Trobada de cloenda dels Clubs de lectura

Cinc cèntims de la trobada de cloenda dels Clubs de lectura...

OCÀS I FASCINACIÓ. Eva Baltasar

A la trobada de cloenda dels clubs de lectura Tardes literàries i Dijous entre lletres vam comptar amb la presència de l’escriptora Eva Baltasar per comentar la novel·la Ocàs i fascinació (Club Editor, 2024). 

La poeta Alejandra Pizarnik va escriure: “Siento desde mi sangre que no quiero ver a nadie, ni conversar con nadie, y que nada me importa salvo el aprender a interesarme obsesivamente por la literatura”. Si canviem la paraula “literatura” per la paraula “Maria”, tenim un retrat fidel del la protagonista de la novel·la.

Començo comentant la novel·la pel final, per la segona part, per la Fascinació, perquè la majoria de lectors i lectores hem quedat perplexes, bocabadades, espaterrades, és a dir, fascinades amb la lectura d’aquesta segona part. Tot i la sorpresa, si llegim atentament la primera part veurem que l’Eva ja ens anuncia què prepara i cap a on anirà el final de la història. A la pàgina 17 escriu: “Vaig passar dos dies pensant en matar-la”. És cert que fa referència a un altre personatge, però la protagonista ja parla de matar. A la mateixa pàgina, una mica més endavant continua escrivint: “Vaig descobrir que el desig de matar no tenia res a veure amb el d’estimar. S’estima sense voler. Es mata a consciència”. Aquesta idea de matar, i el fet posterior de fer-ho, em sembla una evolució lògica en la seva narrativa. Si heu llegit les seves novel·les anteriors, les que formes el Tríptic, recordareu que la protagonista de l’última, de Mamut, gairebé va matar un dels personatges (el pastor); de fet, pensa que ho ha fet. Per tant, a la següent història, l’Eva havia d’anar una mica més enllà. I així ha estat. A la pàgina 37 ens deixa una altra pista: “Es pot morir per accident i assassinat”. Tot i que oposa el desig de matar al d’estimar, és evident que l’assassinat de la Maria és necessari per tal de poder adorar-la: Maria és l’objecte de la seva devoció malaltissa.

A més de les referències a morir/matar, l’Eva ens prepara visualment per al que vindrà. L’espiral que representa Ocàs acaba amb una frase que no enllaça directament amb cap altra: “Però estic sola i el timbre insisteix”. A continuació trobem el títol de la segona part ben marcat i separat, amb una citació del Poema del Gilgamesh. L’Eva vol que ens quedi clar que ve una altra cosa, i ens prepara per al viatge, ens fa aturar-nos i reprendre la lectura. Comença amb aquesta frase: “Maria no és una dona com les altres”. Fixeu-vos que escriu Maria sense l’article en una clara referència a la verge. No és casual, la tria, és un símbol, és la mare per excel·lència i objecte d’adoració per a milions de persones. Segurament en aquest punt de la història no ens esperàvem la cruesa dels esdeveniments, i això a mi m’ha fascinat; m’encanta que les històries tinguin una resolució zero previsible. Em sembla que ha quedat clar que soc team Fascinació.

Pel que fa a Ocàs, m’ha encantat retrobar-me amb la prosa característica de l’Eva: el ritme marcat, les frases poètiques com ara “el camí de l’escorxador porta inscrit el rastre de la bestialitat”, “ser com tothom, que és ser ningú”, “les paraules són de blat i seques poden tapar-te”, “el dolor no és un puny, és una màquina” o “Una casa no t’acull, et conté”. També els temes que toca són variats i inesperats: la desesperació, els desemparats, la por, l’educació, la desconfiança (i la confiança) o la ciutat com a depredador, tema que enllaça amb la idea que el moviment és vida, per això la protagonista no para quieta per la ciutat.

Per últim, un element que també m’ha agradat molt és com es veu i com es defineix la pròpia protagonista: “Porto anys actuant, inspirant confiança, traint aquesta inspiració. La violència pren moltes formes”; Reconec totes i cadascuna de les veus que porto dintre. Les que argumenten i les que manen. Les del pànic i les d’alarma. Les veus adolorides sempre autoritàries i les veus acusadores que es propaguen. Si pogués disposar del meu cap com d’una casa, trobaria un lloc per a cada veu”.

Gaudiu de la lectura.
Moltes gràcies, Eva!

Raquel Casas Agustí
Conductora del Club