Exposició

 Del 9 al 31 de gener, a la sala polivalent

Inauguració divendres 9 de gener a les 18:30 hores

Club de lectura Dijous entre lletres

Cinc cèntims de la trobada del passat desembre...

LA VEGETARIANA. Han Kang

A la trobada de desembre del club de lectura Dijous entre lletres vam llegir i comentar la novel·la La vegetariana (La Magrana, 2024) de l’escriptora sud-coreana guanyadora del Premi Nobel de Literatura 2024 Han Kang.

Han Kang (Kwangju, 1970) és una novel·lista i poeta sud-coreana. Amb la novel·la La vegetariana (2017), guardonada amb l'International Booker Prize i traduïda a més de trenta llengües, es va consagrar com una de les autores més importants del panorama literari internacional. Blanc (2020) va ser finalista del mateix premi. En català també s'han traduït les seves novel·les Actes humans (2018) i La classe de grec (2023). Abans de dedicar-se plenament a escriure, Han Kang va exercir de professora a l'Institut d'Arts de Seül.

La vegetariana narra la història d'una dona, la Yeonghye, que per la simple decisió de no tornar a menjar carn converteix una vida normal en un malson pertorbador. Narrada a tres veus, explica el despreniment progressiu de la condició humana d'una dona que ha decidit deixar de ser allò que l'obliguen a ser. El lector, com un parent més, assisteix atònit a aquest acte subversiu que fracturarà la vida familiar de la protagonista i transformarà totes les seves relacions en un vòrtex de violència, vergonya i desig.

Temes que van sortir a la conversa:

De nou, la novel·la llegida aquest darrer mes, ens sembla una obra de gran qualitat i intensitat. Està estructurada en tres parts, cadascuna narrada des d’un punt de vista diferent, i té com a eix principal una decisió aparentment simple però radical: la Yeonghye decideix deixar de menjar carn. Aquest gest, però, no és una opció dietètica ni ideològica, sinó com a protesta, com l’inici d’un procés de despossessió del cos, del llenguatge i de la identitat social.

A la novel·la hi ha una forta crítica social i tracta temes com els suïcidi, la pressió social, la violència (familiar, social, simbòlica), el desig, el silenci, la soledat, la competitivitat, o el control del cos femení.

A la primera part la veu narrativa és la del marit de Yeonghye, un home absolutament convencional, mediocre, obsessionat amb la normalitat. Ell ens explica com la seva dona, fins aleshores “insignificant”, comença a rebutjar la carn després d’uns somnis violents i sanguinaris. La família (especialment el pare) reacciona amb violència explícita, culminant en l’escena del dinar familiar, una de les més dures del llibre. Aquesta part mostra com la societat interpreta qualsevol desviació com una amenaça. El vegetarianisme no és el problema; el problema és que Yeonghye no compleix el rol de dona submisa, silenciosa i funcional.

A la segona part el punt de vista canvia: ara és el cunyat, un artista frustrat, qui narra. Se sent atret per la Yeonghye, no tant com a persona, sinó com a idea estètica i transgressora. Descobreix una taca de naixement a la seva pell i construeix al voltant d’això una fantasia artística i eròtica. Aquesta part és incòmoda perquè mostra la violència del desig que no escolta. Encara que el cunyat sembli més sensible, també instrumentalitza la Yeonghye. I ella avança cap a una deshumanització voluntària, per acabar expressant el desig de convertir-se en planta.

A la tercera part la narradora és la germana gran, Inhye, l’única que intenta comprendre la Yeonghye. Aquesta part transcorre en gran mesura en un hospital psiquiàtric pel dejuni extrem de la protagonista. És la part més silenciosa i més dolorosa. Yeonghye ja gairebé no parla; el seu cos parla per ella. Inhye, en canvi, comença a qüestionar la seva pròpia vida i arriba a la conclusió que la normalitat també pot ser una forma de bogeria acceptada.

La novel·la no ofereix cap redempció. No hi ha curació, però sí una pregunta important: què passa quan una dona decideix no participar més del pacte social?

La vegetariana és una novel·la que fa sentir però que ens incomoda, que transmet angoixa. Han Kang escriu amb una prosa freda i precisa que contrasta amb la brutalitat del que s’hi explica. És un llibre per a qui vulgui anar més enllà de l’argument i fer-se preguntes essencials sobre el cos, la llibertat i el preu de dir “no”.

