Club de música

Dimarts 26 de novembre, a les 18:30 hores

Conferència - audició

Les ciutats de la música clàssica

Londres

A càrrec de David Puertas

Tast de vins locals

Club de lectura Tardes literàries

Cinc cèntims de les tertúlies de setembre i octubre...

Setembre:

El paradís rere el mar, de Mercè Carandell

En la primera sessió de les Tardes Literàries d’enguany, vam tenir la sort de comptar amb la presència de l’autora, Mercè Carandell, metgessa que exercí durant anys a Sant Pere de Ribes, coneguda i apreciada per totes nosaltres. Filla d’una família d’intel·lectuals, i ella mateixa activa lectora, escriptora i investigadora, va explicar-nos la gènesi de la novel·la El Paradís rere el mar. Una història on es mostra la interrelació entre una família menestral de mitjan segle XIX –la de la Susina- amb la d’una família d’aristòcrates decadents, que hi casen el seu fill Francisco. A l’entremig, en una trama sentimental i aventurera a l’ensems, en Blai, enamorat de a Susina, viatja a Cuba on farà fortuna amb el negoci dels esclaus, molt ben descrits en unes escenes escruixidores, que ens mostren unes granges humanes de les quals l’autora ens en dona detallada notícia.

El col·loqui entre la Mercè Carandell i les avesades lectores de les Tardes Literàries va culminar en un agraït aplaudiment i un merescut obsequi de part de la Laia Bertran, directora de la Biblioteca Manuel de Pedrolo.

Octubre:

L’amiga genial, d’Elena Ferrante

En la segona sessió de les Tardes Literàries, vam comentar una novel·la coneguda de les lectores, algunes de les quals n’havien llegit els quatre títols de la sèrie i fins i tot n’havien vist l’adaptació televisiva. Malgrat que algunes clubaires van trobar que l’obra no els havia acabat de fer el pes, potser per un excés en les descripcions i la gran quantitat de personatges, una bona majoria va considerar que la novel·la bé valia una relectura, sobretot per la commovedora història de l’amistat entre les dues protagonistes, la Lila i la Lenù. Havent crescut, des de nenes, en un barri molt humil i perifèric de Nàpols, les dues nenes són molt intel·ligents i beuen com esponges del saber que els ofereix l’escola. A les respectives famílies, el tracte no és pas el mateix; la Lila –possiblement, l’amiga genial- pateix maltractaments del pare, que l’arriba a llançar per la finestra, i no li permeten fer estudis secundaris, mentre que la Lenù no és pas una nena mimada, però en canvi aconsegueix anar estudiant, gràcies als bons oficis de les mestres. La història d’aquesta novel·la arriba fins al casament de la Lila i la ruptura del prometatge de la Lenù, però ens va entusiasmar tant que vam suggerir de quedar un dia, potser ja a final de curs, perquè les companyes més avesades ens expliquessin amb pèls i senyals com culminava la història d’aquestes dues amigues especials que se’ns han fet tan pròximes i amb les quals, en certa manera, ens hem sentit identificades.

Maria Rosa Nogué

Conductora del Club de lectura

Novembre 2024

Exposició d'il·lustracions

Fins el 30 de novembre, a la sala polibalent

A càrrec de Maria Boladeras

Programació Biblioteques amb DO

Setmana de la Ciència 2024

En el marc de la Setmana de la Ciència (del 8 al 17 de novembre) s’organitzaran tot un munt d’activitats de disseminació de la ciència arreu del nostre territori. Jornades de portes obertes, activitats virtuals, exposicions, tallers científics..., una gran oferta científica diferents formats a l’abast de tothom!

La Setmana de la Ciència s’adreça a tots els públics i té com a objectius fonamentals apropar la ciència i la tecnologia a la ciutadania i fomentar les vocacions científiques entre els més joves i la Biblioteca Virtual et recomana una selecció de monogràfics i llibres recomanats per apropar la ciència al ciutadà. 

Altres temes de rellevància que s’emmarquen dins l’SC24 són:

• Centenari del naixement d’Oriol de Bolòs, botànic català qui fou l’introductor de la metodologia sigmatista d’estudi de la vegetació a Catalunya.
• Centenari del naixement de Bette Nesmith Graham, mecanògrafa, dissenyadora industrial i empresària nord-americana, inventora del corrector líquid Liquid Paper.
• 200 anys del naixement de William Thomson (Lord Kelvin), físic, enginyer i matemàtic britànic qui va fer grans aportacions en el camp de la termodinàmica i que és especialment recordat com el creador de l’escala termomètrica que porta el seu nom.
• Centenari del naixement de la desxifradora de codis Jean Valentine qui, durant la Segona Guerra Mundial, va treballar a Bletchley Park desxifrant codis matemàtics per interceptar les comunicacions alemanyes.
• Centenari de l’anunci del descobriment d’Edwin Hubble d’una nova galàxia, Andròmeda, fet que va demostrar que la Via Làctia no era l’única galàxia de l’univers.
• Centenari del naixement de Maria von Wedemeyer, informàtica nord-americana qui va jugar un important paper en el desenvolupament de la capacitat d’emulació en computació.
• Centenari de la concessió del Premi Nobel de Física al físic suec Kai Manne Siegbahn per les seves investigacions científiques centrades en l'àmbit de l'espectroscòpia mitjançant l'ús dels raigs X.
• Centenari de la concessió del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina al metge neerlandès Willem Einthoven pel seu descobriment del funcionament de l’electrocardiograma.

