dimarts, 3 de maig de 2016

Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertulia del passat divendres...

Júlia M., de Sílvia Romero i Olea

Tertúlia de divendres 29 d’abril de 2016 (per la clubaire Quima Albalate)

Un llibre de lectura addictiva i amable que ha agradat al 100% a les persones presents. De forma general es destaca:

L’estil epistolar: Les cartes ajuden a pujar la intensitat del relat i a baixar la tensió, quan convé, de les emocions que es mostren.
La centralitat envers els personatges femenins: Agrada l’esforç per aprofundir en els  sentiments i vides d’aquestes dones.
Presentació sintètica: Es considera una història rica i complicada on s’agraeix la dificultat afegida de ser presentada tan sintèticament. Aquest aspecte la fa fàcilment  comprensible i entenedora.

Fem una anàlisi intensa de la novel·la en busca d’errors argumentals. Finalment restem d’acord en que a les cartes sobta que la mare, escrivint a la filla, signi sempre amb el seu nom de pila i sense afegir la paraula “mare” per cap lloc. Seguint aquest fil l’autora ens ajuda a fer la reflexió de que potser, en tractar-se d’unes cartes escrites per una dona nascuda a començaments de segle XX, sense massa estudis, són massa ben redactades. Iniciem un ric discurs sobre el tema, que acabem en l’acord de que aquesta llicència permet una millor comprensió del relat.

Entrant als valors que descriu el llibre s’ha parlat de la inflexibilitat d’unes normes socials que obliguen a amagar moltes realitats i que han portat tant de patiment a moltes persones. Dels personatges, aprofundim més extensament en:

L’Antònia, hem buscat els motius del seu silenci i perquè tria escriure com a manera de destapar els secrets.
L’Elisa, en general és trobada com una persona “fleuma”, amb poca capacitat de decisió. Es reconeix el viatge iniciàtic a què se sotmet en el relat i un cert canvi cap a enfortir-se.
La Clara, personatge estimat, punt d’equilibri i amb alta capacitat de comprensió.
La Jujú, com a símbol de resistència amable.

La presència de l’autora ha estat molt festejada, donat que ens ha revelat interioritats de la novel·la, detalls i anècdotes que han agradat molt. D’alguns d’aquets detalls, hem fet pacte de silenci. Només participant d’aquests cercles de lectures es pot arribar a moments tan màgics.

Totes aquestes paraules les hem resumit en dues: És aquest un llibre MOLT MACO.

·      L’autora

Sílvia Romero (Barcelona, 1962) és escriptora, conductora de clubs de lectura i llicenciada en Filologia Catalana. S’inicia amb l’escriptura de contes infantils (revista Tretzevents), i posteriorment passa a la narrativa breu per a adults, obtenint diversos guardons i editant en llibres d’autoria compartida. Però la consolidació del gènere li arriba amb el recull Verbes (III Premi Ramon Planes de Narrativa Breu). En poesia col·labora en el llibre solidari Jocs de guerra. Cosa d’infants (coautoria amb Alícia Gili), i recentment el seu poemari ABCdari poètic resulta guanyador del premi Francesc Badenes Dalmau 2015 (edició prevista per al juny de 2016). En teatre veu publicada, el 2012, la seva obra Verí, finalista del 8è Concurs Literari Vila de Gràcia.

Però la seva dedicació és la novel·la: Amor a sang freda (finalista II Premi Sèrie Negra de Novel·la); Ànima mesquina (XVII Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó); Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres (V Premi Lleida per a Projecte de Novel·la -coautoria amb Alícia Gili); Júlia M. (IV Premi Ramon Roca Boncompte); El camí del Bandama Vermell (Premi Columna Jove 2009 -coautoria amb Alícia Gili); Foc grec (Premi de Narrativa Ciutat de Manlleu 2013); El plagi (Premi El Lector de l’Odissea 2013); Parèntesi (accèssit II Premi La Verònica Cartonera de Novel·la Curta).

És sòcia de l’AELC; ha ocupat el càrrec de Presidenta de l’ARC; col·labora en la revista Lo Càntich (de la qual en va ser Directora), i en els programes Tirant de llibres i Contes per somiar (Punt 7 Ràdio Sant Celoni); és membre fundador de la Revista de creació literària Inèdits; nomenada escriptora De Capçalera de la biblioteca Ramon Bosch de Noya el 2015; i autora convidada de la “V Trobada de Clubs de Lectura de l’Alt Penedès i el Garraf”.

·      L’obra

La Júlia M. o Júlia Muntanyola, més coneguda amb el sobrenom de Jujú, és una velleta de setanta anys a qui tothom considera una bellíssima persona. L’Elisa, la veritable protagonista de la novel·la, se la trobarà de veïna en canviar-se de pis. A partir d’aquesta premissa arrenca la història de Júlia M., una narració que ens transporta del món familiar i quotidià del vell barri barceloní del Poble Sec, cap a un passat que ens absorbeix amb una espiral de trobades i sorpreses. Una mare amb una espina clavada al cor. Un degoteig pausat de cartes. Un secret adormit en el silenci. Una crònica antiga d’anhels de llibertat. Una de tantes petites seqüències que forgen la genealogia de la humanitat.

L’autora ens fa entrar en una història de sentiments, però també ens endinsa vers un repàs de la nostra memòria històrica, amb dones enfrontades a la seva realitat i a elles mateixes. Ens parla de l’Elisa, que veu el seu món trencat en el present; de l’Antònia, que ens rememora el passat a través de les seves cartes; de la Jujú, que serveix de nexe entre ambdues èpoques. El resultat és una narració fascinant plena de tendresa i humanitat, i el lector ho rep amb petites mostres dosificades mitjançant uns diàlegs àgils i farcits d’humor, unes cartes que mantenen la intriga i l’interès capítol rere capítol, i les reflexions de la protagonista, que uneix les diverses trames en un sol argument.

Sílvia Romero

(abril 2016) 

Cap comentari: