Biblioteca Manuel de Pedrolo: club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia...

Rabassa morta, d’Elena Olesa

Tertúlia de divendres 26 de novembre de 2021

Com ja és habitual els darrers anys, la sessió del Club de lectura Tardes literàries del mes de novembre gira entorn d’una lectura sobre temàtica vitivinícola, ja que la trobada forma part del programa “Literatura DO”. Enguany la novel·la triada ha estat Rabassa morta, d’Elena Olesa, obra guanyadora del “Premi de Novel·la curta Celler de lletres, 2019”.

La primera ronda de valoracions, atès que comptàvem amb la presència de l’autora, l’hem treballat tot compartint les sensacions lectores i, alhora, formulant alguna consulta o adreçant-li algun comentari. I val a dir que en moltes ocasions la conversa que generava, viva i interessant, s’allunyava una mica dels aspectes purament literaris per centrar-se en qüestions més pròpies del món vitivinícola esmentat abans.

Aquesta consideració que acabo de plantejar no és, ni de bon tros, un aspecte a menystenir. Tot el contrari. El fet que les clubaires es llencessin a comentar fets concrets del món del vi i del cava, fos quant al seu procés d’elaboració o en referència a les diverses etapes de transformació del cep i la vinya, es deu a la perfecta ambientació en la qual es mou la història de la novel·la i els amplis coneixements que ens ha mostrat Elena Olesa, tant en el tractament literari d’aquesta matèria com a l’hora de respondre totes les qüestions sorgides durant la tertúlia.

Més enllà d’aquesta anècdota cal ressaltar que la novel·la ha estat valorada positivament per part del grup en general. S’ha remarcat, en aquest sentit, que es tracta d’una història senzilla i agradable de llegir que, al mateix temps, suscita diversos possibles debats. Per exemple tota la crítica social que apareix rere el contracte de rabassa morta –un contracte, per l’altra banda, que moltes desconeixien i que ha estat ben enriquidor d’aprendre; també, per citar un altre exemple, per l’evolució històrica que se’ns mostra quant al rol de la dona; i per esmentar un sol exemple més ha merescut especial rellevància al llarg de la tertúlia el concepte de família que es desenvolupa dins la narració –sumat a la solidaritat i l’esperit de lluita i superació.

Però la matèria que hem debatut més durant la sessió del club de lectura ha estat al voltant d’un personatge: Joan Ramon, l’hereu de Can Cabanyes. D’ell hem valorat el tractament psicològic amb què ens el presenta l’autora, que aconsegueix crear un caràcter polièdric. De manera que malgrat ser un dèspota que cerca venjança i que prova contínuament de prendre represàlies contra els seus rabassaires –més concretament contra la família de Montserrat i Isidre–, no se n’acaba de sortir, i el que trobem és un personatge pinzellat amb ombres i clarors, un personatge que acaba convertint-se en un pobre home. Un home dèbil.

Al voltant d’ell hem parlat d’altres personatges, i els que hem destacat en especial han estat, per una banda, la parella formada per Andreu i Mei, amb una relació d’amor que es perllonga al llarg dels anys; i per l’altra banda la parella formada per la tieta Mercè i la padrina Eulàlia, dues dones sàvies que mantenen una ferma relació d’amistat i que esdevenen entranyables per al lector.

En definitiva la trobada del Club de lectura Tardes literàries ha resultat ser ben rica i interessant. Hem gaudit compartint les nostres apreciacions de lectura amb l’autora de la novel·la, Elena Olesa, i també hem fruït analitzant els diversos aspectes que ens han cridat l’atenció sobre Rabassa morta.

Unes paraules de l’autora: Elena Olesa

No sé si a tots els escriptors els passa el mateix però, per a mi, participar en una tertúlia literària sobre el meu llibre és una experiència mística. Sempre acabo descobrint coses noves i veient les meves paraules amb una mirada nova.

Fa uns dies, vaig tenir el privilegi de compartir una tertúlia amb les noies del club de lectura Tardes Literàries de la biblioteca Manuel de Pedrolo, un grup molt dinàmic, participatiu i apassionat. Veure-les parlar dels personatges, criticant-los o defensant-los, com si fossin coneguts del barri o narrar anècdotes de la història, em va fer reviure el llibre, redescobrir-lo. Moltes gràcies!!

I per acabar d'arrodonir la vetllada, una conversa, fora de guió, sobre el paisatge que compartim i que m'apassiona: la vinya i el cava.

Estic pensant a escriure un altre llibre perquè em tornin a convidar.

L’autora

Elena Olesa Muñoz neix a Sant Sadurní d’Anoia el 1975 i és llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Malgrat aquesta formació universitària ha consagrat la seva vida professional al món del vi, tot dedicant-se especialment a la seva divulgació. En aquest sentit ha treballat en els departaments de comunicació, relacions públiques i màrqueting de diferents cellers de la comarca.

Es declara una gran enamorada del Penedès i ha viscut sempre a la seva població natal, Sant Sadurní d’Anoia, envoltada de vinyes i de la cultura del cava.

La seva passió pel vi l’ha portada a formar-se tant a nivell professional (Nivell 3 WSET, màster en viticultura, enologia i màrqueting del vi), com a nivell hedonista (Tasting Queens, Cal Feru Eno·Club).

Amb Rabassa Morta, la seva òpera prima guanyadora del “V Premi de Novel·la curta Celler de lletres 2019”, una obra ambientada en els problemes de la pagesia durant el segle XIX, amb l’arribada de la fil·loxera i els conflictes que va provocar precisament el contracte de rabassa morta, Elena Olesa, com s’ha indicat, debuta com a novel·lista tot contraposant una altra gran passió: la lectura.

L’obra

El títol Rabassa morta, amb el qual Elena Olesa va guanyar el V Premi de Novel·la Curta Celler de Lletres 2019, també designa un tipus de contracte existent en el conreu de la vinya que va ser la font d’un gran nombre de conflictes, especialment arran de la mort dels ceps en arribar-hi la plaga de la fil·loxera. Aquest contracte establia l’arrendament d’un tros de terra per conrear-hi la vinya, amb la condició que l’acord es dissolia quan morissin dos terços dels primers ceps plantats.

La història que ens mostra l’autora en aquesta novel·la s’inicia a finals del segle XIX amb el naixement de l’hereu de can Cabanyes, en Joan Ramon, que ja de menut i per un atac de gelosia servarà el ressentiment i la necessitat de prendre represàlies vers Remei i la seva família, uns rabassaires que treballen per a aquest casal. Aquesta lluita de Joan Ramon contra els arrendataris de la seva finca marcarà la vida de tots els personatges que van apareixent al llarg de la narració, de manera que la venjança serà el leitmotiv que acompanyarà el lector pàgina rere pàgina.

Però no serà l’únic gran tema que trobem durant la lectura. Per una banda el degoteig d’esdeveniments durant els cinquanta-nou anys que abraça la història de Rabassa morta ens permetrà copsar tot el món de la vinya, des del conreu a les tècniques d’elaboració passant per la crònica de tots els canvis viscuts en aquest terreny. Per l’altra banda la visió d’aquest període també ens durà a comprovar l’evolució de la societat, tot agafant els diversos personatges com a referents d’aquesta transformació. I encara, entre d’altres, podríem destacar dos grans temes: l’amor i la família.

Però més enllà de l’argument i de les diverses temàtiques que s’hi exposen, ressalten també com a fil conductor els personatges femenins: dones fortes que, cadascuna en el seu àmbit, lluiten per la consecució del futur desitjat.