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) que compta amb el suport de nombroses institucions i entitats en l’àmbit de la recerca i de la disseminació de la ciència i la tecnologia.

#SC24CAT

Especial Setmana de la Ciència 2024

Presentació de llibre

 Dijous 7 de novembre, a les 19 hores

Tothom sap que les paraules tenen ales de veritat. Surten volant dels llavis de dones plenes d’energia, dels d’adolescents efusius o dels d’homes fets i drets. Si tens un salabret, les caces i les claves amb una agulla en un suro i les contemples com un trofeu. Escoltar converses et fa viatjar des d’una cadira clavada en terra, perquè cada mot té les potes empolsinades d’una experiència que no sabries inventar. Ara bé, la part més estimulant d’atrapar vocables ingràvids consisteix a seguir-los la veta. Estirar el fil que els penja de la punta de l’abdomen i anar cabdellant tota la saviesa que contenen. De cada espècimen atrapat en aquest llibre, s’espargeix una petita lliçó de llengua que, com un nèctar deliciós, ens posa a la boca el bon gust que té l’amor pel nostre idioma.

Presentació a càrrec d'Anna Vidal i Amàlia Huete, professores de català del CPNL i l'autora del llibre

Teresa Tort Videllet. Ebrenca, nascuda el 1967. Viu al Garraf des de fa tres dècades. Filòloga per passió. De professió, dinamitzadora de l’ús del català. Té un blog a Vilaweb, Agafada al vol. Col·labora a L’Eco de Sitges des de 2016 i al digital Racó Català des de 2017. Autora del relat Tres testaments inèdits (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004), de 100 Paraules ebrenques agafades al vol (Cossetània, 2019) i de Gramàtica fútil, 48è Premi de Poesia de Castellitx 2024 (El Pont del Petroli, properament). Ha escrit cròniques de jornades, ressenyes de llibres i materials formatius al voltant d’aspectes sociolingüístics de la llengua catalana. Algunes publicacions seues es troben al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). Del 2020 al 2024 ha format part de la Junta de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM).

Biblioteques am DO

Horari Tots Sants

 

Per agafar cagalló

Cases encantades, fantasmes, ombres que t’assetgen, nits de lluna plena, monstres que es transformen en allò que més tems, vampirs assedegats, fenòmens sobrenaturals, científics que desafien els límits de la realitat, metges sense escrúpols, zombies ... Tot el que et fa por ho trobaràs dins de les pàgines d’aquestes novel·les. Deixa entrar mons més obscurs i tenebrosos a casa teva gràcies al geni narratiu dels millors escriptors i escriptores de la literatura del terror. Posa’t còmode, encén la llum de la tauleta de nit i obre el llibre. Tingues a prop el mòbil. Mira sota el teu llit. No se sap mai què pot passar.

Novel·les per agafar cagalló

Contes i relats per a no dormir

Terror juvenil

Club de lectura Dijous entre lletres

Cinc cèntims de la trobada del passat dijous...

DIRÉ QUE M’HO HE INVENTAT. Marta Marín-Dòmine

A la primera trobada del curs del club de lectura ‘Dijous entre lletres’ d’enguany, hem llegit i comentat la novel·la Diré que m’ho he inventat (Edicions 62, 2023) de l’escriptora Marta Marín-Dòmine.

Aquest any, el fil conductor és D’aquí, per tant, llegirem obres d’escriptors i escriptores de tot el territori de llengua catalana.

Diré que m’ho he inventat va rebre el premi de novel·la BBVA Sant Joan 2023 “per la manera brillant i punyent de tractar les relacions mare-filla, defugint els tòpics”, va destacar el jurat.

