Cinc cèntims de la tertúlia del divendres 27 de gener de 2012 ...
Marcos Montes, de David Monteagudo
1. L’autor
Escriptor gallec resident a Catalunya, neix a Viveiro (Lugo) el 1962. Treballador d’una fàbrica de cartrons del Penedès i aliè als ambients literaris del moment, hom considera que la seva vocació literària és relativament tardana tot basant-se en la data de publicació de la primera novel·la, quan l’autor ja té els quaranta anys.
Aquesta, publicada el 2009 sota el títol de Fin es converteix de seguida en un autèntic èxit de públic i rep una acollida excel·lent per part de la crítica, que remarca la seva increïble qualitat literària alhora que valora en especial la mescla de gèneres que realitza (novel·la de terror, novel·la apocalíptica...).
Amb tot, cal assenyalar que Fin no és en realitat la primera novel·la que escriu, sinó la primera novel·la que és editada. Posteriorment, però, i gràcies a aquest èxit, també ha publicat Marcos Montes (2010) i Brañaganda (2011). També aquest any 2011 l’autor rep el Premi Mandarache, atorgat per l’Ajuntament de Cartagena, per la seva novel·la Fin.
2. L’obra
El protagonista d’aquesta novel·la, Marcos Montes, es lleva de matinada per anar a treballar a la mina. Durant la curta estona que el veiem moure’s per la casa, abans de marxar, sabem que està casat i que la seva dona està embarassada. Però aquell dia hi ha alguna cosa, algun fet, que ni ell mateix no acaba d’explicar-se. Una sensació intangible i etèria. Més tard i quan ja és dins la mina, Marcos Montes rememora l’estrany somni que ha tingut aquella nit, i just aleshores es produeix un ensorrament. Després de l’accident Marcos Montes busca els companys per intentar trobar, entre tots, una sortida.
Aquest és el plantejament inicial de la novel·la Marcos Montes, però la història que l’autor ens presenta no es mourà només per aquest terreny de l’acció i l’aventura, sinó que s’endinsarà en els laberints de l’ànima humana i ens mostrarà diversos sentiments. Per una banda l’amor adolescent i la pèrdua d’aquest de la forma més nefasta possible. Per altra banda l’essència i la necessitat del perdó, tant el que cal dirigir vers els altres com el que hom necessita concedir-se a si mateix.
És una novel·la breu que beu de la mitologia més clàssica, que juga amb la simbologia de l’escenografia, dels objectes, dels personatges que hi apareixen. Una novel·la breu amb un final que no pot deixar-nos, de cap de les maneres, indiferents.
3. Tertúlia del divendres 27 de gener de 2012
Iniciem el 2012 amb una nova trobada del Club de Lectura Tardes Literàries, i aquest cop amb una lectura que cal emmarcar en un projecte de més gran abast, organitzat i promogut per les biblioteques de la comarca: la Trobada de Clubs de Lectura al voltant de l’obra de David Monteagudo (http://elsnostresclubs.wordpress.com/). A causa d’això comptàvem, en aquesta ocasió, amb la presència d’Imma Martínez, una de les coordinadores d’aquesta activitat (a banda de Laia Bertran, responsable de la biblioteca Manuel de Pedrolo, de Sant Pere de Ribes, i Núria del Campo, responsable de la biblioteca Torras i Bages, de Vilafranca del Penedès).
La tertúlia sobre Marcos Montes, de David Monteagudo, ha resultat clarament enriquidora. Malgrat que ben sovint ens trobem en aquesta situació, encara ens sobta que d’un llibre breu com aquest se’n puguin extreure tants temes i reflexions.
En general l’obra ha agradat a la majoria de membres del Club, tot i que, també en termes genèrics, hom ha considerat que no és un llibre dels que deixen petjada un cop llegit.
Escrit amb un estil despullat d’artificis retòrics, per a alguns gairebé fregant el gènere periodístic, la novel·la planteja, molt breument i sense pretendre aprofundir, temes com l’homosexualitat, el racisme, el sentiment de culpa, les relacions personals en el món laboral, la capacitat de lideratge...
Hem indicat més amunt que l’autor no s’entreté en la utilització d’artificis retòrics, però en realitat tota la novel·la esdevé una gran metàfora sobre la mort. O més concretament sobre el túnel, el camí que marca aquest trànsit entre vida i mort. En aquest sentit vam coincidir a considerar un gran encert i una mostra d’habilitat narrativa per part de David Monteagudo el fet que, des de la primera frase, condueixi el lector fent-li creure una realitat determinada quan, en definitiva, el que té lloc dins la història n’és una altra (i no donarem més detalls per no fer d’spoilers literaris).
En definitiva Marcos Montes és un llibre breu de lectura amena, tot i que no desperti grans passions lectores.
Sílvia Romero
(gener 2012)
