dimecres, 26 de maig de 2010

Club de Lectura Tardes Literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del divendres 21 de maig...

Joana E., de Maria-Antònia Oliver

1. L’autora



Neix a Manacor el desembre de 1946. La literatura l’atrau ja de ben menuda. Primer com a lectora i incipient poeta, i més tard escrivint ella mateixa la seva pròpia obra narrativa.

La primera novel•la, Cròniques d'un mig estiu, apareix quan tot just té 23 anys, però ja en aquells moments, un escriptor tan reconegut com Llorenç Villalonga afirmava que es tractava d’una autora joveníssima que arribaria molt lluny. Efectivament, des d'aquell octubre de 1970, dins el món de la literatura en català, Maria-Antònia Oliver s'ha fet un nom de prestigi i, a través de les traduccions d'algunes de les seves obres, l'autora ha arribat a un gran nombre de lectors tant d'Europa com dels Estats Units.

Casada amb l'escriptor Jaume Fuster va pertànyer, com ell, a la que ha estat anomenada "Generació literària dels setanta", una generació caracteritzada per les seves inquietuds rupturistes, amb una nova mirada tant des del punt de vista social com cultural. Una generació, en fi, que es va proposar tenir un paper rellevant i capdavanter en la literatura catalana del moment.

En la quinzena llarga de llibres publicats, l'autora ha escrit novel•les, contes, teatre, guions i reportatges; ha practicat diversos gèneres i algunes de les seves obres han estat traduïdes a l'anglès, francès, italià, espanyol, alemany, portuguès... Per esmentar-ne algunes, a banda de la que tractarem en aquesta tertúlia, tenim les novel•les: El vaixell d’Iràs i no Tornaràs, Crineres de foc, Estudi en lila, Antípodes, Amor de cans, Tallats de lluna...

També ha traduït al català autors com Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson o Herman Melville.

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


2. L’obra



A l’inici del llibre trobem una nota de l’autora: “Aquesta és una història real. Vaig conèixer na Joana a Barcelona, l’any 1979. Era una dona de 69 anys, extraordinària, molt guapa, molt grassa, molt vital. Em va explicar la seva història i jo li vaig dir que en volia fer una novel•la. Ella es va posar a riure i em va dir: “Però si és un melodrama! No s’ho creurà ningú”.

Aquest és el punt de partida de Joana E., la novel•la que va guanyar el Premi Prudenci Bertrana l’any 1991 i que va introduir tot un seguit d’elements nous, de forma puntual, en la narrativa de la seva autora: el to melodramàtic, la instrospecció, l’intimisme, i el fet de novel•lar una biografia. És l’homenatge a aquest personatge femení, la Joana E., però també un homenatge a tres escriptores que van influir en Maria-Antònia Oliver: Charlotte Brontë, Virginia Woolf i Víctor Català.

Al llarg de la novel•la coneixerem la Joana. Passarem per la seva infantesa, l’adolescència, la joventut, la maduresa, i al costat de la seva evolució veurem passar també tots els canvis històrics i socials del període que tracta. Veurem com la Joana, en convertir-se en òrfena de pare i mare, quedarà a mans d’una tia, i com a partir d’aquest moment esdevindrà un titella al servei dels interessos de la família, que voldran controlar tots els béns heretats.

La novel•la fa un passeig per la societat mallorquina de l’època i ens aboca pinzellades al voltant del moviment feminista. Escrita en primera persona, manté de forma contínua un ritme narratiu ben dinàmic que ens fa avançar amb complicitat cap a un final que no pot deixar de sorprendre al lector.


3. Tertúlia del divendres 21 de maig de 2010

Rares vegades m’he trobat, ja sigui en les tertúlies de les Tardes Literàries o en qualsevol altre club de lectura, amb una unanimitat tan espectacular pel que fa a la valoració de la novel•la que hem comentat. Fins al punt que, fora d’indicar que l’obra en general ha agradat a tots els assistents d’aquest divendres, ben poca cosa més puc dir. Amb tot, intentaré assenyalar alguns dels aspectes que es van comentar amb més èmfasi.

Per començar, el que ha impactat positivament ha estat la història per ella mateixa. Una narració senzilla pel que fa al plantejament, però treballada a consciència per tal d’efectuar breus girs argumentals al llarg de la lectura i així aconseguir mantenir la fidelitat del lector. La vida de la Joana E. ens és mostrada amb un despullament tal d’artificis i amb un to intimista tan efectiu que ens sentim formant part d’aquestes vivències.

Encara fent referència al to intimista, el fet que la narració sigui en primera persona, com una confessió o una rondalla explicada vora el foc, a banda d’assolir aquesta proximitat entre la narradora i el lector, també ha cridat l’atenció perquè en tot moment hi roman un punt d’intriga i d’acció. Dit d’una altra manera: la inflexió d’intimisme no avança en detriment del ritme narratiu.

El personatge de la Joana E., com a protagonista de la novel•la, és un personatge ple, complex, que evoluciona amb coherència pàgina rere pàgina i que provoca una certa solidaritat per part del lector. Però hi ha, sobretot, un altre personatge que s’ha destacat a bastament al llarg de la tertúlia: la dida Maciana. Una dona que esdevé un puntal de la Joana; que per la seva formació sempre es manté al seu lloc, al costat de la senyora, però que duu aquesta obligació al terreny personal i crea uns llaços afectius dignes de ser tinguts en compte. A més, ens ha recordat un altre personatge d’una lectura que vam efectuar en aquestes mateixes Tardes literàries, concretament el mes de gener de 2009: l’Aineta, la criada de tota la vida dins la novel•la El jardí dels hostes, de Pilar Duocastella.

En definitiva, Joana E. ha estat una bona lectura per començar a plegar veles de cara a l’estiu. Malgrat que, no ens oblidem: encara ens queda una reunió de Tardes literàries!

Sílvia Romero
Maig 2010

Cap comentari: