Club de lectura Dijous entre lletres

 Cinc cèntims de la trobada del mes d'abril...

PRIMAVERA, ESTIU, ETCÈTERA. Marta Rojals

A la trobada del mes d’abril del club de lectura ‘Dijous entre lletres’ vam llegir i comentar la novel·la Primavera, estiu, etcètera (La Magrana, 2011) de l’escriptora Marta Rojals.

Marta Rojals i del Álamo (la Palma d'Ebre, 1975) és una escriptora, articulista i arquitecta catalana. Es llicencià en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya on s'especialitzà en teoria, història i crítica, la qual cosa li permet traduir i editar publicacions d'arquitectura. Ha col·laborat amb VilaWeb, les revistes L'Avenç i Descobrir i el diari Ara, així com a la publicació satírica Illegal Times.

El 2011 debutà amb la novel·la Primavera, estiu, etcètera, que se centra en la vida de l'Èlia, una jove que després de quedar-se sense feina i sense parella torna al poble on va créixer. Això farà que la protagonista es replantegi moltes coses. La novel·la va gaudir d'una gran acceptació tant pel públic com de la crítica, i ha arribat fins a la tretzena edició.

El gener del 2014 va publicar la seva segona novel·la, L'altra, enmig d'una gran expectació i va obtenir un ràpid reconeixement per la crítica. El març de 2015 va publicar amb l'editorial Sembra No ens calia estudiar tant, una selecció d'articles d'opinió publicats prèviament a VilaWeb.

La novel·la comença amb la protagonista, l’Èlia de cal Pedró, que torna com cada any per Tots Sants, al poble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb el seu pare i la seva tieta. Amb 34 anys fets, la parella l’acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d’arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pensaments. Després de l’exili universitari i laboral, l’Èlia s’adona que amb l’edat s’hi sent cada cop més còmoda entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li havien passat desapercebudes.

Marta Rojals ha escrit una primera novel·la madura i molt ben travada sobre l’amor, l’amistat, la família, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi al món.

- Temes que van sortir a la conversa:

Vam començar amb una valoració general de l’obra, que va satisfer a tothom. Ja havíem llegit una altra novel·la de la mateixa autora i també ens va agradar molt. Vam destacar el to directe i sense artificis de la narració; també es va remarcar el domini de la llengua, un català genuí, ple de modismes i girs del sud) que és un dels grans encerts de la novel·la.

L’eix central de la conversa va ser la protagonista. La vam analitzar com un personatge complex, contradictori, molt real. Segurament l’autora ens explica aquí una història més o menys autobiogràfica, la d’una dona que torna al seu poble en un moment de crisi personal i professional, arrossegant un buit que encara no sap com omplir. Aquesta tornada esdevé una excusa narrativa per explorar la seva identitat, els vincles familiars i amorosos, i el conflicte latent entre allò que vam deixar enrere i allò que encara no sabem si volem construir. De fet, ens va cridar l’atenció com la protagonista renuncia a l’amor del Bernat per l’amor de la seva amiga.

També vam comentar la importància del poble, que no és només un espai geogràfic, sinó l’espai dels records, les pèrdues i els silencis. Rojals no idealitza aquest món rural sinó que en mostra la duresa, però també la calidesa dels vincles o els codis no escrits.

A més, vam parlar sobre les relacions de parella; l’amor no apareix aquí com una solució màgica, sinó com un espai de dubtes, de contradiccions i, també, de desig. La separació d’en Blai l’afecta molt en tots els sentits.

Un altre aspecte interessant del llibre és com retrata la generació que va arribar a la trentena en plena crisi econòmica (la del 2008) i vital. L’Èlia és arquitecta, però es troba sense feina, desorientada, amb una formació que no encaixa amb les opcions reals que li ofereix el país. Aquesta frustració no és només una crisi personal sinó col·lectiva: una generació que va créixer amb expectatives que la realitat s’ha encarregat de trencar.

Finalment, vam comentar el títol de l’obra i la seva estructura. Primavera, estiu, etcètera evoca un temps cíclic, una repetició, una estació emocional que no s’acaba. Aquest “etcètera” final és una manera de dir que el que vivim no es tanca mai del tot, que hi ha etapes que es repeteixen, errors que tornen, i aprenentatges que només es fan amb el temps, i sovint, amb dolor.

En resum, la novel·la està escrita amb una gran sensibilitat i honestedat. No és un llibre que pretengui donar lliçons, sinó que vol mostrar la confusió, la culpa i la fragilitat amb total naturalitat.

Raquel Casas Agustí
Conductora del Club

Presentació de llibres

 Dijous 5 de juny, a les 18:30 hores

“Llum a l’ombra” és un recull de poemes escrits entre els anys 1976 -2024, on l’autora ens ofereix una mirada al seu camí personal.

S’emmiralla en la natura per parlar d’ella mateixa i de la vida, i ho fa amb paraules senzilles, que li neixen al ventre i li floreixen al cor.

"Sueños y susurros" Con un lenguaje sencillo y poético, la autora explora los momentos y emociones que atraviesa mientras la vida se despliega. Refleja cómo los anhelos del alma toman forma bajo una mirada consciente. Habla del olvido de la Luz que somos y de cómo el Ser nos guía hacia el agradecimiento y el amor compasivo. Nos invita a contemplar la vida y la naturaleza desde el silencio, donde todo cobra sentido.

Hi haurà recitació de poemes, a càrrec de l'autora acompanyats per l'Arpa Celta de Mercè Miret Mestre

Exposició

Del 22 de maig al 14 de juny, a la sala polivalent

Dibuixos en paper

A càrrec de Miguel Perea 

Aules d'estudi

 

Exposició

 

Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la lectura d'abril...

Sucre, de Marina Tena

En aquesta sessió, vam comptar amb la presència de l’autora i il·lustradora del llibre Sucre, la Marina Tena, que ens va encisar amb la seva professionalitat, emotivitat i resiliència, capaç d’explicar totes les seves peripècies amb la diabetis –descoberta als 7 anys- en la seva vida, incloent l’adolescència i arribant a la joventut, sense deixar-se cap detall, cap episodi dolorós o fins i tot vergonyós, però tot plegat plenament assumit, il·lustrat a tot color i explicat per al club sense ni un bri de victimisme, ni tampoc de distanciament.

Una trobada rodona, com van assenyalar les lectores, molt agraïdes elles i jo mateixa a l’encert d’en Josep, el bibliotecari que ha descobert i proposat aquest llibre singular, tan ben presentat per la seva autora.

I què hi trobem, al capdavall, en l’acolorit volum de Sucre? La història d’una vida lligada a la diabetis, una mancança permanent de sucre en la sang –no em sento malalta, ens diu la Marina, sinó que és la meva condició vital- la qual cosa obliga qui la pateix a haver de prendre moltíssimes decisions per a viure en el món quotidià: què menjar, què veure, com moure’s, què fer, fins i tot què pensar, tot té la seva importància i pot condicionar la precària estabilitat de l’organisme. Això sí, ens diu la Marina, en un moment pots patir una baixada i estar ingressada, lluitant per la teva vida, i un cop estabilitzada te’n pots anar a sopar i ballar amb les amigues, com si res no hagués passat. Tot plegat, si no t’enfonsa, et forja una manera de ser i de viure diferent de la resta de gent, fins a un cert sentit.

Ho comentem en la tertúlia i ho trobem molt interessant i emotiu, fins al punt que una lectora explica que té un fill diabètic, i acaben en una forta abraçada entre ella i la Marina.

També hi ha temps per parlar-li dels colors, que ella utilitza amb tanta mestria –el llibre és una explosió de colors, on l’aparició del negre es cenyeix a la del dolor i la vergonya-, i del futur projecte, que ja té embastat i que no versarà sobre el sucre. Ens revel, així mateix, que ha tingut un gran èxit i ressonància, i que ben properament se’n va a Corea a presentar-ne la traducció.

Que tinguis un gran èxit i moltes gràcies per la visita, Marina!

Maria Rosa Nogué Almirall, maig 2025

Club de lectura Dijous entre lletres

Cinc cèntims de la trobada...

LA MESTRA I LA BÈSTIA. Imma Monsó

A la trobada del mes de març del club de lectura ‘Dijous entre lletres’ vam llegir i comentar la novel·la La mestra i la bèstia (Anagrama, 2023) de l’escriptora Imma Monsó. Aquesta obra va rebre el prem Òmnium a la millor novel·la de l’any 2023.

L’Imma Monsó (Lleida, 1959) és autora de vuit novel·les, tres reculls de contes, un parell de llibres per a joves i una crònica. Ha guanyat els premis Prudenci Bertrana i Cavall Verd per Com unes vacances (1998); Ciutat de Barcelona per Millor que no m’ho expliquis (2003); Salambó, Maria Àngels Anglada, Terenci Moix i Scrivere Per Amore per Un home de paraula (2006), i Ramon Llull per La dona veloç (2012). L’any 2013 va obtenir el Premi Nacional de Cultura. La seva obra ha estat traduïda al francès, l’anglès i l’italià, entre altres llengües. Col·labora habitualment a La Vanguardia.

La mestra i la bèstia és un subtil retrat d’una noia que aprèn a llegir entre línies la història del seu país. És una novel·la plena d’intel·ligència i humor.

Imma Monsó és una autora consolidada de la literatura catalana contemporània, coneguda pel seu estil irònic, per la seva intel·ligència narrativa i per la manera com sap capgirar temes aparentment quotidians fins a mostrar-ne l’estranyesa o la crueltat. Amb aquesta novel·la, torna a demostrar la seva capacitat per jugar amb les formes del relat i per fer-nos pensar a través de la inquietud i una profunda lucidesa.

