Del 2 al 30 d'octubre, a la sala polivalent
dijous, 2 d’octubre del 2025
dimecres, 24 de setembre del 2025
Exposició
Fins l'1 d'octubre, a la sala polivalent
El meu Mecanoscrit
Exposició de commemoració dels 50 anys del Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo
Fa 50 anys, Manuel de Pedrolo va crear un univers devastat i alhora ple d’esperança amb el Mecanoscrit del segon origen. Aquesta exposició et convida a entrar dins d’aquest relat fascinant, on et pots convertir en protagonista de la reconstrucció d’un nou món.
Passeja’t entre els cinc mòduls en forma de grans quaderns oberts, que conten la història de l’Alba i en Dídac, supervivents d’un paisatge apocalíptic. Un paisatge que calia restaurar, com els quaderns, que trobaràs a mig fer, i que necessiten ser reescrits i completats.
“Ben cert que no podia amagar-li les runes, però volia que per a ell no fossin l’enderrocament d’un món vell, sinó els materials amb els quals construir-ne un de nou.” (TT/2 (14))
El fil conductor de l’exposició, per continuar amb la màxima coherència entre el contenidor i el contingut, és la Reconstrucció, el Refer, el Reparar. Així com els protagonistes de la novel·la reconstrueixen un nou món, el visitant pot participar en la construcció de l’exposició, donant prioritat a les idees i paraules del text que més li ressonin o l’interpel·lin.
La proposta pretén que el visitant s’endinsi en el contingut de la novel·la tot passant per les diferents etapes narratives: l’apocalipsi, la supervivència i la reconstrucció.
Els visitants es trobaran amb una exposició desconstruïda. I de la mateixa manera que el Mecanoscrit del segon origen s’inicia amb les runes d’un planeta destruït, que l’Alba i el Dídac han d’aixecar de nou, els visitants aniran bastint i modificant l’exposició tot manipulant i buscant en quin dels sis quaderns que presideixen l’espai volen vincular les desenes de fragments del llibre que s’acumularan en una gran muntanya al centre de la sala, impresos en peces de fusta.
A banda, els quaderns convidaran el visitant a la reflexió i la presa de decisions estretament lligades amb l’estratègia de supervivència que l’Alba i en Dídac es veuen abocats a seguir, i amb la perspectiva des de la qual ens posicionem a l’hora de reimaginar i reconstruir el món.
L’exposició vol que tothom es faci seves les paraules de Pedrolo i, a partir d’aquí, construeixi el seu propi Mecanoscrit, esdevenint protagonistes actius. I si nosaltres fóssim l’Alba i en Dídac?
dimecres, 10 de setembre del 2025
dilluns, 28 de juliol del 2025
dimecres, 23 de juliol del 2025
dimarts, 15 de juliol del 2025
Un estiu ple de lectures
dimecres, 4 de juny del 2025
Club de lectura Dijous entre lletres
Cinc cèntims de la trobada del mes d'abril...
PRIMAVERA, ESTIU,
ETCÈTERA. Marta Rojals
A la trobada del mes d’abril del club de lectura ‘Dijous entre lletres’ vam llegir i comentar la novel·la Primavera, estiu, etcètera (La Magrana, 2011) de l’escriptora Marta Rojals.
Marta Rojals i del
Álamo (la Palma d'Ebre, 1975) és una escriptora, articulista
i arquitecta catalana. Es llicencià en arquitectura per
la Universitat Politècnica de Catalunya on s'especialitzà en teoria,
història i crítica, la qual cosa li permet traduir i editar publicacions
d'arquitectura. Ha col·laborat amb VilaWeb, les
revistes L'Avenç i Descobrir i el diari Ara, així com
a la publicació satírica Illegal Times.
El 2011 debutà amb
la novel·la Primavera, estiu, etcètera, que se centra en la vida de
l'Èlia, una jove que després de quedar-se sense feina i sense parella torna al
poble on va créixer. Això farà que la protagonista es replantegi moltes coses.
La novel·la va gaudir d'una gran acceptació tant pel públic com de la crítica,
i ha arribat fins a la tretzena edició.
El gener del 2014
va publicar la seva segona novel·la, L'altra, enmig d'una gran expectació i
va obtenir un ràpid reconeixement per la crítica. El març de 2015 va publicar
amb l'editorial Sembra No ens calia estudiar tant, una selecció
d'articles d'opinió publicats prèviament a VilaWeb.
