dijous, 2 de gener del 2020

Tardes literàries

Cinc cèntims de l'última tertúlia...

Stoner, de John Williams
(traducció: Albert Torrescana)

Tertúlia de divendres 20 de desembre de 2019  
Parlar de Stoner és parlar d’una novel·la que permet moltes lectures, que conté nombroses capes temàtiques i que ens planteja la possible anàlisi de personatges potents. Aquesta seria la primera conclusió a la qual s’arriba en una primera ronda d’opinions. I ja que he esmentat els personatges, faré unes pinzellades al voltant d’alguns dels comentaris que han anat apareixent al llarg de la tertúlia de Tardes literàries.

Com a personatges que es mouen en un segon pla però que se’ns presenten de forma ben interessant tenim, per exemple, els pares del mateix Stoner. Un matrimoni que viu (o sobreviu) treballant el camp i que fa l’ingent esforç d’enviar el fill a l’Escola d’Agricultura de la Universitat; que pren la vida tal com aquesta se li presenta, sense queixes ni escarafalls, i que accepta la decisió del fill a pesar de no entendre-la. Tenim també Gordon, l’amic de Stoner, potser l’únic que evoluciona al mateix temps que ho fa la gran societat americana (i no pas només el petit microcosmos que és, en definitiva, la vida universitària), i que es converteix, en base a aquests canvis, en l’emblema dels canvis socials. També és ben interessant el professor Sloaner, que serà qui descobrirà el potencial de Stoner i procurarà ajudar-lo, però sempre ancorat en una manera de fer i entendre la Universitat gens flexible a causa de la seva incapacitat per sortir al món obert. I encara dins el grup del professorat caldria assenyalar, perquè n’hem parlat a bastament, Lomax i Walker. En aquest cas es tracta de dos personatges situats en nivells diferents (l’un és professor i l’altre alumne), però ambdós traspuen certa animadversió vers qualsevol persona que no siguin ells mateixos. I, pel contrari, Katherine Driscoll se’ns presenta com un personatge amable, comprensiu, i amb capacitat per estimar. Un aspecte, aquest darrer, que potser no tots els personatges esmentats fins ara ens mostren al llarg de les pàgines de la novel·la.

Perquè en realitat un dels grans temes que, hem comentat, suren a través de la història narrada i ens amaren al llarg de tota la lectura és, entre d’altres, l’amor. L’amor en moltes de les seves diverses formes de manifestació. I a banda de la citada Katherine, l’altre personatge que ens permet penetrar en la seva emotivitat és el mateix Stoner. Ell pretén estimar la dona en els seus inicis de relació, estima la filla tan bon punt neix, estima l’amor que trobarà quan ja creia que no seria possible... Però per damunt de tot estima la seva professió, l’ofici de mestre, la literatura, l’escriptura, la investigació. Aquest darrer aspecte és, de fet, la seva passió i el que li permetrà viure amb intensitat més enllà de la possible grisor del dia a dia.

Però cal no oblidar l’altre gran personatge de Stoner: Edith. Ella ha estat objecte de nombrosos comentaris per part de les clubaires. S’ha considerat des de la idea que pateix algun tipus de malaltia mental (algunes veus han intentat posar-hi nom) fins a l’opció de ser, senzillament, una dona dolenta. I tota aquesta trajectòria passant, també, per la possibilitat d’haver patit algun tipus de maltractament dins el marc familiar. Ha estat, realment, un personatge controvertit que ha donat força joc a la nostra trobada. Cosa que ens fa plantejar i lloar la coherència descriptiva de la psicologia del personatge (i dels personatges, en general) per part de l’autor de la novel·la, John Williams.

He esmentat a l’inici d’aquest resum (que ja hauria d’anar tancant) les nombroses lectures i/o capes temàtiques que conté l’obra. Hi ha qui ha defensat la idea que ens trobem davant d’un cant a la solitud. Per contra alguna clubaire ha considerat, com he dit més amunt, que la novel·la ens planteja les diferents formes d’amor. D’altres han valorat en especial el tema que planteja sobre la no comunicació i com aquests silencis acaben enterbolint les relacions. També s’ha remarcat que Stoner es converteix, a través de la narració de la vida del seu protagonista, en una anàlisi de la societat americana en l’època en què té lloc l’acció, remarcant com a teló de fons les conseqüències i seqüeles de les dues grans guerres. Però potser la consideració que ha agafat més força ha estat la que defineix la novel·la com una reflexió del significat de la vida, amb una clara influència de l’existencialisme.

