dijous, 27 d’octubre del 2016

Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...

La llista dels meus desitjos, de Grégoire Delacourt
(traducció: Maria Llopis Freixas)


Tertúlia de divendres 21 d’octubre de 2016

En ocasions els llibres d’aparença senzilla són els que aporten més tertúlia, més contrast d’opinions, més dialèctica. I això és el que ha passat a la trobada d’octubre del Club de lectura Tardes literàries en comentar la novel·la de Grégoire Delacourt La llista dels meus desitjos

Perquè Jocelyne Guerbette, la protagonista d’aquesta història, duu una vida com tantes d’altres i el seu ha estat un passat també com tants d’altres. Ha patit pèrdues i ha viscut situacions doloroses, alhora que ha gaudit d’una infantesa sense preocupacions i d’uns primers anys de matrimoni feliços. Tots aquests aspectes ja provoquen que el lector creï empatia amb el personatge. Potser s’hi identifica o potser no, però comprèn les seves emocions. I quan la vida de Jocelyne comença a canviar en saber que ha guanyat el premi més gran de la loteria, el lector també entén les pors i els dubtes.

En general les clubaires han valorat la lectura d’amena i àgil, amb diversos elements que t’obliguen a reflexionar. Perquè, per exemple, no ha hagut un acord gaire unànime sobre el final de la novel·la i la situació en què queda la protagonista. Acaba bé? Acaba malament? La resposta es troba en el concepte que cadascú de nosaltres, els lectors, tingui sobre què és la felicitat.

I aquest ha estat un altre dels grans temes que s’han debatut al llarg de la trobada. Hi ha qui considera que Jocelyne, en iniciar-se la novel·la, és feliç. Hi ha qui considera que no és ben bé feliç, però es troba còmoda amb allò que té i accepta aquesta estabilitat. Hi ha qui, en base a aquest suposat conformisme, la qualifica d’ingènua. O d’innocent. I pel contrari hi ha qui pensa que és una dona valenta. Com podeu veure: opinions de tota mena.

Els altres personatges que van apareixent en passar pàgines (el seu home, les amigues perruqueres, la periodista que vol fer-li una entrevista, els fills de Jocelyne...), tots ells, en general, ens aporten més dades per entendre que la protagonista, en descobrir que és la guanyadora de la loteria, necessiti temps. Temps per pair la notícia. Temps per valorar els possibles canvis que tindran lloc en la seva quotidianitat. Temps per fer llistes i llistes i llistes dels desitjos i il·lusions que l’han acompanyada sempre i que, curiosament, aniran variant a mesura que avancem al seu costat en la història que es narra en el llibre. I els elements que configuraran les seves llistes cada vegada esdevindran menys materials i passaran al terreny més emocional.

Perquè... tornem a la pregunta anterior: ¿què és la felicitat?

Per l’altra banda, una idea que ha planat durant la nostra trobada ha estat que, dins la novel·la La llista dels meus desitjos, el fet que li toqui la loteria és el més intranscendent de tots, ja que l’important és el retrobament amb ella mateixa, l’essència del que en realitat és ella i l’acarament amb allò que de debò desitja.

Durant la trobada del club s’ha parlat de molts altres temes, però amb aquest resum ja ens podem fer una idea de la capacitat que té aquesta novel·la per fer que el lector reflexioni, tal com ho fa Jocelyne, sobre el valor d’allò que tenim al nostre voltant.

L’autor

Escriptor francès (1960), va iniciar-se com a publicista treballant per a una empresa de publicitat entre el 1982 i el 2004, any en què va fundar la seva pròpia agència. Anys després, el 2010, publica la seva primera novel·la autobiogràfica:  L’écrivain de la famille (L’escriptor de la família), de la qual es van fer nombroses edicions i va rebre reconeixements com el premi Marcel Pagnol, el premi Rive Gauche i el premi Coeur de Franc. En aquest llibre explica la història d’un nen de set anys que escriu un poema força dolent però que agrada molt a la seva família. Aquest fet provocarà que, sempre que necessitin un petit text de celebració, recorrin a ell, i d’aquesta manera el narrador (l’obra està escrita en primera persona) acabarà mostrant les misèries quotidianes de la família.

