dijous, 3 de desembre de 2020

Club de lectura Tardes literàries

 Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...

Terra aspriva. Un western, de Sebastià Bennasar

Tertúlia: 

Aquest mes de novembre, com ja és habitual en les trobades del Club de lectura Tardes literàries, hem celebrat la sessió del club dins el cicle “Biblioteques amb DO”. Malauradament, a causa de les restriccions actuals imposades per combatre la pandèmia, no hem pogut comptar amb el piscolabis i la copa de vi que altres anys degustàvem mentre conversàvem al voltant del llibre seleccionat. I per l’altra banda les circumstàncies tampoc no han propiciat l’assistència de l’autor, Sebastià Bennasar, a la tertúlia, un compromís que ja teníem acordat però que en el darrer moment ha estat impossible dur a terme.

Una primera ronda de valoracions sobre Terra aspriva. Un western, guanyadora del “Premi de Novel·la Curta Celler de lletres 2018”, ens ha permès comprovar que es tracta d’una lectura àgil i dinàmica, que avança amb amenitat i vivesa. I s’ha remarcat la riquesa expressiva de què fa gala l’autor, qui, alhora, és capaç de diferenciar el lèxic emprat en la narració pròpiament dita, del lèxic que insereix en els diàlegs (sobretot en el cas d’algun personatge d’estrat social i cultural baix).

Ha cridat l’atenció, ja en els primers moments de la tertúlia, la profusió de temàtiques que se’ns plantegen al llarg de la lectura. Unes matèries que es van desplegant, sobretot, al llarg de la primera part de la novel·la, alhora que també és en aquesta primera part on trobem la presentació dels diversos personatges. D’aquesta manera en el primer capítol coneixem el personatge de Baltasar, i amb ell entrem de ple en el concepte de l’amor a la terra. En el segon capítol ens trobem al bell mig de la problemàtica del jove Marc i els seus pares, que a causa de la crisi es veuen immersos en una situació de clara precarietat laboral. Si passem al tercer capítol l’autor ens mostra dos nous personatges, la Margarida i el seu fill Francesc, i a aquests dos els acompanyem en la seva fugida per evitar els maltractaments de què són objecte. I així anem passant de capítol en capítol, coneixent un i altre personatge, i entrant en una temàtica concreta en cadascun dels casos.

Hi torno, doncs: la profusió de matèries que apareixen en la novel·la ha estat objecte de debat al si de la nostra sessió de club de lectura. Algunes clubaires han considerat que potser n’hi ha en excés i que haurien preferit aprofundir més en alguna d’elles en lloc de, tot just, oferir pinzellades. Però per l’altra banda altres clubaires han valorat aquesta abundància temàtica com un plantejament que ens obliga, a nosaltres, els lectors, a interpel·lar-nos sobre totes aquestes qüestions. Independentment de la intensitat amb què les hagi tractat l’autor.

Amb tot, el que també s’ha considerat és que el tronc temàtic més potent és el de la violència de gènere: el maltractament, la capacitat de resistència de la víctima, el moment clau a partir del qual aquesta reacciona, la fugida... Tot plegat és l’eix central de la novel·la, i a partir d’aquest eix s’originen els altres temes.

Quant als personatges, hem convingut que n’hi ha dos que sobresurten d’entre el ventall que hi trobem: Baltasar i Margarida. I d’aquests dos, les clubaires han empatitzat més amb Baltasar que no pas amb Margarida, i fins i tot han considerat que és el personatge exposat amb més profunditat, tot i que la problemàtica plantejada en la novel·la apareix de la mà de Margarida. Dit d’una altra manera: han conclòs que Baltasar pot ser considerat l’eix vertebrador que sustenta la novel·la.

També el final de Terra aspriva. Un western ha estat motiu de tertúlia. Algunes clubaires han comentat la possible previsibilitat d’aquest desenllaç; d’altres no han estat d’acord amb aquest aspecte, però han remarcat certa precipitació.