Raquel Casas Agustí
Conductora del Club

Horari gener 2026

 

Especial Nadal

Et volem il·luminar aquestes festes amb un munt de propostes de literatura, cinema, viatges, tradicions i música.

A l'especial Nadal de la Biblioteca Virtual podeu gaudir de les següents propostes de continguts: 

• Felicita aquest Nadal amb una postal ben original
• Nadal: literatura per sobreviure a la família
• Propòsits nadalencs: 12 pel·lícules nadalenques per complir 12 propòsits
• Aquest Nadal proposem una tria de recomanacions i novetats elaborades per les biblioteques de la Xarxa i Gestió de la Col·lecció
• Postres tradicionals: Les postres de tota la vida a Catalunya: crema catalana, panellets, bunyols, torrons i molt més
• Teatre de Nadal, més enllà de la joia i l'alegria
• La collita teatral de 2025
• Aquest Nadal, opta per joguines sostenibles
• Per Nadal, regala cultura
• Els 10 millors còmics de l'any segons Jordi Guillen i Lluch
• Les grans pèrdues musicals del 2025
• 10 pel·lícules sobre el món laboral que pots veure en línia i de franc aquestes festes
• Significat de regalar un bonsai
• Nadal en vinyetes
• Històries de Nadal
• Regala còmics
• Històries per a joves somiadors
• Nits d’hivern
• Nou any, nous idiomes
• Un Nadal ple de turisme
• Gaudeix del Nadal i la cultura popular
• Nadal sense tu
• Cuina i Nadal
• Cinema i Nadal
• Música de Nadal
• 13 cançons per als que odien el Nadal! 
• Els millors avantatges amb el carnet de biblioteques
• Què triomfa a les biblioteques? Els més prestats
• Activitats destacades a les biblioteques per Nadal

Club de lectura Dijous entre lletres

 Cinc cèntims de la trobada del passat mes...

L’EMPELT. Daniel Harris

A la trobada de novembre que dediquem al món del vi, vam llegir i comentar la novel·la L’empelt, obra guanyadora del IX Premi de novel·la curta Celler de lletres 2023 (Edicions Saldonar, 2024) de l’escriptor penedesenc Daniel Harris que va venir a xerrar amb nosaltres sobre el llibre.

El Daniel (Madrid, 1979) va venir a viure a Catalunya quan tenia deu anys i en l’actualitat té la seva residència a la població de Sant Sadurní d’Anoia. Va estudiar Arquitectura Tècnica a la Universitat Pompeu Fabra, però la seva afició per la lectura i l’escriptura el van dur a inscriure’s a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, uns estudis que va continuar tot participant en diversos tallers d’escriptura creativa.

El 2015 publica la seva primera novel·la, La porció esvaïda del Croscat, i uns anys més tard edita Las caras de la fortuna (2021). L’octubre de 2023 guanya el Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2023 amb l’obra L’empelt, una novel·la que ens mostra tot el procés de construcció i organització d’un nou celler i, alhora, ens planteja temes com els maltractaments, la memòria, i la solidaritat.

La història comença com un thriller, amb un fet intrigant; què faries, tu, si et trobessis un cos surant mig mort a la vora d’un llac, enmig del Penedès? La resposta no és fàcil. I qui és en realitat aquesta persona que agonitza? La resolució d’aquest misteri, que afecta tota una comunitat, posa a prova els valors, les inquietuds i les sospites de tots els implicats, que hauran de prendre posicions clares mentre la vida quotidiana continua a Sant Sadurní d’Anoia. Una decisió, sigui quina sigui, ho pot capgirar tot, i pot representar la unió de branques llunyanes que s’acaben entenent per sobreviure, fent un autèntic empelt. La creació d’un celler nou, i també les festes i les tradicions lligades al món de la vinya, conviuran amb altres qüestions tan terribles com esperançadores.

“La respiració accelerada canviava de significat. L’esforç deixava pas al sobresalt. Va girar el cap a banda i banda. No veia ningú més pel camí. Va mirar amunt amb els ulls tancats. No podia marxar sense fer-hi res”.

Daniel Harris presenta tres trames que se superposen per conformar una història sorprenent, amb llums i ombres. Una novel·la ambiciosa amb tots els ingredients per atrapar-nos.

Temes que van sortir a la conversa:

L’empelt és una novel·la coral on les històries dels diferents veïns de Sant Sadurní d’Anoia s’entrellacen. Una de les protagonistes és l’Anna, que, com l’empelt del títol, aconsegueix renéixer i trobar una nova família. El seu personatge, juntament amb el de la Montserrat (una dona emprenedora que lluita pels seus somnis) i el Biel (un jove que troba l’amor i un propòsit) són els que més han agradat segurament perquè són amb els qui més han empatitzat.

