El jurament,
de
Sílvia Romero i Olea
Tertúlia de divendres 28 de febrer de 2020 (per la
clubaire Mercè Sas)
El passat 28 de
febrer, el club de lectura dels divendres de la Biblioteca Manuel de Pedrolo va
estar dedicat a "El jurament", de Sílvia Romero i Olea, la nostra
moderadora.
De part seva i de
manera excepcional, us faig la ressenya de la sessió. El llibre ens va permetre
aprofundir en la mirada que la Sílvia va voler donar a l'obra, barreja de
novel·la històrica i thriller d'intriga i secrets de família.
L'autora va comentar
que va voler escriure una obra amb final feliç i esperançador. La majoria de
clubaires ho va confirmar. Fins i tot, algunes companyes van veure-hi un
argument de pel·lícula.
La Sílvia també es va
referir al dilema entre haver de descobrir o no el quadre amagat de la
història, sobretot per les implicacions ètiques que li crea: col·leccionisme
privat versus exhibició de l'art com un bé públic.
I es va referir a la
dificultat d'escriure en clau d'humor, en sorgir durant la tertúlia el
personatge de Manel, que no va convèncer a la majoria.
"El
jurament" no va deixar indiferent ningú, va entusiasmar el ritme i l'ús
dels flashbacks (salts endavant i endarrere de la història) i va obrir les
ganes de saber més coses de l'Anglaterra i l'Holanda del segle XVII, com
vivien, quins esdeveniments s'hi van produir i com van ser els fets reals sobre
el comportament heroic del poble d'Eyam. També de conèixer més detalls de la
vida i obra de Rembrandt. Personatges tendres com la Kate o el Nathan hi ajuden
força.
Durant la tertúlia van
sortir molts comentaris interessants. Em quedo amb dues frases que s'hi van
passejar de valent: una és "la força de la paraula pot actuar fent el bé o
el mal" i l'altra, "el jurament es trenca perquè tothom
perdona".
Unes paraules de
l’autora: Sílvia Romero
Comentar una de les meves obres en un dels clubs de
lectura que modero mensualment, no és una activitat habitual per part meva.
Però van ser diverses les clubaires que m’ho van proposar i al final es va
tirar endavant la programació d’aquesta lectura.
Fa anys que condueixo aquestes trobades de les
Tardes literàries, i per tant fa anys que conec moltes de les persones que
formen part d’aquest grup. Això significa que tinc una percepció força afinada
dels gustos de lectura generals, però també personals, i a causa d’aquest
coneixement ja m’esperava molts dels comentaris i aspectes que es van anar
debatent al llarg de la tertúlia. Però això no treu, de cap de les maneres, que
la sessió del club de lectura em resultés molt enriquidora i que copsés punts
de vista, per part de les lectores, que encara ningú no m’havia exposat. Com
dic sovint, aquesta és la gran màgia de la literatura i cada llibre viu dins el
lector de formes distintes.
Per a mi va ser una trobada del club de lectura
Tardes literàries diferent, alhora que amena i entranyable. Com a conclusió
final de la nostra sessió m’agrada pensar, en base a les opinions que es van
anar aportant, que després d’analitzar minuciosament la trama que s’hi exposa, les
dades històriques que s’hi esmenten, els personatges, l’estructura i
arquitectura de la narració... les clubaires van gaudir amb la lectura d’El jurament molt més enllà del fet de
llegir una novel·la interessant.
M’agrada imaginar-les, tal com van comentar, cercant
informacions sobre Rembrandt, o sobre la pesta a Londres, o sobre Eyam (sovint
coneguda com “el poble de la pesta”), o sobre el gran incendi de Londres,
perquè la història que estaven llegint les captivava.