I tot plegat amb unes descripcions belles i treballades, tant dels ambients i dels paisatges com dels personatges, físicament i gestual; amb un lèxic precís, acurat, però alhora proper. Stoner és una novel·la que ens duu àvidament cap a un final de gran sensibilitat, d’aquells que es recorden per damunt de moltes altres lectures, alhora que dibuixat, mitjançant les paraules, amb una magnífica plasticitat. Una obra que paga la pena llegir i, sobretot, compartir en un club de lectura.

Bones festes!

L’autor 

Escriptor estatunidenc (1922-1994), ja de ben jove va demostrar el seu talent vers l’escriptura i la interpretació. Malgrat això va deixar els estudis en acabar el primer curs universitari i va entrar a col·laborar en diverses publicacions i emissores de ràdio, fins que el 1942 es va allistar a l’exèrcit de l’aire. Durant els dos anys i mig que va passar com a sergent a l’Índia i Birmània, va aprofitar per escriure un esborrany del que seria la seva primera novel·la: Nothing But the Night.

De nou a casa va aconseguir-ne la publicació (1948) i es va matricular a la Universitat de Denver, on es va llicenciar, va obtenir un títol de postgrau, i on va tornar, anys més tard, com a professor. Aquest va ser el punt de partida d’una gran activitat cultural, tant en el terreny de la docència com de l’escriptura.

Es va convertir en l’editor de la revista literària de la universitat, va crear un programa d’escriptura creativa universitària i va formar part de l’equip docent fins a la jubilació (1985). Durant aquest temps va publicar dos llibres de poemes (The broken Landscape i The Necessary Lie) i tres novel·les: Butcher’s Crossing (1960), Stoner (1965), i August (1973, guanyadora del National Book Award d’aquell mateix any).

Després de jubilar-se es va traslladar amb la seva dona a Arkansas, i amb la seva mort va deixar una cinquena novel·la inacabada (The Sleep Of Reason). En morir i com a reconeixement a la tasca efectuada, el seus col·legues van donar en memòria seva un manuscrit medieval a la biblioteca de la Universitat.

L’obra 

Stoner, publicada per primer cop el 1965, ha estat una novel·la justificadament venerada per la crítica americana (i internacional). Però en el cas de la crítica americana cal valorar que, en la història que ens mostra aquesta obra, s’hi reflecteixen moltes de les inquietuds de l’anomenada “Generació perduda”. I com a exemple podríem esmentar la densa malenconia que impregna Stoner, un tret paradigmàtic d’aquest grup d’escriptors a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, la posterior crisi econòmica del 29, i la promulgació de la llei seca.

La novel·la ens explica la vida de William Stoner, fill de grangers que, per decisió paterna, el 1910 s’inscriu a la Universitat de Missouri per estudiar a l’Escola d’Agricultura i així poder aplicar el que aprengui, en el futur, a la granja. Però Stoner haurà de cursar, també, Literatura anglesa, assignatura que d’entrada porta amb problemes fins al dia en què s’enfronta a un sonet de Shakespeare. Aquest serà el detonant del seu interès creixent per la literatura i, sota la tutela del professor Archer Sloaner, s’hi anirà endinsant i modificarà els plans d’estudi, de manera que anys més tard rebrà el títol de Doctor en Filosofia i començarà a exercir com a professor.

Entremig veurem passar l’esclat i les conseqüències de la Primera Guerra Mundial, les repercussions en el món universitari, la Segona Guerra Mundial i de nou la influència que exerceix en el microcosmos de la universitat. A nivell personal Stoner coneixerà una noia amb qui, un cop convertida en la seva esposa, viurà el fracàs del matrimoni. Però també l’acompanyarem en el seu amor per la filla, la posterior troballa de l’amor pur que creia ja inexistent, l’amistat amb alguns companys i, per contra, l’animadversió d’altres col·legues.

Èxits i fracassos, somnis i desil·lusions, la vida sencera d’Stoner passarà per davant els nostres ulls pàgina rere pàgina. L’autor, John Williams, ho fa amb un estil directe i aparentment senzill, dotat de passatges de gran bellesa descriptiva i d’escenes emotivament corprenedores. I en arribar al final de la vida d’Stoner nosaltres, els lectors, podem preguntar-nos si ha estat una existència grisa o, pel contrari, ben plena.

Sílvia Romero
(desembre 2019)