La novel·la comença
amb la protagonista, l’Èlia de cal Pedró, que torna com
cada any per Tots Sants, al poble per fer la visita de rigor al cementiri i
passar uns dies amb el seu pare i la seva tieta. Amb 34 anys fets, la parella
l’acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d’arquitectura on
treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si
més no, als pensaments. Després de l’exili universitari i laboral, l’Èlia
s’adona que amb l’edat s’hi sent cada cop més còmoda entre qui va ser la seva
gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i
a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes.
Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt
ben travada sobre l’amor, l’amistat, la família, la feina, les oportunitats
perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi al món.
- Temes que van sortir a la conversa:
Vam començar amb
una valoració general de l’obra, que va satisfer a tothom. Ja havíem llegit una
altra novel·la de la mateixa autora i també ens va agradar molt. Vam destacar
el to directe i sense artificis de la narració; també es va remarcar el domini
de la llengua, un català genuí, ple de modismes i girs del sud) que és un dels
grans encerts de la novel·la.
L’eix central de la
conversa va ser la protagonista. La vam analitzar com un personatge complex,
contradictori, molt real. Segurament l’autora ens explica aquí una història més
o menys autobiogràfica, la d’una dona que torna al seu poble en un moment de
crisi personal i professional, arrossegant un buit que encara no sap com
omplir. Aquesta tornada esdevé una excusa narrativa per explorar la seva
identitat, els vincles familiars i amorosos, i el conflicte latent entre allò que
vam deixar enrere i allò que encara no sabem si volem construir. De fet, ens va
cridar l’atenció com la protagonista renuncia a l’amor del Bernat per l’amor de
la seva amiga.
També vam comentar
la importància del poble, que no és només un espai geogràfic, sinó l’espai dels
records, les pèrdues i els silencis. Rojals no idealitza aquest món rural sinó
que en mostra la duresa, però també la calidesa dels vincles o els codis no
escrits.
A més, vam parlar sobre les relacions de parella; l’amor no apareix aquí com una solució màgica, sinó com un espai de dubtes, de contradiccions i, també, de desig. La separació d’en Blai l’afecta molt en tots els sentits.
Un altre aspecte interessant
del llibre és com retrata la generació que va arribar a la trentena en plena
crisi econòmica (la del 2008) i vital. L’Èlia és arquitecta, però es troba
sense feina, desorientada, amb una formació que no encaixa amb les opcions
reals que li ofereix el país. Aquesta frustració no és només una crisi personal
sinó col·lectiva: una generació que va créixer amb expectatives que la realitat
s’ha encarregat de trencar.
Finalment, vam comentar
el títol de l’obra i la seva estructura. Primavera, estiu, etcètera
evoca un temps cíclic, una repetició, una estació emocional que no s’acaba. Aquest
“etcètera” final és una manera de dir que el que vivim no es tanca mai del tot,
que hi ha etapes que es repeteixen, errors que tornen, i aprenentatges que
només es fan amb el temps, i sovint, amb dolor.
En resum, la
novel·la està escrita amb una gran sensibilitat i honestedat. No és un llibre
que pretengui donar lliçons, sinó que vol mostrar la confusió, la culpa i la
fragilitat amb total naturalitat.
Raquel Casas Agustí
Conductora del Club
dilluns, 2 de juny del 2025
Presentació de llibres
Dijous 5 de juny, a les 18:30 hores
“Llum a l’ombra” és un recull de poemes escrits entre els anys 1976 -2024, on l’autora ens ofereix una mirada al seu camí personal.
S’emmiralla en la natura per parlar d’ella mateixa i de la vida, i ho fa amb paraules senzilles, que li neixen al ventre i li floreixen al cor.
"Sueños y susurros" Con un lenguaje sencillo y poético, la autora explora los momentos y emociones que atraviesa mientras la vida se despliega. Refleja cómo los anhelos del alma toman forma bajo una mirada consciente. Habla del olvido de la Luz que somos y de cómo el Ser nos guía hacia el agradecimiento y el amor compasivo. Nos invita a contemplar la vida y la naturaleza desde el silencio, donde todo cobra sentido.
Hi haurà recitació de poemes, a càrrec de l'autora acompanyats per l'Arpa Celta de Mercè Miret Mestre
dimarts, 20 de maig del 2025
Exposició
Del 22 de maig al 14 de juny, a la sala polivalent
Dibuixos en paper
A càrrec de Miguel Perea
Subscriure's a:
Missatges (Atom)