La Marta és una escriptora catalana i canadenca. Ha estat professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Wilfrid Laurier University de Canadà, on ha dirigit el Center for Memory and Testimony Studies. La seva investigació i creació literària giren al voltant dels exilis i la memòria, les herències i l’oblit. Ha realitzat els documentals The Vengeance of the Apple. Argentinians in Toronto (2010) i Mémoire Juive du Quartier Marolles-Midi, 1930 a 1942 (2012). Ha escrit el guió del vídeo ‘Refugi’ amb imatges de Carla Simón, per a la sèrie Un vocabulari per al futur, comissionada pel CCCB (2020), i va col·laborar com a autora al Decameró que va obrir la temporada 2021-22 del Teatre Nacional de Catalunya. L’any 2017 va realitzar la instal·lació audiovisual Je vous offre les oiseaux / Us ofereixo els ocells, en homenatge a les víctimes de l’Holocaust. El 2019 va publicar Fugir era el més bell que teníem, que va rebre el premi Ciutat de Barcelona d’assaig 2019, el premi Joaquim Amat-Piniella 2019, i el premi Serra d’Or de novel·la 2020, i recentment, Ellas, un comentari sobre la condició amorosa femenina a través del teatre del Segle d’Or. Actualment dirigeix el Born Centre de Cultura i Memòria, a Barcelona.

Quina filla gosa parlar tan clarament de sa mare? Cal recórrer a la literatura per fer-ho, posar en dubte la realitat i, si cal, inventar. El que podria haver estat un dels dies més feliços de la vida de la Marina, el del naixement de la seva única filla, suposa l’inici d’una relació gens exemplar. Unides per un vincle atàvic de pertinença i alhora terriblement distants, mare i filla no es van entendre mai.

Arran de la tornada a la ciutat i al pis on va viure amb la mare, morta fa anys, la filla mira de reconstruir retalls de la vida de la Marina. Unes quantes fotografies, alguns objectes i, sobretot, la seva experiència com a filla són els materials a partir dels quals emergeix la figura d’una dona solitària i lluminosa, filla d’immigrants francesos, d’extracció treballadora, amb gustos burgesos, trasplantada a la grisa Barcelona dels anys cinquanta, que veu truncat el seu somni de ser actriu; una mare inestable mentalment, vital i depressiva, a voltes seductora i a voltes cruel.

En el transcurs d’aquesta recerca, i amb el desig, també, que l’escriptura actuï d’elixir de l’oblit, Marta Marín-Dòmine, la mala filla, desafia els codis imposats a un amor que s’ha pretès des de sempre inqüestionable.

- Temes que van sortir a la conversa:

El primer que vam comentar és com de pertorbadora resulta la lectura de la primera part de l’obra, i com de difícil és entendre que una mare no pugui sentir amor per la seva filla i la tracti tan malament. Analitzem una escena especialment dura que no passa desapercebuda i que segurament qualsevol lector la recordarà durant molt de temps. En aquesta ocasió, la novel·la, tot i la seva cruesa, ens va arribar i agradar molt; és un llibre molt recomanable que transcendeix les convencions tradicionals de la narrativa autobiogràfica per proposar un nou discurs sobre la memòria, la identitat i la naturalesa mateixa del record.

El personatge de la mare està molt ben definit i, tot i la seva malaltia, és un exemple de feminista, de dona que de jove ja es rebel·lava contra el cànon establert. Malgrat el trencament amb les normes, i les característiques que la fan un personatge desagradable, manté al llarg dels anys una amistat forta amb un home, un bon amic que l’acompanyarà i cuidarà fins al final de la seva vida.

Pel que fa a la filla, la protagonista, veiem en tot moment el seu patiment i no podem evitar posar-nos en el seu lloc. Ja des de petita, ha d’aprendre a espavilar-se i sobreviure. Tot el que viu amb sa mare li deixarà una marca, un trauma, i tota la història que escriu li serveix per fer net, per alliberar-se, és a dir, li fa de teràpia. Això es veu clarament a la segona part de la novel·la, d’un to molt més suau i agradable.

Tot i que es tracta d’una història d’auto ficció, el títol ja ens insinua l’ambigüitat de la proposta on la realitat i la ficció es barregen. Marín-Dòmine, conscient que qualsevol record implica un procés de selecció, distorsió i fins i tot invenció, opta per explorar aquesta relació ambigua amb la veritat, on els límits entre allò que va passar realment i allò que se'n recorda són permeables. Així, l'obra no és tant una autobiografia en el sentit estricte, sinó una meditació sobre la construcció narrativa de la memòria i la seva funció en la configuració del jo. De vegades, la frontera entre la realitat i la ficció és una qüestió d’interpretació.

També assenyalem que la prosa d’aquesta novel·la és molt visual i d'una intensitat notable; sens dubte un element destacadíssim per la seva gran qualitat narrativa.

En definitiva, Diré que m’ho he inventat no se centra només en la relació mare-filla des d’una perspectiva poc habitual en literatura, sinó que aprofundeix en el paper de la memòria, o la manca de memòria, per conèixer-nos millor.

Per a saber-ne més de l’obra, podeu mirar aquesta entrevista que li van fer a l’autora AQUÍ.

Raquel Casas Agustí

Conductora del Club