La història comença el setembre de 1962. Una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. Ella volia un poble, una feina i una casa des d’on veure caure la neu. Darrere deixa una infantesa marcada per l’enigmàtica activitat del pare i per l’original educació rebuda d’una mare dividida entre l’impuls irresistible d’apartar la filla de les consignes del Règim i la por d’aïllar-la excessivament de la normalitat imperant. La càndida Severina, desconeixedora dels hàbits de convivència en un entorn rural i de les marques que la Història ha deixat en els habitants, encaixarà les peces que la lliguen al passat col·lectiu gràcies al sentit comú de la Justa i a la complicitat d’un home fascinant amb qui mantindrà una passió deliciosament unidireccional. També descobrirà, horroritzada, que no n’hi ha prou amb la discreció i l’afabilitat perquè una comunitat ens deixi en pau.

Temes que van sortir a la conversa:

La mestra i la bèstia explica una història que ens ha atrapat; és un llibre que es gaudeix. Han agradat sobretot els personatges i els llocs on transcorre la història (l’escola, el poble).

En aparença, la novel·la narra la història d’una jove mestra que arriba a un poble remot i que topa amb una comunitat tancada, amb codis propis i un rerefons opressiu. El que sembla un relat de formació aviat es transforma en una exploració fosca de les relacions de poder, de la por i de la necessitat de pertinença.

La "bèstia" del títol és una figura ambivalent: és una persona, però podria ser una metàfora, un mirall de la pròpia protagonista. A més, és la persona que l’ajuda a connectar les peces del seu passat. Monsó juga amb la idea de la violència silenciosa, de com la comunitat pot ser tan destructiva com protectora, i de com els individus poden arribar a normalitzar l’opressió quan és l’única forma de convivència que coneixen.

El poble és un personatge més: és tancat, hostil, però també viu segons unes lògiques pròpies que poden resultar comprensibles un cop enteses. Com va apuntar una de les clubaires “Poble petit, infern gran”.

L’estil narratiu va ser motiu d’admiració. La prosa de l’autora, aparentment senzilla, amaga una gran densitat emocional i intel·lectual. Els silencis, les escenes tallades i les reflexions de la protagonista conviden a una lectura activa i compromesa. Monsó no infantilitza el lector i confia en la seva capacitat per llegir entre línies.

Per altra banda, el paper de la mestra representa una voluntat de canvi que es troba amb resistències molt arrelades. L’escola, en comptes de ser un lloc de llibertat, pot acabar sent un espai de reproducció del poder. Això es connecta amb altres lectures que hem fet sobre educació i resistència. Per a ella, els deu mesos que hi passen la marquen profundament.

Aquesta novel·la ens ha permès reflexionar sobre la comunitat, la identitat femenina, el poder i la resistència. Imma Monsó, un cop més, ens ha fet sortir de la zona de confort.

De la novel·la han dit:

«L’abast de la narrativa d’Imma Monsó s’ha anat eixamplant majestuosament llibre rere llibre» (Ponç Puigdevall, El País).

«Una autora excepcional» (Vicenç Pagès Jordà, L’Avenç).

«Una de les veus més sòlides i innovadores de la narrativa catalana contemporània» (Montserrat Lunati).

«Monsó acostuma a fer servir personatges disfressats d’una aparent excentricitat (sempre de proximitat) que convida els lectors a pensar que no són ben bé com nosaltres (error) i que obliga els crítics a fer servir l’adjectiu d’“escriptora inclassificable”» (Sergi Pàmies, La Vanguardia).

Per a saber-ne més, podeu escoltar aquest vídeo on comenta fragments de la novel·la que li van fer a l’autora en rebre el premi.

Raquel Casas Agustí

Conductora del Club

Presentació de llibre

Divendres 16 de maig, a les 18 hores

Ruth, un mundo entre el sonido y el silencio

'Ruth es una niña que a los 17 días, por una viriasis, pierde la audición. A partir de ese momento un nuevo mundo se abre para ella y su familia.

Un mundo de descubrimientos, descubrimos un nuevo idioma, descubrimos un abanico de profesionales sanitarios y docentes y sobre todo el esfuerzo de Ruth por aprender y superarse.

La detección, la discriminación, la identificación de las cosas, el reconocimiento de las palabras y la comprensión, se convirtieron en su primer diccionario.

Ruth estudió en una escuela de oyentes, respaldada con logopeda. Es una niña feliz e inteligente.

A medida que pasan los años se irá convirtiendo en una mujer independiente y luchadora.'

A càrrec de la seva autora Esther Mena

Novetats coneixements de maig

 

Novetats de Sant Jordi