Cinc cèntims de la tertúlia ...
Ànima, de Wajdi Mouawad
(traducció: Anna Casassas)
Tertúlia de divendres 23 de setembre de 2016
Ànima, i aquells que coneguin altres obres d’aquest autor ho podran verificar si ho consideren oportú, és una novel·la que duu el segell inconfusible de Wajdi Mouawad. Duresa, cruesa, violència, sexe, salvatgia... són molts i diversos els qualificatius que podríem usar per definir les diverses matèries que ens ofereix.
Amb tot i com no podia ser d’altra manera, aquest registre narratiu té seguidors i detractors, i això és el que hem pogut copsar a la primera trobada de curs del Club de lectura Tardes literàries. Perquè la divisió d’opinions sobre la lectura ha estat, potser, una de les constants més destacables de la tertúlia.
Per exemple, així ho hem vist en el capítols o fragments on la veu narradora s’amaga rere els personatges animals, amb descripcions minucioses de moviments i pensaments. Una part dels membres del club han valorat positivament aquest recurs perquè, en general, suavitzava la duresa de la narració i, per contra, un altre grup de clubaires l’han valorat en negatiu perquè aquests fragments es converteixen en un fre, unes paraules que els semblaven gratuïtes per a l’avenç de la història.
Un altre exemple d’aquesta dualitat el trobem, justament, en l’interès vers la història que se’ns explica a Ànima. Un sector de lectors, malgrat la cruesa dels fets que se’ns mostren, s’ha sentit atret per l’evolució dels esdeveniments, mentre que, en canvi, un altre grup ha comentat que en cap moment els ha interessat o captivat la història perquè els semblava poc lligada i un tant difusa.
Aquests aspectes ens han portat a remarcar com s’estructura la novel·la. Perquè si bé el llibre presenta quatre apartats formals (amb canvis de punt de vista narratiu que enriqueixen la narració), en realitat i a nivell temàtic només trobem dues parts. En la primera se’ns mostra l’assassinat de Léonie i la persecució, per part del protagonista, del culpable. Mentre que en la segona ens endinsem de ple en la recerca de la pròpia identitat, dels orígens, de la veritat.
I quant a aquests dos apartats temàtics cal dir que sí s’ha produït unanimitat en valorar el segon com a millor presentat i més interessant per als lectors del Club de lectura Tardes literàries.
Altres aspectes que han anat sorgint al llarg de la tertúlia han girat al voltant de la crueltat i l’absurd de les guerres, i de les atrocitats i comportaments inhumans que arrosseguen. També s’ha tractat el tema de les diferències ètniques i el classisme que encara existeix avui en dia arreu. S’ha parlat del concepte de família, ja que el rol familiar que presenta el protagonista és totalment desestructurat.
I per descomptat, i per citar una sola matèria més de les comentades al llarg de la tertúlia, s’ha plantejat el sentit del títol, Ànima, així com la figura del llop que acompanya al protagonista: existeix, realment, o és una al·legoria o metàfora de la veritat que a poc a poc va descobrint i es va senyorejant d’ell?
Com he dit a l’inici, Ànima, de Wajdi Mouawad, és una novel·la que de forma habitual o bé apassiona o bé provoca un profund rebuig. Però tal com s’indica a la ressenya, rarament deixarà el lector indiferent. És una novel·la que remou, que sacseja. Amb tot el que això pot comportar.
L’autor
Wajdi Mouawad va néixer l’any 1968 al Líban, en una localitat cristianomaronita envoltada d’enclavaments drusos. La guerra civil libanesa va obligar la seva família a buscar refugi a Beirut, posteriorment a emigrar cap a França el 1977 i, cinc anys més tard, al Quebec, on ell va obtenir la nacionalitat canadenca.
És actor, cineasta i un dels dramaturgs i escriptors d’expressió francesa de més rellevància del panorama actual. El 1991 es va diplomar en interpretació a l’Escola Nacional de Teatre de Canadà; entre el 2000-2004 va dirigir el Teatre de Quat’Sous de Mont-real; el 2005 va fundar les companyies “Au carré de l'hypoténuse” a França, i “Abé carré cé carré” a Mont-real amb Emmanuel Schwartz.
La tetralogia de teatre èpic La sang de les promeses, escrita i dirigida per ell i que inclou les obres Litoral, Incendis, Boscos i Cels, li va obrir les portes al renom internacional. El conjunt de la seva obra, compromesa amb la denúncia de les grans atrocitats contemporànies, li ha valgut el Gran Premi de Teatre de l’Acadèmia Francesa (2009).
La novel·la Ànima és la segona irrupció d’aquest autor en el camp de la narrativa i ha obtingut tot un seguit de guardons i reconeixements: Gran Premi Thyde Monnier de la Societat General d’Homes de Lletres, Premi literari Deuxième Roman de Laval, Premi Phénix de literatura, Premi Méditerranée i Premi Llibreter 2014 atorgat pel Gremi de Llibreters de Catalunya.
L’obra
Ànima és d’aquelles novel·les que converteix les seves pàgines en capes i capes que el lector va pelant i repelant per tal d’arribar al cor, al nucli de la història. O com tan bé anuncia el propi títol, a l’ànima. El contundent inici de la novel·la ja avança, també, la potència i intensitat del que hi trobarem.
Per situar-nos una mica, fem un cop d’ull a l’argument. El protagonista, Wahhch Debch, arriba un vespre a casa seva i troba la dona salvatgement assassinada. I noti’s aquesta redundància voluntària perquè, òbviament, tot assassinat és una manifestació de salvatgia, però en aquest cas cal remarcar ambdues paraules amb tota la intensitat semàntica que aporten. Aquest crim actua de ressort en el protagonista i, més enllà de l’anorreament en què cau a causa de la tragèdia, dins d’ell es desperta l’evocació difusa d’unes imatges emboirades que no sap ubicar en el seu passat. Tot plegat li provoca la necessitat de buscar l’assassí, no tant per venjança, sinó per mirar-li els ulls i intentar entendre’s ell mateix. D’aquesta manera, la novel·la avançarà al mateix ritme en què s’aniran obrint les ferides, i amb elles fluirà una allau de records que el duran a la infantesa, quan de nen va viure la massacre de la població de Shatila.
Però a més la història d’Ànima, malgrat que tingui Wahhch Debch com a protagonista, serà narrada des del punt de vista de tot un seguit d’animals (gossos, coloms, gats, aranyes, mosques, ximpanzés...) que, d’una o altra forma, es creuen en el seu camí. Potser en una clara mostra per part de l’autor, Wajdi Mouawad, de contraposar la suposada barbàrie i brutalitat dels animals enfront de la coneguda cultura i civilitat dels humans.
Ànima és una novel·la crua que ens parla de la violència, però també de l’amor i la solidaritat. Cada lector podrà quedar-se amb una o altra capa de lectura, podrà conservar un o altre record de la lectura de la novel·la, però el que ningú no farà és quedar-se indiferent.
Sílvia Romero
(setembre 2016)