Sigui com sigui, i ja per anar tancant aquest breu resum del que s’ha discutit durant la trobada del Club de lectura Tardes literàries, la novel·la ha propiciat una entretinguda i distesa tertúlia.

L’autor:

Sebastià Bennasar (Palma de Mallorca, 1976) és escriptor, traductor i periodista. Llicenciat en Humanitats i màster en Història del Món per la Universitat Pompeu Fabra, ha treballat durant onze anys com a periodista al diari Baleares i al Diari de Balears. Entre agost de 2009 i maig de 2013 va viure a Lisboa.

La seva activitat professional es mou en els diferents àmbits esmentats: es dedica a la traducció, condueix clubs de lectura, organitza diversos esdeveniments literaris, publica articles d’opinió, manté el seu propi bloc...

Ha publicat obres de poesia, narrativa i assaig, algunes de les quals han obtingut reconeixements literaris. En novel·lística podem destacar, entre d’altres, Els blaus de l'horitzó (2006, Premi Pollença de novel·la), Connie Island (2007, Premi 25 d'abril Vila de Benissa), La mar no sempre tapa (2011, Premi Vila de Lloseta), Badia de Mindelo (2014, Premi Joaquim Ruyra), Macondo Beach (2018, Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils). En poesia tenim Passaport de sang (1998) i Breu blues de València (2007). I en l’àmbit de l’assaig alguns dels seus estudis fan referència a la història, evolució i característiques de la novel·la negra, com per exemple Pot semblar un accident: La novel·la negra i la transformació social dels Països Catalans, 1999-2010, o bé el títol 501 crims que has de conèixer abans de morir.

El 2018 va resultar guanyador del “4rt Premi de Novel·la Curta Celler de lletres”, certamen organitzat des de la Biblioteca Ramon Bosch de Noya i patrocinat per l’Ajuntament, amb l’obra Terra Aspriva. Un western, títol que comentarem en el nostre club de lectura.

L’obra:

Quan sentim a parlar de “western” el primer que imaginem és l’escenari de les pel·lícules de l’Oest americà que ens van arribar durant una de les èpoques daurades de la cinematografia de Hollywood. Però cal no oblidar que els seus orígens es troben en la literatura i que, a més de l’esperit d’aventura que impregnava aquestes narracions, el que ens oferien era una bona mostra de les tensions entre l’individu i la comunitat. I tot plegat mitjançant personatges potser un tant arquetípics, però que definien perfectament els diversos models de comportament de l’ésser humà en situacions límit.

Aquesta és la idea que ha recollit Sebastià Bennasar per escriure Terra aspriva. Un western. En l’obra trobem un paisatge que no té res a envejar al de les novel·les de l’Oest: el de les vinyes de les nostres comarques. I també hi trobem personatges que ens poden recordar alguns dels més típics de les històries i pel·lícules de l’Oest: l’home que lluita per conservar la terra, la noia desvalguda que necessita ajuda, el bandoler que actua per sobre de la llei, l’heroi que s’enfronta a les adversitats... fins i tot prostitució i una baralla de bar.

Terra aspriva. Un western és una novel·la que es mou entre el gènere d’aventures i el negre, però inclou aquell toc especial de l’autor, aquell que també trobem en altres obres seves: la denúncia. Temàtiques com el maltractament i la violència masclista, malauradament tant d’actualitat; o bé el salari precari de molts joves –i no tan joves- perquè no assoleixen cap lloc de treball digne; o també la situació dels treballadors del camp, en aquest cas fent referència a les vinyes; i encara podríem esmentar la set de venjança... totes aquestes problemàtiques apareixen dins la novel·la i forneixen una història àgil i amena amb personatges que se’ns fan propers perquè podrien formar part de la nostra quotidianitat.

Perquè com ha declarat el mateix autor, referint-se a la novel·la: “...el que m’interessa sobretot és l’ètica dels darrers homes i dones aferrats a una manera de fer tradicional, que entenen el contacte amb la terra d’una forma singular que, malauradament, s’està perdent amb la seva generació.”

Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.weebly.com
(novembre 2020)

Cap comentari: