dijous, 20 de novembre del 2025

Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones



El Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones se celebra anualment el 25 de novembre per denunciar les violències que s’exerceixen sobre les dones en tot el món i reclamar polítiques en tots els països per a la seva erradicació.

La convocatòria fou iniciada pel moviment feminista llatinoamericà l’any 1981 en commemoració de la data en què foren brutalment assassinades les activistes polítiques i germanes Mirabal l’any 1960 per ordres del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana.

L’any 1999, aquesta jornada de reivindicació fou assumida per l’Assemblea General de les Nacions Unides convidant a governs, organitzacions internacionals i no governamentals a la reflexió i a la realització d’ activitats de sensibilització.

La violència masclista és la manifestació més esfereïdora del patriarcat i representa un greu atemptat contra els drets humans, la dignitat i la llibertat de les dones en qualsevol de les seves:formes (física, psicològica, sexual i econòmica),
àmbits (en la parella, en la família, a la feina, a l’espai públic, etc.) i
expressions (agressions sexuals, mutilació genital femenina, matrimonis forçats, esterilitzacions massives, maternitat obligatòria, prohibició d’avortar, submissió química, violacions en conflictes bèl·lics, etc.)



Aquest especial s'ha elaborat en col·laboració conjunta del Servei de Polítiques d'Igualtat i la Xarxa de Biblioteques Municipals.

#prouviolenciamasclista 

Especial 25 N

divendres, 14 de novembre del 2025

Tast de vins locals

 Dijous 20 de novembre, a les 18 hores

ART & WINE
Tast de vins i pintura amb vi


A càrrec del celler 


Inscripció prèvia. Places limitades

Programació Biblioteques amb DO




dimarts, 11 de novembre del 2025

Club de lectura Dijous entre lletres

Cinc cèntims de la trobada del passat mes d'octubre...

Hamnet, de Maggie O'Farrell

A la primera trobada, la del mes d’octubres del club de lectura ‘Dijous entre lletres’, vam llegir i comentar la novel·la Hamnet (L’Altra editorial, 2021)  de l’escriptora Maggie O’Farrell.

La Maggie O’Farrell (Irlanda del Nord, 1972) és considerada una de les millors escriptores britàniques de la seva generació. És autora de vuit novel·les: After you’d gone (2000), My lover’s lover (2002), La distància que ens separa, guanyadora del premi Somerset Maugham, L’estranya desaparició d’Esme Lennox, La mà que prenia la meva, guanyadora del Costa Novel Award l’any 2010, Instructions for a heatwave (2013), Aquest deu ser el llocHamnet i Retrat de matrimoni, i d’una obra autobiogràfica molt original, Visc, i visc, i visc. L’any 2020 va guanyar el prestigiós Women’s Prize, un premi que celebra la narrativa escrita per dones. Els seus llibres giren al voltant de les relacions familiars, la pèrdua i el passat, i ha estat traduïda a més de vint països. Viu a Edimburg.

Hamnet és la història d’una dona feréstega i el seu xoriguer, del fill d’un guanter que fuig de la vida que li tocava per casar-se amb la dona que estima i dedicar-se a la seva passió, el teatre, i del fill de tots dos, que no passarà mai a la història però donarà títol a una de les obres de teatre més cèlebres de tots els temps. I, al cor de tot plegat, el retrat lluminós i vivíssim d’un matrimoni poc convencional, del vincle indestructible entre dos germans bessons i del dolor d’una pèrdua irreparable, devastadora i tristíssima.

- Temes que van sortir a la conversa:

Hamnet
Vam començar amb una valoració general de l’obra, que aquest cop va agradar a tothom per la seva sensibilitat i per la forma emocional en què l’autora escriu la història. També vam destacar com tracta el tema del dol i com el viuen els diferents personatges, que a més estan molt ben caracteritzats, com també l’època i els paisatges naturals, tan immersius i fins i tot hipnòtics. Tots hem comentat que és una novel·la d’una gran bellesa, escrita amb una prosa àgil, plena de sensibilitat i detall. La història comença un dia d’estiu de l’any 1596, una nena de Stratford-upon-Avon, un poble a prop de Londres, torna de l’escola cansada, amb febre, mal de cap i poques ganes de jugar amb el seu germà bessó, el Hamnet. Angoixat, ell busca per tota la casa algú que pugui ajudar-los, però no hi troba ningú. La mare, un esperit lliure i excèntric, és a més d’un quilòmetre de distància, al jardí on cultiva plantes medicinals, vigilant els ruscos d’abelles. El pare és a Londres, treballant al teatre, i la germana gran i l’àvia han anat al poble a comprar. Cap no és conscient de la tragèdia que s’està desfermant a casa seva. 