Al cap de tot just un parell d’anys apareix la novel·la que tractarem al club de lectura Tardes literàries: La llista dels meus desitjos (2012), obra de la qual s’han venut més d’un milió d’exemplars. Va ser adaptada al teatre el 2013 i duta al cinema el 2014.

Amb posterioritat a aquests èxits ha publicat noves obres, també aplaudides pels lectors:

- La première chose qu'on regarde (La primera cosa que es mira), editada el 2013 i que va provocar una demanda per part de l’actriu Scarlett Johansson per atemptar la vida privada (s’esmenta el seu nom en descriure un dels personatges), cosa que va col·laborar a la venda d’exemplars.

- On ne voyait que le bonheur (Sols es veia la felicitat), editada el 2014, on narra la vida d’Antoine, l’encarregat de detectar fraus en una companyia d’assegurances. L’obra va rebre el reconeixement de Millor novel·la de 2014, atorgat pels periodistes de Le Parisien.

Les quatre estacions de l’estiu, editada el 2015, on narra les relacions amoroses de quatre parelles, d’edats diferents, durant un mateix estiu. 

L’obra

La protagonista de la novel·la és Jocelyne Guerbette, de quaranta-set anys, propietària d’una merceria de la població d’Arràs i coneguda pel blog que condueix sobre costura, ja que ella sempre ha somiat convertir-se en estilista de moda a París. Està casada des de fa vint-i-un anys amb Jocelyn, treballador de la Häagen-Dazs, i tenen dos fills que ara ja són grans: Romain, que va deixar els estudis i es va posar a viure amb una noia i a treballar de cambrer; i Nadine, que viu a Anglaterra i es dedica als curtmetratges.

Gairebé a les primeres pàgines també coneixerem el passat de Jocelyne. Els pares eren un matrimoni feliç i se l’estimaven, però la mare va morir tot d’una, al carrer i davant de Jocelyne, quan aquesta tenia disset anys; poc després el pare va emmalaltir i ella va començar a treballar en una merceria. Al cap d’un parell d’anys qui va morir va ser la propietària de l’establiment, i el fill d’aquesta va proposar a Jocelyne que li comprés el negoci.

Com podem veure i malgrat les dissorts, es tracta d’una vida més entremig de tantes altres. Però Jocelyne, que com ella mateixa diu té tendència a aconseguir que les coses, tant per bé com per mal, sempre li toquin a ella, un dia juga a la loteria empesa per dues amigues i guanya. És a partir d’aquest moment quan tot plegat començarà a canviar perquè, amb tants diners per assolir els somnis de tota una vida, opta per prendre-s’ho amb calma i anar pensant i fent llistes de prioritats.

Què és el més important per viure? Quines són les persones que sempre trobes al teu costat? En qui has de pensar si vols compartir la teva sort? Com mantenir l’equilibri entre el dia a dia del passat i la nova quotidianitat que se’t presenta? Totes aquestes són preguntes que, d’una o altra manera, es qüestiona Jocelyne. I són aspectes que el narrador, amb un estil àgil i en ocasions irònic, provoca que també el lector es plantegi.

Una novel·la fresca amb un rerefons per reflexionar.

Sílvia Romero
(octubre 2016) 

1 comentari:

Montse ha dit...

Interessant, el llibre (que no he llegit però que m'heu fet venir ganes de llegir) i les diverses maneres de veure'l (o de llegir-lo, o d'entendre'l. Sempre ho dic, jo, que hi ha uns quants nivells de lectura i de vegades, un mateix llibre, el podem interpretar de mil maneres diferents! (bé, potser mil són massa!) :)