dilluns, 25 d’octubre de 2021

Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del passat divendres...

Sortir a robar cavalls, de Per Petterson 
(traducció: Carolina Moreno) 

Tertúlia de divendres 22 d’octubre de 2021

Més d’una vegada hem comentat en les trobades del Club de lectura Tardes literàries que, rere una mateixa narració, hi ha tantes històries i emocions com lectors. Perquè llegim les mateixes paraules, les mateixes frases... però dins nostre es recrea una amalgama de sensacions, fruit de les nostres vivències i tarannà, que poden diferir ostensiblement. I en la tertúlia del mes d’octubre hem pogut constatar, potser més que mai, aquesta peculiaritat.

Sortir a robar cavalls ha rebut una valoració, en la primera ronda d’opinions, força dispar. Podríem considerar que malgrat que la majoria l’han valorat positivament, també un nombre important de veus han apuntat cert cansament davant les detallades descripcions que ens ofereix l’autor, i no només quant a la natura i els espais on es desenvolupa la novel·la, sinó també quant a les accions del protagonista, en ocasions narrades molt minuciosament. Un altre element que ha jugat en contra d’una immersió completa de les clubaires dins la història ha estat el caràcter fred dels personatges i la sensació d’estar llegint uns esdeveniments que ens queden molt lluny, no només des d’un plantejament geogràfic, sinó també des d’una perspectiva d’empatia emocional.

Curiosament, i amb això faig referència, de nou, a la frase amb què encapçalava aquest breu resum de la tertúlia, el que per a unes lectores ha significat un obstacle, per a d’altres ha constituït un interès afegit.

Sigui com sigui, i per tancar aquesta primera presa de contacte amb la lectura de Sortir a robar cavalls, el que totes hem convingut és que es tracta d’una novel·la escrita amb un bon pols narratiu i que convida a ser llegida.

Hem parlat, evidentment, de Trond, el protagonista. De nou la dualitat de percepcions s’ha posat de manifest. Un grup de clubaires ha trobat a faltar més dades al voltant del que ha estat la seva vida, i no s’han sentit còmodes del tot coneixent, només, els fets d’aquell estiu idolatrat d’adolescència i la seva situació actual, en arribar a la vellesa. Per contra d’altres han remarcat que precisament aquest buit informatiu és un estímul, perquè provoca que centris l’atenció en els dos moments claus de la vida del protagonista, i que són, evidentment, aquell estiu i l’instant des del qual ens està narrant la història.

També la qüestió del que anomenem “acció” ha estat debatuda. Perquè mentre que un grup de clubaires han valorat com a interessant aquest degoteig de dades, en aparença insulses però que van construint l’individu i van marcant el seu caràcter, un altre grup ha assenyalat que la manca d’acció –en el sentit d’activitat per part del personatge– ha inclinat la balança, a l’hora de valorar la novel·la, cap a la negativitat.

I quasi podria dir que així ha funcionat tot nou aspecte plantejat: la divisió entre les clubaires que ho defensaven i les clubaires que no s’hi acabaven de trobar còmodes, apareixia a cada moment.

Amb tot, hem parlat dels diversos temes que trobem al llarg de la lectura. Per una banda la força de la natura; una natura que no podem comparar amb la que nosaltres coneixem, la de casa nostra, perquè aquesta que ens és descrita resulta molt més forta i potent. I encara en aquest context cal remarcar, per damunt de tot, el simbolisme del riu: aquest corrent d’aigua –la vida– que busca en tot moment el protagonista com a acompanyant.

A més, la natura ens porta a plantejar-nos un altre gran tema: la solitud, l’aïllament, el silenci. Uns aspectes que es traslladen als personatges –i de nou torno a la catalogació que he indicat a l’inici com a personatges freds–, perquè en llegir-los, en copsar els seus pensaments, les seves reflexions, els assimilem amb certes connotacions individualistes.

També hem parlat de l’abandó, la traïció, la lluita, la resistència...

Hi ha algunes preguntes o dubtes que han planat en més d’una ocasió en la tertúlia. Per exemple el fet que no se’ns mostri la reacció de la mare de Jon quan té lloc l’accident dels bessons. O també que no sapiguem del cert si la mare de Trond estava al corrent de les activitats del seu home. O fins i tot plantejar-nos el motiu pel qual, en voler cercar un espai de tranquil·litat i solitud a la vellesa, Trond no torna a la mateixa cabana on va passar el millor estiu de la seva adolescència i, alhora, el més dur.

En definitiva, el que sobretot cal assenyalar, és que Sortir a robar cavalls ens ha proporcionat una tertúlia de club de lectura molt interessant i gratificant. I a l’hora de considerar quin és el tema clau de la novel·la, les valoracions han oscil·lat entre el conflicte patern-filial i la memòria.

L’autor

Novel·lista noruec (Oslo, 1952), ha treballat com a llibreter, traductor i crític. El 1987 publica el recull de relats Aske i munnen, sand i skoa (Cendra a la meva boca, sorra a les meves sabates). Després publicarà tot un seguit de novel·les que sempre han rebut bones critiques.

Cal destacar Cap a Sibèria (1996), nominada al Premi de Literatura del Consell Nòrdic. Ambientada en la II Guerra Mundial, la protagonista veu truncada la seva vida quan Dinamarca és ocupada per les tropes alemanyes. El 2000 publica I kjølvannet (Dins l’estela), on narra el naufragi i la pèrdua dels seus familiars, una història basada en la seva pròpia experiència i que va ser mereixedora del Brage Prize.

Però és amb Sortir a robar cavalls (2003) quan Per Petterson és reconegut internacionalment. Aquesta novel·la, que tractarem en el nostre Club de lectura, es va traduir a nombroses llengües i va ser guardonada amb els dos premis literaris principals de Noruega: el Premi de la Crítica i el Premi dels Llibreters al Millor Llibre de l’Any.

Però els premis encara no s’havien d’aturar perquè el 2008 Per Petterson, aquest cop sí, va guanyar el Premi de Literatura del Consell Nòrdic (anteriorment només havia estat nominat) per la novel·la Maleeixo el riu del temps. Més recentment ha publicat Hombres en mi situación (2020).

Entre les seves influències literàries ell mateix cita Knut Hamsun i Raymond Carver.

L’obra

La història s’inicia quan el protagonista, Trond T., un home que es troba vora la setantena, marxa de la ciutat i s’instal·la en una caseta a la riba d’un llac a l’extrem oriental del país. Sent la necessitat d’aïllar-se, de viure envoltat de boscos i muntanyes i estar atent a les veus de la natura. Però l’atzar farà que es creui amb un altre home, un veí d’edat similar, i Trond T. rememorarà, i ens exposarà, una etapa ben concreta del seu passat.

La narració, doncs, oscil·larà entre el present, amb Trond T. ja gran i vivint sol a la caseta, i el passat, amb un Trond T. adolescent que viu un estiu increïble també en una caseta envoltada d’arbres i al costat del seu pare. Un estiu que marcarà la seva vida perquè, entre d’altres motius, s’assabentarà d’un secret del passat del pare.

És aquesta una novel·la que ens retrata l’adolescència, la ingenuïtat, l’aprenentatge, i la relació patern-filial. Però també ens pinzella els dubtes de l’home en arribar al final del camí, la valoració que hom fa de la vida viscuda, dels amors i de les pèrdues.

I al costat d’aquests temes, l’altre gran personatge: la natura. Les descripcions són profusament detallades, ens desperten tots cinc sentits: tan aviat podem veure una vasta amalgama de tonalitats com podem escoltar la remor de les branques o el brogit del riu. A més, és un paisatge que reflecteix el mateix tarannà dels homes i dones que l’habiten. O a l’inrevés.

Altres dades:

Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.weebly.com
(octubre 2021)