Cinc cèntims de la trobada del passat mes d'octubre...
Hamnet, de Maggie O'Farrell
A la primera trobada, la del mes d’octubres del club de lectura ‘Dijous entre lletres’, vam llegir i comentar la novel·la Hamnet (L’Altra editorial, 2021) de l’escriptora Maggie O’Farrell.
La Maggie O’Farrell (Irlanda del Nord, 1972) és considerada una de les millors escriptores britàniques de la seva generació. És autora de vuit novel·les: After you’d gone (2000), My lover’s lover (2002), La distància que ens separa, guanyadora del premi Somerset Maugham, L’estranya desaparició d’Esme Lennox, La mà que prenia la meva, guanyadora del Costa Novel Award l’any 2010, Instructions for a heatwave (2013), Aquest deu ser el lloc, Hamnet i Retrat de matrimoni, i d’una obra autobiogràfica molt original, Visc, i visc, i visc. L’any 2020 va guanyar el prestigiós Women’s Prize, un premi que celebra la narrativa escrita per dones. Els seus llibres giren al voltant de les relacions familiars, la pèrdua i el passat, i ha estat traduïda a més de vint països. Viu a Edimburg.Hamnet és la història d’una dona feréstega i el seu xoriguer, del fill d’un guanter que fuig de la vida que li tocava per casar-se amb la dona que estima i dedicar-se a la seva passió, el teatre, i del fill de tots dos, que no passarà mai a la història però donarà títol a una de les obres de teatre més cèlebres de tots els temps. I, al cor de tot plegat, el retrat lluminós i vivíssim d’un matrimoni poc convencional, del vincle indestructible entre dos germans bessons i del dolor d’una pèrdua irreparable, devastadora i tristíssima.
- Temes que van sortir a la conversa:
En començar, l’autora ja ens situa en una situació d’emergència i de tensió.
El focus de la trobada ha estat, sobretot, en el personatge de l’Agnes (la figura inspirada en Anne Hathaway, esposa de Shakespeare). Hem destacat que, tot i que el títol remet al fill mort, el veritable centre i protagonista de la novel·la és ella. L’Agnes és un personatge d’una força magnètica; està especialment connectada amb la natura, amb un do gairebé místic per percebre el món i els altres, però també ferida per la pèrdua i el silenci. A la novel·la, O’Farrell li dona veu i profunditat, i la converteix en una dona que desafia les expectatives del seu temps i que, a través del dolor, troba una forma d’amor i resistència.
El tema de la mort, evidentment, ha generat molta reflexió. No només per la mort del jove Hamnet, que és el nucli de la història, sinó per com la novel·la tracta aquest tema: com una presència constant i inevitable, però mai freda. O’Farrell mostra la mort des de dins del vincle familiar, des del buit que deixa. I també ho relaciona amb l’art com a resposta a la pèrdua en la creació de l’obra magna de Shakespeare: Hamlet. La Maggie ens vol fer reflexionar i mostrar que l’art pot ser una manera de retenir allò que s’esvaeix.
Pel que fa als paisatges, tots hem coincidit que són un personatge més. Les descripcions de la casa, del jardí, del bosc o dels camps tenen una textura gairebé sensorial, poètica, i totes les que hi ha són necessàries. La natura és el llenguatge d’Agnes, és l’espai on es mou amb llibertat, on troba sentit, on el món encara sembla tenir ordre.
En resum, la lectura de Hamnet ens ha semblat una història sobre la vida i la pèrdua, sobre la mirada femenina i sobre com la bellesa pot ser una forma de consol. Un llibre que, sens dubte, recordarem.
De Hamnet han dit:
“Et glaça el cor. Hamnet fa amb la història de Shakespeare el que Jean Rhys va fer amb Jane Eyre, habitar-la, fer-la créixer i enriquir-la de maneres que alteraran definitivament l’experiència lectora”, Patrick Gale
“La història de Hamnet Shakespeare portava més de quatre-cents anys a l’ombra. Maggie O’Farrell la recupera i la reconstrueix en una novel·la enlluernadora i terrible”, Kamila Shamsie
“Terriblement sensual. Una novel·la magnífica”, The Sunday Times
Raquel Casas Agustí
Conductora del Club
