La llibretera dins la llum, de Frank Andriat
Tertúlia
Ens trobem de nou amb un llibre que tan aviat
desperta passions com rebuig, però que totes les clubaires han llegit cridades
per aquest estil de prosa poètica que l’autor, Frank Andriat, va destil·lant
pàgina rere pàgina. En aquesta ocasió la confrontació d’opinions ha girat
entorn, precisament, de la dualitat entre el que podríem anomenar el fons i la
forma.
Dit d’una altra manera: un grup de lectores
s’han deixat seduir per la història que se’ns mostra a La llibretera dins la
llum, alhora que han fruït amb la sensibilitat narrativa; i un altre grup de
lectores han aplaudit l’esmentada sensibilitat narrativa però no consideren que
l’argument, la trama, tingui interès.
Aquest ha estat l’aspecte més discutit de la
trobada de Tardes literàries. En aquest sentit s’ha comentat, per una banda,
que som davant una novel·la amable i que aporta una lectura relaxada; i per
l’altra banda que malgrat la fluïdesa i la comoditat de lectura, malgrat la
boniquesa de la seva història, l’aportació d’aquesta lectura és nímia i
insubstancial.
En un altre ordre de coses ha hagut
coincidència a l’hora de ressaltar diversos detalls de la novel·la, com podria
ser l’ús que fa l’autor, per a les belles descripcions d’espais, dels jocs de
llum i ombres (posant èmfasi i incidint en la llum). De fet hi ha passatges que
podrien ser definits com quadres escrits, detallades pintures creades amb les
paraules. I en el cantó oposat la coincidència de criteris de les clubaires ha
girat entorn de l’excés de fortuïtats a l’hora d’explicar la història, fins al
punt que a algunes d’elles no els ha semblat creïble. Tot i que aquest ha estat
un tema força discutit i la valoració final s’ha mantingut empatada.
Més enllà de la trama i l’argument, el que ens
hem plantejat ha estat el tema: què pretén dir-nos l’autor amb aquesta
novel·la? Tot i que algunes veus han considerat que només intenta narrar una
bonica història, d’altres han considerat que el tema era la recerca de les
arrels i la idea de família; o també la recerca de la veritat; o potser la
creença en les segones oportunitats; o una lloança a la lectura i als
llibreters... Són diversos els temes que han anat sorgint al llarg de la trobada
i de tots ells hem anat desgranant els subtemes possibles, convertint aquest
títol en un clar exemple de lectura tertuliable.
Però si hi ha un aspecte en què tot el grup de
Tardes literàries ha estat d’acord, aquest és la bellesa i delicadesa d’aquesta
edició de la novel·la La llibretera dins la llum. Un estil de publicació que
avui en dia i en general no s’estila gaire i que, en aquesta ocasió, posa de
manifest i ens recorda que el llibre com a tal, com a objecte, pot ser un
excel·lent material.
L'autor
Escriptor belga (1958), ja de ben jove, de
fet encara adolescent, mostra el seu interès pel món literari tot creant amb
altres amics seus, estudiants com ell, la revista literària Cyclope (1973).
Tres anys més tard publica el seu primer poemari, Ocells de sang, i inicia els
estudis de filologia a la Universitat lliure de Brusel·les; estudis que
finalitza el 1980 presentant la tesi sobre l’obra de Jean Muno. Durant els anys
següents es dedica a la traducció, sobretot de novel·les d’autors espanyols i
argentins, i ja el 1986 publica la seva primera novel·la: Journal de Jamila.
A partir d’aquí combina la seva professió
com a mestre amb l’escriptura de novel·les i assaigs. Cal destacar que el 1992
escriu, amb els alumnes, un llibre sobre Jean-Jacques Goldman, i el 2001
publica Vocation Prof, on relata la seva experiència com a professor de francès
a l’escola de secundària Athénée comunal Fernand Blum.
Tot i que també escriu per a adults, Frank
Andriat duu molt arrelat el seu ofici d’ensenyant i visita sovint les escoles
per parlar dels seus llibres amb els estudiants. I una altra faceta que hom ha
destacat d’aquest autor és el suport públic manifestat vers l’organització
sense ànim de lucre Afganistan Lliure, a la qual va cedir els drets de la
novel·la Rosa afganesa.
Fins al moment només disposem de la
traducció de la novel·la que comentarem en el nostre Club de lectura, La
llibretera dins la llum, però té publicats prop d’una quarantena de llibres.
Alguns títols serien: Au bout du monde, La remplaçante, Depuis ta mort, Je
voudrais que tu..., Le Vieil enfant.
L'obra
La protagonista d’aquesta novel·la,
Marilina, gran amant de la lectura des de sempre, és també una jove enamorada
de l’ofici al qual s’ha vist abocada per les circumstàncies de la vida:
llibretera. En iniciar, nosaltres, la lectura de La llibretera dins la llum, la
trobem completament submergida en un volum, En un tren, que ha agafat de bon
matí una mica a l’atzar i una mica cridada per aquest títol ampli, genèric, i
alhora suggeridor; la trobem atrapada fins al moll de l’os entre aquelles
pàgines que l’allunyen de la realitat i li permeten viure altres vides. I també
és així com la troba el client que entra a la llibreria, passeja entre taules i
prestatges, observa amb atenció Marilina per la fruïció que transmet durant la
lectura, i acaba preguntant-li i interessant-se pel llibre que està llegint.
Fins al punt que acabarà comprant un exemplar per poder-ne gaudir també ell.
Però l’atracció de Marilina pel volum que
s’ha posat a llegir de bon matí va més enllà del simple plaer literari, ja que
té la sensació d’estar llegint la seva pròpia història. I aquest emmirallament
la trasbalsa amb desmesura perquè la duu a un record dramàtic que durant anys
ha fet mans i mànigues per superar. Un record que s’inicia en un viatge en tren
i una conversa amb un passatger desconegut.
Amb delicadesa, amb una narrativa sensible
i amable, anirem descabdellant aquest passat dolorós alhora que comprovarem, en
el camí d’aquesta descoberta, la màgia de la lectura, de la literatura. Dels
llibres. No en va la crítica ha considerat aquesta novel·la un clar homenatge
als llibreters, i Frank Andriat, en la dedicatòria que trobem en l’edició del
llibre, escriu: “Als llibreters, a les paraules vives que comparteixen.”
Sílvia Romero
