Cinc cèntims de la trobada del mes passat...
Boulder, d’Eva Baltasar
La darrera lectura de l’any 2024 va ser la d’una de les novel·les catalanes més originals i , segons com, reconegudes dels últims temps, ja que va quedar finalista del prestigiós premi Booker Internacional, essent el primer cop que una novel·la catalana resultava seleccionada per a aquest guardó. A casa nostra, va merèixer el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any.
I, al nostre club Tardes Literàries, quina rebuda va tenir aquesta obra breu, centrada en la relació de dues dones que s’enamoren, viuen en parella i tot els va bé fins que una d’elles –la Samsa- decideix que vol tenir un fill o filla tant sí com no, mentre que a la protagonista –la Boulder- no li fa gens de gràcia la idea? Doncs, com a bones lectores i apassionades que són en el club de Ribes, no hi va haver mitges tintes: hi va haver a qui li va agradar molt, i també hi va haver a qui no li va agradar gens. L’obra de l’Eva Baltasar, d’altra banda, sol suscitar aquesta reacció, o t’apassiona o la rebutges. Tanmateix, hi ha un valor important que tothom en el club va valorar: la qualitat del llenguatge, líric, molt depurat, un català cristal·lí i al mateix temps modern que beu de la trajectòria poètica de l’autora, al servei d’una història que posa el dit a la nafra de la nostra societat actual: la soledat, la incomunicació, no pas vistes des de fora sinó des del centre mateix de la protagonista, que és una solitària en essència –com els boulders, aquestes roques marítimes gegants que es mantenen aïllades enmig de l’oceà.
No voldria acabar aquest comentari sense fer un recordatori de la nostra amiga i companya Magda Fontana, sempre molt amable, atenta i discreta, que malauradament ens va deixar per sempre durant les vacances de Nadal. Descansa en pau, estimada.
Maria Rosa Nogué AlmirallGener 2025
