dissabte, 6 de juny del 2026

Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de la tertúlia del passat mes...

Ocàs i Fascinació, Eva Baltasar

A la trobada del mes de maig del «Club de lectura dels divendres» vam llegir i comentar el llibre Ocàs i Fascinació (Club editor, 2024), de l’escriptora catalana Eva Baltasar, i vam poder comptar amb la seva presència.

Eva Baltasar és una escriptora i poeta catalana nascuda a Barcelona l’any 1978, una de les veus més potents i singulars de la literatura catalana contemporània. La seva obra es caracteritza per una prosa poètica, intensa, corporal i profundament introspectiva, hereva de la seva trajectòria prèvia com a poeta, amb més d’una desena de llibres de poesia publicats abans d’entrar en la narrativa. Va esdevenir un fenomen literari amb Permagel (2018), primera novel·la del tríptic que completa amb Boulder (2020) —finalista del Booker International Prize en la seva traducció anglesa— i Mamut (2022). Aquestes tres obres comparteixen una mirada lúcida i ferotge sobre la identitat, el cos, la maternitat, la solitud i la supervivència emocional. El 2024 publica Ocàs i fascinació, una novel·la que aprofundeix en la precarietat urbana, la vulnerabilitat i la transformació interior, i que confirma la seva capacitat per crear atmosferes denses i líriques alhora. Baltasar és una autora que escriu des del límit, des del cos i des de la ferida, i que ha aconseguit una connexió profunda amb lectors que busquen una literatura que no tingui por d’explorar la foscor, però també la bellesa que sorgeix d’aquesta mateixa foscor.

L'obra

Ocàs i fascinació és una novel·la d’Eva Baltasar publicada el 2024, que aprofundeix en la fragilitat humana en un context de precarietat extrema. L’obra s’estructura en dues parts —Ocàs i Fascinació— que funcionen com dos moviments d’un mateix descens i renaixement. A Ocàs, la protagonista, una dona jove i sola, s’enfronta a la pèrdua de la feina, de l’habitatge i de qualsevol xarxa de suport. Baltasar retrata amb una precisió gairebé quirúrgica la violència estructural de la ciutat, la impossibilitat de sostenir una vida digna i el desgast físic i emocional que això comporta. El cos es converteix en un espai de lluita, un territori exhaust on s’acumulen la por, la gana i la humiliació.

La segona part, Fascinació, introdueix un canvi de to radical: el realisme cru deixa pas a una atmosfera més onírica, mística i sensorial. La protagonista és acollida per Maria, una figura enigmàtica que habita un espai entre el real i el simbòlic. Amb ella, la narradora inicia un procés de transformació interior que no és una redempció convencional, sinó una obertura a una nova manera de percebre el món. La fascinació no és evasió, sinó una forma de supervivència: una mirada que, després d’haver tocat fons, és capaç de trobar bellesa en allò que abans era invisible.

Temes que van sortir a la conversa del Club:

Una de les integrants del grup va començar explicant que es va perdre (sobretot a la segona part) i va aprofitar per cercar entrevistes al youtube de l’autora, contràriament a la primera part, que li va resultar més entenedora. En aquestes entrevistes l’autora deia que a ella li va passar a la seva vida real el fet de trobar-se penjada en una ciutat, sense sostre, i que, per altra banda, la segona part l’autora l’aprofita per «desmadrar-se». El llibre demostra també que la protagonista no té xarxa d’amistats ni té família.

Hi va haver diverses participants que es van quedar una mica «penjades» i perplexes amb aquesta segona part. Per altra banda, es va destacar que l’estil de l’autora és molt interessant, fins que a la segona part sembla com si l’autora «es perdés» i van comentar que, en cas que es tracti d’una bogeria de la protagonista, hagués agradat més que es veiés més clarament el procés fins a arribar-hi. Sobre la primera part, també hi va haver reflexions relacionades amb què semblava que tot també quedava una mica en l’aire.

Hi ha qui va entendre que la protagonista es converteix en la Maria, com si es tractés d’un alter ego; però també semblaria que s’imagina que la Verge Maria viu a casa seva, és a dir, que Maria no és real. «La fascinació» seria el que la protagonista (de qui no sabem el nom) sent per a la Maria. I també hi ha qui va pensar que la Maria era una persona que vivia amb ella. També hi ha qui apostava en una barreja entre realitat i ficció; entre coses «reals» i coses «imaginàries», al més pur estil quixotesc. Es va parlar també d’una possible bogeria o del fet de necessitar algú a qui adorar, de qui sentir «fascinació», en contrast amb una vida que és tan precària i amb tan pocs estímuls.

Per una altra banda, també es va apuntar una part onírica del personatge per poder demostrar què passa quan una persona arriba a una part extremadament vulnerable, en aquesta societat. Una societat on ja trobem, i molt, aquests casos d’extrema vulnerabilitat.

També va haver-hi qui va apuntar que semblava com tot estigués deslligat, sobretot la primera part vers de la segona, com si hi faltés algun fil conductor que permetés relacionar més la primera amb la segona part.

Es van apuntar també els conceptes de «llibertat» i de «soledat» de la protagonista, com una manera de poder viure en una societat tan dura i hostil, on ningú es preocupa de ningú.

Pel que fa a l’estil de l’autora es va apuntar i posar molt en valor el fet que l’autora vingués del món de la poesia, fet que comporta que el seu relat es farceixi d’un cert lirisme.

Algú va trobar un fet contradictori que la protagonista es considerés a ella mateixa posseïdora d’uns valors i, per altra banda, actués a la vida prenent decisions que l’abocaven al fracàs; com si li faltés una actitud més «valenta» per sobreposar-se als embats vitals. Com si la seva desgràcia depengués d’ella mateixa, en certa manera.

Sobre la segona part, la conductora del grup va apuntar que és enriquidor que hi hagi tantes interpretacions del personatge de Maria i que potser aquesta era la intenció de l’autora: crear aquest debat en el lector, i d’aquí va venir precisament tota la polèmica que es va crear al club de lectura.


Mireia Vidal-Conte
Conductora del club