dimarts, 4 de febrer de 2020

Tardes literàries


Cinc cèntims de la tertúlia de divendres...

Magda, de Meike Ziervogel
(traducció: Dídac Gurguí)

Tertúlia de divendres 31 de gener de 2020  
Hi ha tertúlies de club de lectura en les quals és gairebé impossible aconseguir fer una primera ronda de valoracions perquè la lectura de l’obra triada ha suscitat tant impacte, sigui en positiu o sigui en negatiu, que ja en els primers minuts sorgeix la discussió al voltant dels diversos temes que planteja la narració o al voltant d’algun dels personatges que hi intervenen. I aquest ha estat el cas de la trobada de les Tardes literàries sobre la novel·la curta Magda, de Meike Ziervogel.

Frases com “no et pots posar a la pell dels personatges perquè... com defensar un monstre?”, “quin és el procés mitjançant el qual una persona es fanatitza i deixa de ser persona?”, o “és perillós banalitzar el mal”, són algunes de les que han anat sorgint al llarg de la sessió.

Però anem a pams. És obvi pensar, ja a priori, que la biografia ficcionada d’un personatge com és el de la Magda Goebbels no pot deixar indiferent el lector. En aquest sentit això és el que ha passat pràcticament en tots els casos, fora d’un parell de clubaires que han llegit la novel·la sense interès i considerant que no els aportava res. Quant a la resta de les clubaires, cal remarcar un altre grup de tres o quatre persones que han valorat negativament la novel·la, però no pas des d’una perspectiva literària (en aquest sentit en tot moment el grup sencer ha estat d’acord a considerar que és una narració ben estructurada, amb capítols que juguen a oferir-nos una visió polièdrica dels fets tot usant diferents plantejaments de punts de vista i diferents recursos estilístics), sinó des de la situació de plantejar-se si cal aquest apropament ficcionat a un personatge històric nefast, que no sols va fer mal als seus sinó que, amb el seu fanatisme i ideologia, va col·laborar a fer possibles les atrocitats que van tenir lloc durant la Segona Guerra Mundial. La resta, una àmplia majoria, han considerat la novel·la interessant i han intentat separar-se dels fets reals d’allò que va succeir per tal de submergir-se en la història i els personatges. Cosa que, també cal dir-ho, no era gens fàcil.

Hem comentat la infància difícil de Magda, la manca d’estima per part de la mare, la manca de referents que l’ajudin a construir-se com a persona. Però al costat d’aquests aspectes també hem matisat que una infantesa com la que se’ns mostra no justifica, de cap de les maneres, les accions que farà d’adulta. De nou, doncs, el problema a l’hora de valorar la lectura es trobava en la línia que separa allò llegit d’allò real a què fa referència. I sigui com sigui, el que totes hem estat d’acord a considerar és que aquest personatge, la Magda, a pesar de viure uns primers anys difícils, ja mostrava de petita algun tipus de patologia que, això sí, no hem sabut diagnosticar.

Si enfoquem de nou l’estructura de la novel·la, ha estat curiosa les diferents valoracions que s’han fet dels capítols. De tal manera que “La mare i el comissari”, “El diari de la Helga” i “La visió de la Magda Goebbels” han arribat de formes molt diverses a les lectores. Algunes clubaires han lloat el gairebé monòleg que la mare de Magda manté amb el comissari, mentre que d’altres l’han considerat confús. Igualment la lectura del diari de la filla gran, Helga, en alguns casos ha funcionat i s’ha apuntat que s’adapta a la manera de pensar d’una nena d’aquesta edat, mentre que en altres casos l’han considerat nimi. I tal com he esmentat, també el capítol que recrea una visió de futur per part de Magda, algunes lectores l’han trobat innecessari i confús; d’altres han pensat que és un recurs vàlid i hàbil, per part de l’autora, per oferir una explicació del que potser circulava pel cap d’aquest personatge en la seva vida real; però també d’altres han carregat contra aquesta visió de la Magda Goebbels perquè, de tota la novel·la, potser és el punt en el qual es pot copsar de forma més clara una humanització del personatge, en mostrar la por al futur per a ella i per als fills. Una humanització que, de cap de les maneres, podien (i poden) tolerar.