Amb en Daniel vam poder comentar i preguntar tot allò que ens va cridar l’atenció de la novel·la, de s de l’estructura en 3 eixos, fina a la tradició vitivinícola com a rere fons de tot, o la metàfora que significa el títol, l’empelt. L’empelt és una tècnica agrícola, però també una operació simbòlica: inserir una part estranya en un cos viu amb l’esperança que arreli. Però no sempre funciona. De vegades, el cos rebutja. A la novel·la, aquest empelt pot llegir-se de diverses maneres: com la transmissió familiar, com la identitat imposada, com la llengua i la cultura heretades, com una manera de viure que no encaixa del tot amb el desig propi.

La narració és àgil, fresca, fàcil de llegir, és a dir, té un estil molt actual i amb trames i temes interessants, com ara el de la solidaritat de la família que acull la noia, les tradicions del poble, el maltractament, les drogues... És una obra que toca moltes tecles i que té diverses capes de lectura. En Daniel ens va dir que el més important per a ell és que cadascú es faci seu el llibre. Li vam preguntar sobre l’ofici d’escriptor, també, sobre el seu mètode: com construeix les històries, els personatges, les accions.

L’empelt no és una novel·la de respostes, sinó de preguntes. No ofereix una reconciliació clara ni un trencament definitiu. El que planteja és un procés, el d’aprendre a mirar l’origen sense idealitzar-lo ni demonitzar-lo.

És un llibre que parla de com creixem amb materials que no hem escollit i de fins a quin punt podem, o no, transformar-los. I potser, al capdavall, ens deixa amb una pregunta molt senzilla i molt difícil, què fem amb allò que ens ha fet ser qui som?

Moltes gràcies, Daniel, per venir a xerrar amb nosaltres, com va dir una club aire “Ens has empeltat amb el llibre”.

Raquel Casas Agustí
Conductora del Club

La Marató 2025

 

Panera literària de Nadal

Exposició de pintura

Del 5 al 28 de desembre, a la sala polivalent

Mirades al meu entorn

A càrrec de Tuli Sánchez

Inauguració divendres 5 de desembre, a les 18:30 hores

Horari desembre

 

Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la trobada d'aquest mes... 

Els ignorants, Étienne Davodeau

A la trobada del mes de novembre del «Club de lectura dels divendres» vam llegir i comentar el còmic Els ignorants (La Cúpula, 2022), de l’il·lustrador Étienne Davodeau.

Davodeau és un reconegut autor francès de còmics documentals, nascut el 19 d’octubre de 1965, a Botz-en-Mauges. És conegut per la seva capacitat de combinar narrativa gràfica amb temes socials, històrics i personals. És fill d’una família obrera de les Mauges, una regió de França, influència que es reflecteix en moltes de les seves obres. Va estudiar arts plàstiques a Rennes i va fundar el col·lectiu BD Psurde amb altres artistes. La seva primera obra destacada va ser Les Amis de Saltiel (1992), publicada per Dargaud. Les seves obres més destacades són Les Mauvaises Gens, una història autobiogràfica sobre els seus pares i el compromís polític obrer; Els Ignorants, un èxit de vendes amb més de 250.000 exemplars venuts, on narra una experiència d’intercanvi entre ell i un viticultor; Un homme est mort, basada en fets reals, sobre la mort d’un obrer durant una manifestació a Brest; o bé Lulu femme nue: Una història íntima sobre una dona que decideix fer una pausa a la seva vida. Aquesta obra va ser adaptada al cinema.

Pel que fa al seu estil i temàtica, Davodeau destaca per fer còmics documentals, una forma de narrativa gràfica que barreja realitat, memòria i activisme. Tracta temes com la política, la memòria històrica, la vida rural, el treball obrer i la cultura del vi, amb un estil és realista, empàtic i profundament humà, i d’una gran sensibilitat social. Ha publicat més de 45 àlbums en 30 anys, consolidant-se com una figura clau del còmic francès contemporani i participa activament en festivals, col·loquis i presentacions arreu de França.