En començar, l’autora ja ens situa en una situació d’emergència i de tensió.

El focus de la trobada ha estat, sobretot, en el personatge de l’Agnes (la figura inspirada en Anne Hathaway, esposa de Shakespeare). Hem destacat que, tot i que el títol remet al fill mort, el veritable centre i protagonista de la novel·la és ella. L’Agnes és un personatge d’una força magnètica; està especialment connectada amb la natura, amb un do gairebé místic per percebre el món i els altres, però també ferida per la pèrdua i el silenci. A la novel·la, O’Farrell li dona veu i profunditat, i la converteix en una dona que desafia les expectatives del seu temps i que, a través del dolor, troba una forma d’amor i resistència.

El tema de la mort, evidentment, ha generat molta reflexió. No només per la mort del jove Hamnet, que és el nucli de la història, sinó per com la novel·la tracta aquest tema: com una presència constant i inevitable, però mai freda. O’Farrell mostra la mort des de dins del vincle familiar, des del buit que deixa. I també ho relaciona amb l’art com a resposta a la pèrdua en la creació de l’obra magna de Shakespeare: Hamlet. La Maggie ens vol fer reflexionar i mostrar que l’art pot ser una manera de retenir allò que s’esvaeix.

Pel que fa als paisatges, tots hem coincidit que són un personatge més. Les descripcions de la casa, del jardí, del bosc o dels camps tenen una textura gairebé sensorial, poètica, i totes les que hi ha són necessàries. La natura és el llenguatge d’Agnes, és l’espai on es mou amb llibertat, on troba sentit, on el món encara sembla tenir ordre. 

En resum, la lectura de Hamnet ens ha semblat una història sobre la vida i la pèrdua, sobre la mirada femenina i sobre com la bellesa pot ser una forma de consol. Un llibre que, sens dubte, recordarem.

De Hamnet han dit:

“Et glaça el cor. Hamnet fa amb la història de Shakespeare el que Jean Rhys va fer amb Jane Eyre, habitar-la, fer-la créixer i enriquir-la de maneres que alteraran definitivament l’experiència lectora”, Patrick Gale

“La història de Hamnet Shakespeare portava més de quatre-cents anys a l’ombra. Maggie O’Farrell la recupera i la reconstrueix en una novel·la enlluernadora i terrible”, Kamila Shamsie 

“Terriblement sensual. Una novel·la magnífica”, The Sunday Times


Raquel Casas Agustí
Conductora del Club

dijous, 6 de novembre del 2025

Narració oral per adults

Dissabte 15 de novembre, a les 11 hores al celler Vega de Ribes

I va venir el vi


Que vivim en terra de vins, ho tenim clar, que ens agrada el vi, és cosa sabuda per tots, i que en una celebració sempre és a taula, és condició imprescindible arreu. Ara bé, que sapiguem d’on ve i per què té tals o quals efectes, això ja és tota una altra història. Tranquils però, que avui, entre traguet i traguet, mirarem d’estirar el fil fins on puguem per veure si traiem l’entrellat de tot plegat.

A càrrec de la narradora Jordina Biosca

L'acte s'acompanyarà amb una degustació de vi dels cellers:
Activitat conjunta de les deus biblioteques i per a públic adult

Inscripció prèvia. Places limitades

Programabió Biblioteques amb DO

 



dimecres, 5 de novembre del 2025

Exposició

Del 6 al 29 de novembre, a la sala polivalemt

La bellesa efímera


A càrrec d'Anna Ribera

Segons paraules de l’artista, “aquesta mostra va de les formes i dels colors de la natura: de les fulles. Va del cicle de la vida i de tot allò que de vegades no podem copsar. El nom de “Bellesa Efímera” és un encapçalament buscat a consciència per fer-nos reflexionar sobre el fet que acceptem allò efímer en la natura, ens sembla normal i, això no obstant, ens costa molt acceptar la bellesa efímera de la vida.

Intentem retenir a través d’una pintura, d’una fotografia, aquells instants que voldríem congelar-los en el temps. L’efímer esdevé una imatge, una composició. Sabem que amb el pas del temps un llenç amb un paisatge, un retrat, una emoció, esdevindran efímers en el record i també com a matèria”.