Queden molts temes, apuntats al llarg de la tertúlia, que no he pogut inserir en aquest breu resum. Aspectes com l’amor entre mare i filla, tant entre Auguste i Magda com entre Magda i Helga; i tant en una o altra direcció. O també entendre la necessitat de l’autora, Meike Ziervogel, de narrar aquesta història en concret. O fins i tot la valoració del club sobre les paraules de l’autora quan declara que pretén capturar la psicologia dels tres personatges (Auguste, Magda, Helga) i mostrar una relació mare-filla destructiva.

Queden molts temes i, sobretot, molta emotivitat i anàlisi (la que ha estat surant en la nostra trobada al llarg de tota la sessió) per comentar. Però com a resum podria concloure assegurant que Magda, de Meike Ziervogel, és una narració que flueix amb agilitat, ben construïda, i que no deixa el lector indiferent. Tot el contrari. Per tant, una lectura interessant per a clubs.

L’autora

Escriptora d’origen alemany (1967), s’instal·la a Londres el 1986 per estudiar llengua i literatura àrab. El 2008 funda Peirene Press, una editorial independent.

Fins el moment ha escrit i publicat cinc novel·les i els crítics destaquen, com a tret característic de la seva obra en general, que explora les dinàmiques familiars, la percepció sobre la realitat i les trames argumentals.

La novel·la amb la qual va debutar i que comentarem en el nostre Club de lectura, Magda, va ser preseleccionada per al premi Guardian's Not the Booker i nominada com a llibre de l'any 2013 pels lectors de Irish Times, Observer i Guardian. El crítics han valorat l’atreviment i la valentia de Ziervogel per apropar-se al costat humà d’un monstre històric, mostrant-nos l’impacte de les relacions tòxiques entre mares i filles, i com aquestes van deixant la seva petjada en les diferents generacions. El llibre es va publicar en traducció polonesa el gener de 2015 i va arribar al número 6 de la llista nacional de vendes polonesa d’aquell mateix mes. També ha estat traduïda a l’alemany, l’italià, i el català.

Després d’aquesta novel·la Ziervogel publica Clara's Daughter (2014); Kauthar (2015);  The Photographer (2017), que va ser recomanada pel premi Walter Scott de ficció històrica 2018; i Flotsam (2019).

Des de gener de 2019 Meike Ziervogel treballa amb 100 dones sirianes i palestines refugiades al camp de Shatila a Beirut (Líban), ajudant-les a establir el seu propi negoci, Shatila Studio. Aquesta empresa s’ha especialitzat a explicar històries a través de l’art de l’agulla (bosses, roba de vestir...)

L’obra

Tothom coneix el nom de Magda Goebbels (Johanna Maria Magdalena Ritschel) perquè pertany a la qui va ser esposa del ministre de propaganda nazi Joseph Goebbels. Tot i que Hitler va contraure matrimoni amb Eva Braun poc temps abans de suïcidar-se, durant anys Magda Goebbels va ser coneguda com la primera dama del Tercer Reich. De fet la família que va formar sota el cognom Goebbels, amb els seus sis fills (els noms dels quals començaven amb la lletra “H” per commemorar el cognom del Führer: Helga, Hilde, Helmut, Holde, Hedda, i Heide), era considerada el model ideal de família ària nazi. I tothom coneix, també, quin va ser el final de tots plegats.

Però Magda, la novel·la curta de Meike Ziervogel, s’apropa a aquest personatge històric des d’un plantejament psicològic i fins i tot amb un tractament humà, i ens mostra els seus darrers dies, quan es va tancar amb tota la família en el búnquer del Führer i va prendre la decisió de posar fi a la vida.

La història ens ve narrada per una tercera persona omniscient que focalitza l’atenció, sobretot, en el personatge de Magda. Però com a contrapunt a aquestes explicacions tenim el dietari que Helga, la filla gran, escriu d’amagat mentre és al búnquer. També tenim com a contrapunt les declaracions de la mare de Magda davant un comissari quan els nazis ja han perdut la guerra; unes declaracions que són gairebé un monòleg amb lleus acotacions. I cal remarcar, com a contrapunt de tots aquest fets narrats, el capítol “La visió de la Magda Goebbels”, un fantasieig o desvari on trobem algunes de les claus per penetrar en la ment de la Magda.

És una novel·la breu que, si coneixem la història, no ens despertarà cap gran intriga. Però a pesar de conèixer el final, la lectura ens atraparà precisament per la fluïdesa narrativa, per aquests canvis de punt de vista esmentats, i per un apropament –que cadascú valorarà com a just o no– a la part més humana de Magda Goebbels.

Sílvia Romero
(gener 2020)

Cap comentari: