1. L'AUTORA: Jane Austen
Va néixer a una rectoria a Steventon, Hampshire, Anglaterra, 1775 i va morir a Winchester, Hampshire, 1817. Va ser la benjamina dels set fills del Reverend George Austen. Dos dels seus germans James i Henry van seguir la carrera del pare i es van fer clergues; Francis i Charles van seguir la carrera naval. Amb la seva germana Cassandra, va mantenir una estreta relació durant tota la vida. L’únic retrat de Jane Austen es un esbós rudimentari fet per Cassandra (National Portrait Gallery de Londres).
L’any 1783, va ser educada breument per un familiar a Òxford, després a Southampton, i va assistir a una escola de senyoretes en l’abadia de Reading, Berkshire. El seu singular i avançat nivell d’educació pot haver contribuït a la seva primerenca afició per la literatura, havent començat la seva primera novel•la l’any 1789.
Les seves obres més importants són: Orgull i prejudici (1797), Seny i sentiment (1812), Mansfield Park (1814), Emma (1816), L’abadia de Northanger (1818), Persuasió (1818, pòstuma), considerades com clàssics de la literatura anglesa i s’han adaptat al cinema i a la televisió.
Sir Walter Scott va lloar la seva obra:
"Aquesta jove dama té un talent per a descriure les relacions de sentiments i personatges de la vida corrent, que és per a mi el més meravellós amb què he topat."
La seva penetrant anàlisi de la societat de l’època, unida al seu magistral ús del la narració indirecta i de la ironia, fan d'Austen una de les més influents i estimades novel•listes del segle XIX.
2. L’OBRA: Mansfield Park
El personatge principal, Fanny Price, és una jove d’una família relativament pobre, criada pels seus oncles rics, Sir Thomas i Lady Bertram, en Mansfield Park. Ella creix amb els seus quatre cosins (Tom, Edmund, Maria i Júlia), però sempre la consideren com inferior a ells (la tia Norris s’encarregarà de recordar-ho constantment); únicament Edmund es mostra veritablement bo amb ella.
A Mansfield Park, veurà un món d’oci i refinament on els jocs i les festes, les excursions a cavall, la música i les mascarades deixaran poc a poc de ser innocents diversions per alimentar estratègies de seducció. El món representat oculta una veritat perillosa, doncs mentres més fals, més seductor, i sol la Fanny, des del seu silenci serà capaç de veure les seves conseqüències i amenaces.
Mansfield Park descriu els vaivens d’un ordre que es desfà i es restaura contínuament, enganyosament, a través dels ambigus ulls d’una joveneta a qui s’ha assignat la sort d’una ”cenicienta”, però també el seu destí.
Les novel•les de la Jane Austen contenen un missatge instructiu, assenyalen el bon comportament i aporten una espècie d’experiència fictícia, sempre mantenint els principis clàssics aristotèlics de versemblança, és a dir, que sigui conforme a la realitat i ofereixi, per tant, una història on els elements que la constitueixen es prestin a la veracitat dels fets que es narren.
3. La tertúlia
El club de lectura de la biblioteca Manuel de Pedrolo estava indicat pel divendres 18de febrer de 2011 a les 18 hores. La majoria de persones inscrites al club són dones; i en aquesta ocasió totes ho eren (no va a assistir cap home). Aquesta vegada, l’obra triada pertany a la literatura anglesa del segle XIX (Mansfield Park) i l’autora, una dona (la Jane Austen)
La sessió va començar fent, en primer lloc i, com teníem internet a la nostra disposició, un comentari al detall del quadre Mr and Mrs Andrews, 1749, de Thomas Gainsborough (apareix a l’edició de 1995 en castellà) per comentar el fet de presentar una pintura inacabada, intencionadament, de l’artista.
Després es van iniciar els comentaris individuals sobre el llibre coincidint en què l’obra els va agradar i ho van demostrar perquè, en ocasions, apareixien diverses converses alhora. Van aportar diferents punts de vista, interessant-se per les opinions de la resta de les assistents.
Es van tractar els temes més importants que apareixen a l’obra com, per exemple, la situació de la dona al segle XIX, on el principal destí de les dones era aconseguir un bon casament. L’autora apunta la intransigència de la societat de l’època quan es tracta de pensar lliurement i no seguint les normes establertes.
Com sabíem que hi ha versió de l’obra en cinema, van visionar uns capítols i van tenir ocasió de veure com eren els personatges i alguns passatges del film. Però van comentar que, com sempre es diu, el llibre és millor que la versió cinematogràfica.
Antonia Santana Navas
Febrer 2011
