Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la trobada del passat mes de febrer...

 Argelagues, de Gemma Ruiz  

La sessió a l’entorn de la novel·la Argelagues, de Gemma Ruiz, és una de les més animades del curs. En general, aquesta obra ens ha convençut pel seu excel·lent ús d’un català que, sense ser pretensiós, evoca amb una gran precisió el català de les àvies, amb una forta riquesa expressiva que les lectores del nostre Club no s’estan de remarcar; fins i tot començant pel propi títol, Argelagues.

Veníem de la Guerra Civil d’Incerta Glòria, i hem tornat als anys 30 però ara de la mà d’unes protagonistes femenines que, en la novel·la, ens parlen no tant de la guerra o de les conteses al front, sinó de les vicissituds de la vida quotidiana, de les feines que eren permeses a les dones i també del treball dels homes; a les fàbriques tèxtils, als telers de moviment incessant, on criatures i adults treballaven en un règim gairebé d’esclavatge, en alguns casos fins i tot sotmeses –les dones- al dret de cuixa de més d’un o de dos encarregats sense cap compassió. 

La sessió és molt animada perquè la lectura de l’obra arrossega i descabdella les històries familiars de la majoria de nosaltres, sigui de les mares, pares i tietes, sigui dels avis i de les àvies. Veiem un país i una societat on el treball tenia el màxim valor com a eina de supervivència, per damunt de les aficions o gustos de cadascú, un món on els desitjos i, en ocasions, fins i tot la sensibilitat es va haver de sotmetre a l’imperatiu econòmic i, també, patriarcal. 

Gemma Ruiz Palà fa un autèntic homenatge a les dones de la seva família, a lesde totes, i també a nosaltres mateixes. En l’epíleg, quan després de la lluita per la vida quotidiana, la neta convida les protagonistes, la Rosa i la Nina, a anar a l’Arena de Verona, a sentir Turandot –i primer no hi volen anar de cap manera- gairebé sembla impossible que hagin arribat a grans amb aquesta il·lusió, després de totes les penúries que els han passat. I, tanmateix, és aquesta il·lusió la que les fa tan vitals, tan entranyables, i les que ens fan pensar que, possiblement, avui dia, aquestes dones serien companyes nostres en algun club de lectura.

Maria Rosa Nogué Almirall, març 2025