més grans i dels costums més atàvics...

De tot plegat n’hem parlat àmpliament, però només m’entretindré a ressaltar l’estructura de la novel·la, que ha estat valorada favorablement: un breu Prefaci, i tres apartats que es correspondrien amb la clàssica construcció de presentació, nus i desenllaç: Àngels mutilats, El ganivet de la ngansimbah, i La llavor africana. I tot plegat amb capítols curts encapçalats pel nom del personatge que focalitza l’acció, i canviant de tercera a primera persona en el cas de Binta, l’adolescent. 

El fruit del baobab, tal com s’esmenta a la ressenya, és una obra per llegir, comentar, i commoure’s. I gaudir de la conversa amb la seva autora és tot un luxe. Moltes gràcies, Maite Carranza. 

Unes paraules de l’autora 

Sovint, la vida de l'escriptor és solitària i plena de dubtes. Què pensen els meus lectors?, ens preguntem. Els interessa el que escric? I és clar, des de la distància del nostre estudi, la resposta acostuma a ser un enigma.

Tanmateix, el passat divendres 19 d'octubre, a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes -dirigida per la Laia Bertran-, vaig ser convidada pel Club de Lectura, format gairebé per una trentena de dones, que havien llegit "El fruit del baobab", una lectura recomanada per la conductora del Club, la Sílvia Romero i a la qual aprofito per agrair la seva tria personal.  I allà sí, entre les sis i les vuit del vespre, vaig oblidar-me dels meus dubtes. Estava literalment  voltada de les meves lectores, de carn i ossos, somrients, amb els ulls oberts i les preguntes a la boca. Una colla de lectores entusiastes, participatives i opinadores que van disseccionar -com veritables professionals- la meva novel·la -que tracta d'un tema difícil i complex com és la mutilació genital femenina- i van aportar-ne experiències personals, reflexions, comparatives i crítiques intel·ligents. Tot un luxe poder comptar amb les seves veus. I tot un luxe també comptar amb la bona mà de la Sílvia Romero, que va actuar com una magnífica mestra de cerimònies donant veu a tothom i facilitant-ne la comunicació, la comprensió i el bon clima.

Concloc que tinc el privilegi de gaudir de lectores apassionades que ploren, riuen i pateixen amb els meus personatges i que, en tancar el llibre, pensen sobre les seves pròpies vides. No demano res més.

Divendres vaig tornar a casa surant. Tant de bo cada divendres pogués gaudir d'una injecció de vitalitat semblant. 

L’autora

Escriptora i guionista catalana (Barcelona, 1958), és llicenciada en Antropologia i va exercir de professora de llengua i literatura en un institut de batxillerat fins a mitjans dels anys noranta. Va ser durant aquesta època quan va publicar la seva primera novel·la juvenil, Ostres tu, quin cacau! (premi de la Crítica Serra d’Or, 1987), a la qual van seguir les obres La Revolta dels lactants (premi Folch i Torres, 1987) i La nit dels arutams (premi Joaquim Ruyra, 1989). 

Després de cursar el Màster d’escriptura de guions de la UAB (1991) va abandonar l’ensenyament mitjà per dedicar-se plenament a la seva carrera com a guionista: Picnic, Poblenou, Nissaga de poder, Secrets de família, Laura, El cor de la ciutat, entre d’altres. Més endavant, entre els anys 1995 i 2007, compaginarà la creació literària i l’escriptura de guions amb la docència universitària, sent professora d’escriptura de guions i creativa als màsters de la UAB, la Universitat de Barcelona, la UIMP de València i la FES d’Olot. 

Quant a la seva obra publicada cal dir que s’ha dedicat, sobretot, a la literatura infantil i juvenil. En aquest àmbit disposem de més d’una cinquantena de llibres, d’entre els quals podem destacar, a més dels ja citats: En Maurici Serrellsuat, Frena, Càndida, Frena!, Abel l’aventurer, o El Colom Pau. Amb tot, va ser la trilogia fantàstica de La Guerra de les Bruixes (El clan de la lloba, El desert del gel i La Maledicció d'Odi) les obres que la van dur a ser coneguda internacionalment, tot convertint-se en una de les escriptores més traduïdes. 

El tema dels abusos sexuals infantils va ser tractat a la seva novel·la Paraules emmetzinades (2010), un thriller traduït a 12 llengües que va resultar guanyador de set premis, entre ells el Premi de la Crítica i el Premi Fada a la cultura 2015.

Per a adults ha publicat Sin invierno (1999) i l’obra que comentarem en el nostre Club: El fruit del baobab (2013), on exposa el xoc de cultures de les dones immigrants a Europa.

L’obra  


Tres dones. Tres personatges de relleu en una novel·la coral. Perquè malgrat que El fruit del baobab s’alci com una història de denúncia vers la pràctica de l’ablació, el que també hi podem trobar és una narració commovedora, emotiva, sobre aquestes tres dones que van unint els camins de la seves vides al llarg de les pàgines de la novel·la. 

Ens situem a la població de Mataró en el moment en què arriba Lola, una pediatra que intenta superar la separació de la seva parella. El motiu del trencament ha estat el desig d’ella de tenir fills, en contra de l’opinió d’ell. A Mataró atendrà Aminata, una dona gambiana que, pel contrari, en secret ha decidit no tenir més fills. També coneixerà una de les filles d’aquesta, l’adolescent Binta, i s’adonarà que la noia ha patit aquesta mutilació genital. 

A poc a poc la Lola s’anirà involucrant en la història i en les vivències d’aquesta família gambiana, alhora que veurem passar, amb força i intensitat però com un teló de fons interrelacionat amb la temàtica, el dia a dia de la metgessa i la seva vida personal. 

La novel·la s’inicia amb un breu prefaci suggeridor, captivador, que ens submergeix en un altre personatge, la Rama, qui malgrat no aparèixer de forma directa en el desenvolupament de la història, té un paper vital i determinant en les decisions que prendran les tres dones.  

És interessant, també, fixar-nos en l’arquitectura de la novel·la, estructurada en tres grans apartats després d’aquesta breu introducció, i destacar el punt de vista narratiu utilitzat per l’autora: una tercera persona omniscient que canvia a primera persona quan l’acció es focalitza en el personatge de l’adolescent Binta. 

El fruit del baobab és una obra per llegir, comentar, i commoure’s. 

Sílvia Romero
(octubre 2018)




1 comentari:

Unknown ha dit...

Molt interessant el resum de la trobada. Com sempre. Gràcies