Club de lectura Dijous entre lletres

Resum de la trobada del passat dijous...

La insuportable lleugeresa de l'ésser

Milan Kundera 

A la trobada de maig del Club de Lectura ‘Dijous entre lletres’ vam llegir i comentar un títol que ha esdevingut ja un gran clàssic: La insuportable lleugeresa de l’ésser de Milan Kundera, autor txec de nacionalitat francesa, reconegut i premiat, que ha escrit nombroses obres, tant de narrativa com de poesia i fins i tot de teatre. Aquesta conegudíssima novel·la es va publicar per primera vegada l’any 1984, se centra en la vida de dues parelles al llarg d’una anys i ens mostra, sobretot, la història (o històries) d’amor dels quatre personatges (Tomas, Tereza, Sabina i Franz), a més de les dificultats que han de superar per mantenir les relacions. 

- Temes que van sortir a la conversa: 

El primer que comentem és la densitat del text i la gran quantitat de temes filosòfics que hi apareixen. Aquesta riquesa fa que la lectura no sigui senzilla, tot i que tots els temes són interessants i estan molt ben explicats, molt ben argumentats i exemplificats, com per exemple el tema de l’etern retorn. 

De les dues històries d’amor, comentem que a l’obra té més visibilitat o protagonisme la del Tomas i la Tereza, parella unida per un amor que els dura tota la vida, encara que és un amor que també els oprimeix, que sovint els pesa. Quan el Tomas coneix la Tereza sent compassió per ella i una necessitat brutal de protegir-la en veure que es posa malalta. Segurament aquest sentiment de compassió i protecció té a veure amb el seu ofici de metge (cirurgià) perquè en divorciar-se de la seva dona, assegura que no vol cap més compromís. Però no pot evitar enamorar-se d’ella. Què és, doncs, la compassió?: “Estimar algú per compassió és no estimar de debò”; “No hi ha res més feixuc que la compassió”. 

Milan Kundera

El Tomas i la Tereza subratllen més d’una vegada que han calgut sis casualitats per a conèixer-se, i això és molt especial, una mena de llaç, de destí; la Tereza és l’encarnació absoluta de l’atzar per a en Tomas: “... la seva trobada amb la Tereza havia estat el resultat de sis atzars improbables. (...) Perquè un amor sigui inoblidable cal que els atzars s’hi reuneixin des del primer moment tal com els ocells damunt les espatlles de sant Francesc d’Assís”. 

De fet, malgrat la relació estable que té amb ella, el Tomas li és infidel contínuament. La Tereza ho descobreix, se sent molt gelosa, pateix i té malsons amb una simbologia evident: són malsons on apareix la humiliació i la mort, bàsicament. Per tant, la relació d’aquests dos personatges és de dependència. Encara que ell vol fer-la feliç, no pot deixar de buscar aventures sexuals que sempre la fereixen. 

Una de les amants amb qui en Tomas té una relació més llarga és la Sabina, una dona que rebutja els lligams i la fidelitat. Ella és pintora i al llarg de la seva història la veiem buscant un ideal estètic que finalment trobarà en el kitsch: “El Kitsch és l’estació d’enllaç entre l’ésser i l’oblit”. La Sabina, per altra banda, té una relació amb el Franz, però l’acaba abandonant ja que no vol suportar la càrrega que suposa l’amor, és a dir, la Sabina tria la lleugeresa. El Franz no ho acceptarà i, quan l’abandona sense dir-li res, actuarà com si ella encara formés part de la seva vida (“La feblesa del Franz es diu bondat [...] Hi ha coses que només es poden aconseguir amb violència. L’amor físic és impensable sense violència”). 

Per entendre els personatges i les seves relacions, Kundera utilitza la filosofia i també l’explicació d’alguns mites, com el d’Èdip. Assenyalem que és molt interessant tot el que explica, però de vegades dificulta la lectura. 

Un altre tema on ens aturem és la reflexió que fa l’autor sobre la vida. Assegura que com només en tenim una no podem comparar, no podem saber què passaria si haguéssim pres una altra decisió, un altre camí: “...la vida humana només té lloc una sola vegada i mai no podrem verificar quina era la decisió bona i quina la dolenta, perquè, en qualsevol situació, només podem decidir una sola vegada”. I això el porta a afirmar també que “Poder viure només una vida és com no viure gens”. 

Per altra banda, parlem del context històric en el qual transcorre la història: l’ocupació soviètica de Txecoslovàquia. Aquesta situació històrica que obliga a marxar del país als protagonistes (i a l’autor) és obertament criticada i en algun moment de la novel·la ho fa fins i tot de manera irònica, com per exemple en aquest fragment: “La història és igual de lleugera com la vida de l’individu, insuportablement lleugera, lleugera com un borrissol, com una pols que s’aixeca, com una cosa que demà desapareixerà”. 

Pel que fa al títol, comentem que l’autor planteja una pregunta, una reflexió: què és la lleugeresa, què és el pes. Aquesta seria la base i tota la novel·la ho donaria resposta. En resum, podríem dir que la nostra vida està condemnada a la lleugeresa i que constantment cerquem alguna cosa que li doni sentit, densitat, pes. Tot i que si la càrrega és molt pesada ens aixafa. Però si no tenim cap càrrega ens tornem tan lleugers que només som reals a mitges. Per tant, és molt difícil trobar l’equilibri entre el pes i la lleugeresa. 

A la novel·la la Sabina representa la lleugeresa i la Tereza el pes: “Tots creiem que és impensable que l’amor de la nostra vida pugui ser una cosa lleugera”. 

Per últim, coincidint en què la darrera part, el final del llibre, la que se centra en el Karenín, el gos del Tomas i la Tereza, “un gos coix que encarnava deu anys de la seva vida”; unes pàgines finals que ens ha encantat. Sens dubte, val la pena llegir la novel·la només per arribar-hi. 

Raquel Casas Agustí 

Conductora del Club