Els ignorants és una novel·la gràfica que narra l’experiència compartida entre dos homes que deci-deixen endinsar-se en l’univers de l’altre. Davodeau, dibuixant de còmics, reconeix que sap ben poc del món del vi, mentre que Richard Leroy, viticultor apassionat, gairebé mai ha llegit un còmic. A partir d’aquesta constatació, estableixen un pacte: durant un any, Davodeau treballarà a les vinyes i al celler de Leroy per aprendre què significa fer vi, mentre Leroy es deixarà guiar pel dibuixant per descobrir què hi ha darrere la creació d’un llibre de còmic.

El relat es construeix a partir d’aquest intercanvi, mostrant com dos oficis aparentment distants com-parteixen valors comuns com la paciència, la dedicació, la sensibilitat i la voluntat de transmetre e-mocions. Al llarg de la història, els dos protagonistes obren ampolles, llegeixen llibres, visiten autors i viticultors, i reflexionen sobre la cultura que es desprèn tant d’una vinya com d’una pàgina di-buixada. El còmic esdevé així una celebració de la curiositat i del diàleg entre disciplines, una invitació a entendre que fer vi o crear un llibre són actes culturals que uneixen les persones i que donen sentit a la passió per allò que fem.

Temes que van sortir a la conversa del Club:

Com a còmic va haver-hi opinions de tot: persones que van trobar molt interessant el treball amb tons de blancs i grisos, i d’altres que aquest tractament el van trobar poc estimulant i repetitiu. En general es va trobar a faltar la presència de persontatges femenins, que només apareixen molt puntualment i de manera molt secundària: sembla que no hi hagi ni viticultores (tot i que sí que apareixen com a veremadores, és a dir, una més dins un grup) ni il·lustradores de còmics famoses. Va haver-hi una persona que va trobar un excés de text, per tractar-se d’un còmic, tot i que per altra banda hi havien també moltes vinyetes sense text. Es va trobar a faltar una menció a la filoxera, tenint en compte que aquí a Catalunya va ser un tema molt important i trascendent per l’elaboració del vi. En general, va agradar molt la complicitat entre els dos protagonistes.

Hi va haver una persona a qui no li va agradar gens, perquè el format còmic no li agrada, però, al mateix temps, va haver-hi una altra a qui, tot i no agradar-li aquest format, sí que li va agradar la història i la manera que tenen els dos protagonistes de relacionar-se i l’interès extraordinari que té cadascun en conèixer el que sap l’altre, el fet de compartir els coneixements d’una manera tan fluïda, altruistament, i es va trobar també molt adient fer-lo llegir a escoles, per aprendre sobre valors i el fet de compartir vivències sobre el món de les vinyes i la terra, tot i la seva senzillesa.

Per altra banda, es va destacar com el llibre es presenta com si fos un reportatge o un documental i com els dos personatges principals són tan perfeccionistes en la seva matèria i responsables de la seva feina, a banda del gran interès per l’altre; també el fet de buscar coses noves i investigar possibilitats d’evolució en el seu camp i en el que ells creuen. Valors com l’honestedat, la professionalitat, el fet de voler fer-ho tot el més excel·lent possible i ensenyar-ho també així: tot plegat els uneix. Tanmateix,  es va trobar que potser el llibre es massa llarg pel missatge que pretén desprendre.

Una altra de les intervencions va destacar el passat de banquer d’en Richard Leroy, el viticultor, pel fet que és un gran controlador de tot el que fa; així com el fet de reflexionar sobre frases de l’estil «L’home ha de veure vi que li parli de la terra al seu cos», amb la qual s’hi va sentir molt identificada, i també el fet de sentir-se també una ignorant en un tema com aquest; o bé la frase «¿Qué es lo que hace que un libro encuentre o no a sus lectores? Creo que nuestros defectos forman en gran medida nuestra identitad. Debemos entenderlos y aceptarlos».

Es va donar el cas que una de les integrants del grup és nascuda a pagès i va poder explicar la seva experiència personal en el món de les vinyes, que recordava de quan era petita i fins a l’adolescència. Es va aprofitar l’avinentesa per comentar la duresa d’un món com aquest, i també el fet que hi ha gent jove que s’hi està dedicant, com pastores, pageses, viticultores...com i hi hagués un retorn a l’estima per aquest món. Per altra banda, es va comentar la soledat que comporta un ofici com aquest i, alhora, la companyia que aporta la naturalesa en ella mateixa.

Finalment, es va voler destacar que el món de la vinya és el que marca els tempos del llibre, que també acaben sent els tempos del propi llibre, ja que es relata la seva mateixa execució i es destaca que aquesta idea és bona: el còmic és la història del llibre mateix.

Mireia Vidal-Conte
Conductora del Club