M’agrada saber que alguns personatges se’ls han fet
entranyables, com seria el cas de la vella cuinera Grace Chambers o el jueu
Nathan Kupfer; que d’altres se’ls han fet propers, com la jove Katherine Brooks
o Hendrik Sluter; o fins i tot que d’altres, com seria el cas de Manel Jové, a
algunes els ha encantat i han rigut amb les seves bromes i ocurrències, i a
d’altres les ha cansat.
M’ha agradat conèixer els fragments que han
considerat més emotius o intensos. Com sempre, cada lectora crea les seves
afinitats, i així hem parlat del moment en què Dorothy té l’accident, o del
retorn de Katherine a Eyam quan aquesta població ja ha fet el jurament, o la
convivència entre Kupfer i Katherine... I també m’ha agradat saber que han
gaudit amb unes descripcions que han valorat com a cinematogràfiques i que,
precisament, pretenien mostrar amb claredat tant els espais com els diferents
caràcters dels personatges.
Però, en definitiva, el que més m’ha agradat ha
estat compartir aquesta vetllada literària amb un grup de lectores apassionades
i amb criteri com és el Club de lectura Tardes literàries. Moltes gràcies a totes
per aquest regal.
L’autora
Sílvia Romero i Olea (Barcelona, 1962) és escriptora, conductora de clubs de lectura i
llicenciada en filologia catalana. Al llarg de la seva trajectòria literària ha
conreat tant la narrativa com la poesia (ABCdari poètic i Brusquina
d’instants –aquest títol amb coautoria amb Anna Rispau) i el teatre (Verí).
Ha publicat vora
una desena de novel·les que han estat reconegudes amb diversos premis com el
Sèrie Negra de Novel·la, el Columna Jove, el Lector de l’Odissea, el Premi
Ciutat de Lleida, o el Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó, per citar-ne
alguns, amb títols com Amor a sang freda, Ànima mesquina, Júlia
M., El plagi, o també les novel·les escrites amb coautoria amb
Alícia Gili Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres, El camí del
Bandama Vermell i El donyet perdut.
En narrativa breu
és autora dels reculls de contes Verbes i A la colònia hidràulica i
altres contes (tots dos premiats en sengles concursos literaris), i també
ha publicat el recull de contes infantils Contes per somiar, 1.
Ha estat presidenta
de l’ARC, directora de la revista digital Lo Càntich, creadora de la
revista Inèdits, i en l’actualitat col·labora en diversos programes de
ràdio i en les revistes digitals Llavor cultural i Núvol.
Amb la novel·la El
jurament va resultar guanyadora del Premi de Narrativa Blai Bellver (Premis
literaris Ciutat de Xàtiva 2017).
L’obra
Pot amagar-se una obra mestra de Rembrandt sota una anodina pintura de
l’incendi de Londres de 1666?
El jurament es basa en la història d’una misteriosa peça que l’Ajuntament
d’Amsterdam va encarregar al famós pintor i que, finalment, no va ser
acceptada. Acuitat pels deutes i pràcticament arruïnat després d’haver
dilapidat la seva immensa fortuna, l’autor va decidir retallar l’obra per
reduir-ne les dimensions i poder vendre-la amb més facilitat. A partir
d’aquesta anècdota, Sílvia Romero i Olea basteix una trama elaborada i àgil que
connecta els fets del segle XVII amb els personatges de l’actualitat.
Tot comença amb una parella que rep un paquet inesperat amb un quadre
sobre l’incendi de Londres i el seu astorament en sospitar que, sota aquesta
pintura, n’hi ha una altra d’amagada. Com imaginar, però, la importància del
descobriment que estan a punt de fer?
“Submergir-se en la prosa càlida i suau de la Sílvia Romero sempre és un
plaer per als sentits del lector. En aquest cas ens endinsem en una trama
complexa i ben tramada, on trobarem secrets i juraments de tots els tipus i
matisos i on ens mostrarà com era la vida a l’Europa del segle XVII, posant
especial èmfasi en l’epidèmia de pesta que va assotar el continent.” (Blog La màgia dels llibres)
Sílvia Romero
(febrer 2020)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada