Cinc cèntims de la penúltima trobada...
Os. Marian Engel
A la penúltima trobada del curs del club de lectura ‘Dijous entre lletres’, vam llegir i comentar la novel·la Os (La Magrana, 2024) de l’escriptora canadenca Marian Engel.
La Marian Engel (Toronto, 1933 – Toronto 1985) va ser una novel·lista canadenca en llengua anglesa i membre fundadora de la Unió d’Escriptors de Canadà (1973). La seva obra més famós és Bear, Os en català, una novel·la breu però intensament provocadora que ha captivat i desconcertat lectors durant dècades.
L’any 1986 és va crear un premi a la seva memòria anomenat “Marian Engel Award” que premiava escriptores canadenques pel conjunt de la seva obra. Aquest premi va existir fins l’any 2007, quan es va fusionar amb el “Timothy Findeley Award”.
Os és, avui dia, l’obra clàssica sobre llibertat sexual femenina més polèmic de la literatura canadenca. Per primera vegada, la podem llegir en català.
La protagonista, la Lou, treballa de bibliotecària a l'Institut del Patrimoni Nacional de Toronto. Té una vida monòtona i grisa, soterrada entre mapes i textos antics. Un estiu li cau al damunt l'encàrrec de viatjar a una illa remota per classificar l’herència del misteriós Coronel Jocelyn Cary, que acaba de morir. La mansió del Coronel Cary té forma d'octàgon i està plena d'objectes i de llibres extravagants. Del que ningú havia advertit la Lou, però, es de l'os que hi habita. A mesura que l'estiu avança i la natura esclata, la Lou descobrirà una part de si mateixa que semblava adormida. Llavors reconeixerà l'os com a un igual, un company capaç de satisfer els seus desitjos i anhels.
Temes que van sortir a la conversa:
Comencem la tertúlia assenyalant que l’any ’76, quan es va publicar la novel·la per primera vegada, va ser un escàndol. Es tractava d’una obra controvertida per la bestialitat que la recorre. Llavors vam comentar si avui dia es podria publicar una història com aquesta.
Destaquem que la Lou és una dona que es troba atrapada en una rutina de solitud i alienació. Quan arriba a l'illa, descobreix que la biblioteca que ha de catalogar pertanyia a un col·leccionista excèntric que vivia sol amb un ós domesticat. Aquesta illa és un lloc de natura salvatge i indomable, un contrast directe amb la vida ordenada i metòdica de la ciutat que Lou ha deixat enrere.
La convivència amb l'ós es converteix en una experiència transformadora. Subratllem l’evolució (i canvi físic) de la protagonista i com a poc a poc es va fusionant amb la natura; és evident que a mida que avança la història, la Lou es va animalitzant i integrant en el paisatge. Aquesta transformació també es nota en el llenguatge, en la prosa, que es torna caòtica.
Al principi de la història, la seva relació amb l'animal és distant i marcada per la desconfiança. Tanmateix, a mesura que passa el temps, comença a veure l'os com una figura de companyia i comprensió, fins al punt que la seva connexió esdevé física i íntima. Aquesta relació provoca una alliberació emocional i sexual per Lou, fet desafia les convencions socials i les fronteres entre allò humà i animal. Coincidim en què no ens esperàvem aquest tipus de relació tan íntima.
Un del temes principals de la novel·la és la solitud: la Lou és una dona profundament sola, i la seva interacció amb l'os li permet experimentar una intimitat que mai abans havia sentit amb cap ésser humà.
Pel que fa al tema de la sexualitat, l’autora difumina les línies entre la sexualitat humana i la naturalesa animal. Engel no evita les escenes explícites, les utilitza per explorar la cruesa i la simplicitat dels desitjos primitius, mai de forma gratuïta. A través de la relació amb l'ós, la Lou aconsegueix un alliberament i descobriment personal. Per tant, al final en surt renovada.
Os és una obra que no s’oblida. Amb la seva combinació de bellesa lírica, profunditat emocional i temàtica provocadora, la novel·la ofereix una experiència de lectura única. A més, ens convida a reflexionar sobre la nostra pròpia naturalesa i sobre la capacitat de trobar connexió en els llocs més inesperats. És un llibre que ens ha agradat i que recomanem llegir.
De la novel·la han dit:
"Estranya i meravellosa". MARGARET ATWOOD
"Obscena i estranya. Un dels títols mes bells i significatius de la literatura canadenca". ROBERTSON DAVIES
"La millor novel·la canadenca de tots els temps". National Post
"Una obra mestra de la literatura eròtica universal". Babelia
Raquel Casas Agustí
Conductora del Club