Inauguració, dijous 6 de novembre a les 18:30 hores

Amb la col·laboració:


Programació Biblioteques amb DO



dimarts, 14 d’octubre del 2025

Dia Mundial de l'Alimentació

 Dijous 16 d'octubre


El 16 d’octubre se celebra el Dia Mundial de l’Alimentació, promogut per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO),  que enguany porta per lema “les nostres accions són el nostre futur”. 

Si bé és cert que en les darreres dècades i a escala mundial, s’ha progressat significativament en la millora de la productivitat agrícola, els sistemes alimentaris estan desequilibrats, amb un món on conviuen milions de persones que passen fam, amb molts altres milions que pateixen excés de pes. Els desequilibris s’evidencien també amb un entorn amb una preocupant degradació ambiental, la pèrdua de diversitat agrobiològica, el malbaratament d’aliments i la precarietat de molts treballadors i treballadores de la cadena alimentària.

Hem de ser conscients que el sistema alimentari (la producció d’aliments, el transport, els residus que es generen, les eleccions alimentàries, el malbaratament d’aliments, etc.) exerceix un gran impacte sobre el planeta i les persones que hi viuen. Amb petits gestos fàcils d’incorporar a la nostra alimentació habitual, es pot contribuir a crear un món més sa i just en el qual viure amb harmonia, de manera més sostenible, amb les altres persones i la resta d’éssers vius i l’entorn. Tots i totes hi tenim un important paper.

Per això, la recomanació dels organismes i entitats que treballen en la promoció de la salut pública, és la de basar l’alimentació principalment en productes  vegetals, frescos o mínimament processats, tant pel seu menor impacte ambiental, com per als beneficis per a la salut individual. A més, el consum d’aliments de proximitat i de temporada (principalment les hortalisses, les fruites i el peix), contribueixen al desenvolupament rural integrat al territori des del punt de vista ambiental, econòmic i social, i afavoreixen la vinculació entre els àmbits rural i urbà i els de producció i consum. Potencialment, els aliments de proximitat i estacionals són més frescos i conserven millor les propietats originals (aromes, gust, sabor, contingut de vitamines i minerals...). A més, es redueix la contaminació produïda pel transport en què es recorren llargues distàncies, la qual cosa propicia que l’alimentació sigui més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) se suma a la crida del Dia Mundial de l’Alimentació  per fer que els sistemes alimentaris siguin més resilients i robustos, de manera que puguin resistir l’augment de la volatilitat i els xocs climàtics, proporcionar dietes saludables i mitjans de vida dignes per a treballadores i treballadors del sistema alimentari.

divendres, 10 d’octubre del 2025

Trencant amb la soledat no desitjada

L'anomenada soledat no desitjada és un problema global vinculat al procés de modernitat i l'individualisme que afecta cada cop més les societats modernes. Aquest fenomen, accentuat per la pandèmia de la covid-19, impacta en persones de totes les edats, especialment entre els joves. Tot i que sovint s'associa a la gent gran, estudis mostren que la soledat adopta una major incidència en adolescents, però també és present en altres etapes vitals. La soledat no desitjada no només depèn del nombre de relacions que establim, sinó de la percepció de la seva qualitat, fet que provoca sentiments de buidor i exclusió.

Entre els joves, aquesta soledat es relaciona amb la frustració davant la transició a la vida adulta i la percepció de no assolir les expectatives socials d'aquesta etapa, com tenir feina, independència o una parella estable. A més, l’ús de les xarxes socials pot augmentar aquest sentiment si no es complementa amb relacions presencials. En canvi, entre la gent gran, la soledat s'associa més a la manca de xarxes socials de suport i problemes de salut.

Davant d'aquesta qüestió es fa necessari fomentar relacions de qualitat, amb confiança i suport. Per combatre aquesta soledat, del 13 al 19 d'octubre l'Obra social Sant Joan de Déu impulsa la "Setmana contra la Soledat no desitjada". Des de la Xarxa de Biblioteques ens adherim a la campanya per sensibilitzar la societat i mobilitzar la comunitat a través d'activitats que promoguin la connexió i l'acompanyament, com racons de lectura a unes 70 biblioteques i un aparador de recomanacions a la Biblioteca Virtual i Biblio Digital.

També et recomanem consultar el cicle de conferències i activitats "Altres veus" que aborda la soledat no desitjada mitjançant reflexions d'experts i accions pràctiques.

Els llibres i la lectura, s’han demostrat com un gran aliat en la lluita contra la soledat no desitjada. I les biblioteques són un exemple de refugi contra la soledat en tant que espai de trobada d’activitats comunitàries.

"Una persona pot sentir-se sola, fins i tot quan molta gent l'estima." El diari d'Ana Frank